Monthly Archives: Mai 2018

Fem memòria: 80 anys de la Guerra Civil

Aquest cap de setmana es celebra la XIII Jornada de No Jubilem la memòria, una iniciativa sorgida de persones interessades a conservar la història recent, especialment els fets històrics i la memòria del període de la IIa República i la Guerra Civil espanyola (1931-39) a la comarca del Priorat. Per aquest motiu us volem recomanar dues lectures.

Live Souls: fotos inèdites de la guerra civil , llibre editat per Comanegra, presenta 210 fotografies de la Guerra Civil espanyola, inèdites al nostre país fins al moment. L’autor és Alec Wainman, fotògraf aficionat i voluntari de la British Medical Union, que va recórrer els territoris on el conflicte era més accentuat –sobretot va estar a Catalunya– amb l’ambulància que ell mateix conduïa. Serge Alternês (pseudònim de John Alexander Wainman, fill d’Alec Wainman) va reunir el corpus complet de les fotografies, totes elles conservades en excel·lent estat, després d’un llarg temps de recerca. Hi trobareu fotos de la cova hospital de la Bisbal de Falset i algunes altres que figuren com “prop del front de l’Ebre” i de ben segur que són fetes a la nostra comarca.

Tocats pel vent: cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil de Jordi Martí-Rueda i editat per Pagès editors és la història de cinc persones que deixen casa seva per lluitar per la República durant la Guerra Civil. Un guerriller heroic que en tornar als Estats Units s’atreveix a revelar la seva homosexualitat. Un irlandès presoner de Franco que intenta salvar-se mitjançant la música. Una infermera negra que troba aquí l’amor que a casa se li nega. Un escriptor de Nova York que sota les bombes rep una lliçó de vida. I un mexicà que amb només setze anys lluita a l’Ebre, tot i que no ho recordarà fins que en tingui setanta-nou. Cinc vides abocades a situacions excepcionals, on la línia que separa la por i el coratge, els motius polítics i els anhels personals, és voluble i fràgil.

 

Vermut literari: August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra

31732552_1930397583657858_82330524449767424_nEl Centre Quim Soler la literatura i el vi i el Casal Carrasclet  porten a la biblioteca la presentació en format de vermut del llibre August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra, de David Fernàndez i Anna Gabriel Sabaté, editat per Sembra llibres.

En aquesta biografia els autors estiren del fil roig de l’itinerari vital d’August Gil Matamala per explicar-nos el relat de l’esquerra social d’aquest país. Fill d’un mestre represaliat per la dictadura, va créixer a la Barcelona de la postguerra i va començar la militància en la universitat dels anys cinquanta. De seguida va iniciar una llarga trajectòria que el va convertir en l’advocat de referència de l’activisme a Catalunya.

Des de la defensa del moviment obrer durant i després del franquisme passant per la dels independentistes empresonats en la ràtzia olímpica del 1992, el recorregut vital de l’August ens ajuda a posar llum sobre la història que mai s’explica: la història dels de baix.

En dies històrics com els que estem vivint, ens semblen necessaris llibres com aquests per entendre d’on venim, saber on som i perquè, i enfrontar els reptes majúsculs que encarem.

Aquest llibre explica la història d’una persona -un lluitador infatigable i insubornable-, però també una part de la història del nostre país, particularment dels que normalment en són menys protagonistes, les classes populars.

Supernit a les biblioteques!

El malvat Sr. Pla ha tancat la Nenúfar i la Matoll a la superbiblioteca de la casa de la família amb un cadenat. Per sortir-ne, les dues petites elfes han de resoldre quatre enigmes que donen els quatre números que obren el cadenat.

A la  “Supernit a les biblioteques” es resoldran els dos últims enigmes per alliberar la Nenúfar i la Matoll.

supernitEl Super3 i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han organitzat, per al 25 maig, la “Supernit a les biblioteques” públiques, per tal de promoure la lectura entre el públic infantil. La Supernit té per objectiu fer arribar als més petits la importància de la lectura i, per fer-ho, el Super3 ha ideat una aventura multitudinària, simultània i transmèdia per tot el territori en què els nens i nenes participants ajudaran la Nenúfar i la Matoll perquè puguin sortir de la biblioteca de la casa de la família del Super3 on han quedat tancades pel malvat Sr. Pla.

Més de 150 poblacions i 270 biblioteques municipals, entre elles la Biblioteca de Falset, oferiran conjuntament aquesta activitat gratuïta (per a la qual es recomana inscripció prèvia) gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, el Consorci de Biblioteques de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Supernit és el colofó d’una de les històries creades pel Super3 i que des finals d’abril s’ha començat a difondre al canal Super3, al web super3.cat i a l’aplicació de vídeo per a mòbils i tauletes del Super3, i que, fins i tot, tindrà al web un videojoc creat expressament per a l’ocasió.

El final de l’aventura protagonitzada per la Nenúfar i la Matoll arribarà el proper 25 maig, quan els lectors infantils podran participar-hi des de la seva biblioteca pública més propera per ajudar les seves heroïnes a escapar de la biblioteca de la casa del Super3 on estan tancades. L’activitat és gratuïta, però l’aforament és limitat i es recomana inscriure’s prèviament a la biblioteca. Finalment, per participar en la “Supernit a les biblioteques” del divendres 25 de maig, els súpers s’han de presentar en alguna de les biblioteques que hi participen, una mica abans de les 20.00, acompanyats d’algun adult. La “Supernit a les biblioteques” començarà a les 20.00 i tindrà una durada d’una hora. No cal portar-hi res, només enginy per resoldre els dos últims enigmes que han d’alliberar la Nenúfar i la Matoll.

Els dijous del Club: Voliac 2004, d’Anna Molina

voliac_coberta.jpgCulpa, ferides, silencis, secrets, pors, infidelitats, amistats, amor, humor, continents, pobles, llibres, vins, dones i també homes, però en un segon pla… Tot això és el que trobem dins d’una ampolla de Voliac 2004 presentada en forma de novel·la.

Aquesta ha estat la nostra lectura dins el cicle #BibliotequesambDO d’enguany. L’autora del llibre, Anna Molina,  va néixer el 1972 al Priorat, a la Vilella Baixa. La seva infantesa, plàcida, la va passar en un entorn familiar marcat pel descontentament polític dels avis republicans i pel desig de convivència pacífica entre el seu pare andalús i la seva mare catalana. Ja establerta a Barcelona, abandona els estudis de periodisme i màrqueting perquè s’adona que li agrada més l’escriptura creativa que la periodística. Marxa a Anglaterra i quan torna a Catalunya estudia Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona.

Viu a Dinamarca des del 1996, fet que li permet penjar-se l’etiqueta de «bicultural». El coneixement de primera mà de les cultures danesa i catalana es reflecteix de manera molt marcada en la seva narrativa.

Actualment gestiona des de prop de Copenhaguen la producció i la comercialització internacional del vi que elabora a les vinyes familiars del Priorat, els Vil·lusionistes.

L’home de lava va ser la seva primera novel·la que publicà el 2016, i Voliac 2004 el 2017, tots dos publicats per l’editorial Saldonar.  Voliac 2004 comença amb la Júlia Castro, que  viatja de Nova York a París amb l’Alex, el seu marit, per intentar refer la relació en un club d’intercanvi de parelles. Ja a l’hotel, rep una trucada de casa que li canviarà la vida.

En l’actualitat, trenta anys després, la Júlia s’ha convertit en una escriptora d’èxit i viu a la Vilella Baixa, al Priorat, allunyada dels focus. Uns anys més tard d’aconseguir el premi Nobel, rep la visita de l’Adela, que té l’encàrrec de redactar la seva biografia.

A poc a poc, l’Adela coneix les persones de l’entorn de la Júlia: el Marges, el Garbí, la Geperuda… i sobretot la Justa, a qui haurà de perseguir fins a Sud-àfrica per buscar més peces del puzle, que no es completarà fins que torni a Nova York.

Anna Molina se’ns va presentar a la seva primera novel·la, L’home de lava, com una escriptora amb un món creatiu particular. Ara hi torna, amb una història en què els personatges acumulen experiència en escenaris continentals diversos per construir la seva identitat.

Expressió directa, diàlegs elaborats a partir de la vida real, persones que ens són properes en la seva complexitat o en la seva senzillesa, paisatges que ens fan entendre per què cadascú és com és, i el món del vi del Priorat, en concret el Voliac 2004, com a impuls de la narració.