Monthly Archives: Març 2015

Imatge

#Horari #SetmanaSanta

SETMANA SANTA

Anuncis

‘Viquiprojecte Biblioteques’ a Bibliofalset

índexTothom sap què és la Vikipèdia, l’enciclopèdia de contingut lliure en la qual tothom pot contribuir, participar, esmenar.
Doncs bé, des de la Biblioteca de Falset participem en el ‘Viquiprojecte Biblioteques’. I és que, en essència, la Viquipèdia i les Biblioteques persegueixen la mateixa missió: facilitar l’accés al coneixement.
El ‘Viquiprojecte Biblioteques’ és una iniciativa d’Amical Wikimedia que, juntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i d’altres xarxes bibliotecàries, vol apropar la Viquipèdia i els seus projectes germans a la ciutadania i els professionals de les biblioteques.
Es tracta d’un projecte gestionat conjuntament entre els bibliotecaris ui les bibliotecàries i els voluntaris d’Amical Wikimedia. Va començar el 2012 i ja hi ha més de 100 biblioteques actives a la Viquipèdia.
witak

Des de la Biblioteca de Falset hem començat fent l’entrada a la Wikipèdia de “Josep Maria Gich”, “Pere Audí” i dijous passat (en el marc de les Jornades Culturals de l’IES Priorat) vàrem organitzar una gimcana fotogràfica, sota el nom “Wikipedia Takes Falset”, per tal d’enriquir l’arxiu d’imatges lliures del patrimoni de Falset a Wikimedia commons i que així puguin ser reutilitzades en d’altres projectes, com és el cas de la Viquipèdia.
Fruit d’aquesta gimcana, ara podeu trobar una imatge de Salvador Estrem i Fa a la seva entrada a la Viquipèdia (gràcies a la contribució del vikipedista Enric Aiguadé, d’Amical Wikimèdia) o bé trobar imatges de l’Aqüeducte de Cal Magriñà, de la Font de l’Amades, els rentadors o de l’Edifici del Banc Central, que fins ara no tenien cap imatge en la Llista de monuments de Falset.

La Relaxació, una eina de salut

La Relaxació, una eina de salut

Dia Mundial de la Poesia amb el Senyor Pèsol

Senyor pèsolAprofitant que demà és el Dia Mundial de la poesia, avui a la Biblioteca de Falset convidem a tothom que ho vulgui a llegir el seu poema preferit. Serà una bona ocasió per llegir un dels poemes de Salvador Perarnau, al nostre entendre un dels millors poetes per a infants però malauradament poc conegut i oblidat.
La seva obra El Senyor pèsol i altres plantes (editat en plena Guerra Civil pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya) és d’una gran qualitat i com deia Josep Ma. Aloy al seu bloc Mascaró de Proa, Perarnau és un poeta que cal recuperar:
“Salvador Perarnau va creure en el gènere poètic com a eina d’una forta potencialitat formativa. Però ens enganyaríem si ens quedéssim només amb això. El nostre poeta va creure per damunt de tot que la poesia és un joc, el joc d’aprendre que les paraules estimulen el pensament i esperonen la imaginació. L’obra d’aquest poeta es manté fresca com el primer dia per la seva senzillesa, simpatia i vivor. I és per això que penso que és un poeta que cal reivindicar començant per recuperar la seva obra”

Els cigrons, els pèsols, les tomaques i altres verdures de l’hort fetes poesia:

“Rodó i petit, de dintre la tavella,
El pèsol va sortir torrat de sol,
Com un ull que saltés de la parpella
Per seguir món tot sol.”

Feliç Dia Mundial de la Poesia!

Activitats de la Setmana

xerradacanvi diapoesia15

El Dijous del Club: El llenyater, de Michal Witkowski

llenyaterAl final de la tardor, Michal Witkowski es retira a un complex turístic de platja, totalment solitari fora de temporada, per escriure la novel·la que li proporcionarà diners, fama i tots els premis literaris. Fascinat per la personalitat del llenyater, en Michał inicia una excèntrica investigació sobre el passat del seu amfitrió en què col·laboraran els arquetípics i grisos personatges residents al complex turístic en temporada baixa.
Una novel·la negra amb humor negre. Una divertida paròdia de si mateixa en què l’autor es riu de tot el que representa (escriptor, gai, urbanita i modern) i del món on viu mentre juga a ser detectiu.

“Des de la paròdia, la burla i una certa nostàlgia continguda, Witkowski dissecciona el passat i el present d’un país que ha anat i va a la deriva, massa emmirallat en els altres, massa dominat pels altres, amb poques possibilitats de respirar. L’autor es carrega moltes coses, però ho fa amb elegància, amb una finíssima ironia ˗no exempta d’amargor˗ que palesa alhora tolerància i esperit crític”. (del bloc http://alombradelcrim.blogspot.com.es/)

michal_witkowskiL’autor,Michał Witkowski (Wrocław, Polònia, 17 de gener de 1975) és un novel·lista polonès, reconegut en el gènere de la literatura homosexual.
Llicenciat en filologia polonesa per la Universitat de Wrocław, l’any 2001 va publicar la seua primera obra, Copyright, una col·lecció de relats curts.
El 2005 publica Lubiewo, una novel·la de temàtica queer que va arribar als 15.000 exemplars venuts. Amb aquest títol va rebre el premi Paszport Polityki i el premi Gdynia, i va ser nomenat per al premi Nike.
Dos anys després publica una altra col·lecció de relats, denominada Fototapeta, a la qual va seguir Barbara Radziwiłłówna z Jaworzna-Szczakowej. La seua posterior obra, Margot, també va ser adaptada al teatre.
L’any 2011 publica Drwal (El llenyataire), una novel·la negra on es parodia a si mateix i al seu entorn a la vegada que descriu la Polònia actual.
La seua obra ha estat traduïda a l’alemany, anglès, català, espanyol, neerlandès, finés, francès, rus, txec, lituà, ucraïnès i hongarès.
Per un altre costat, Witkowski és col·laborador de la revista cultural polonesa Haart.

Aquesta ha estat la lectura mensual del nostre Club de Lectura: una obra difícil i controvertida.

Joan F. Mira a Bibliofalset

mira

Contes per la coeducació

Tots els divendres a les 18.30h és l’Hora del Conte a la Biblioteca. Per aquesta setmana, en motiu del Dia Internacional de les Dones que se celebra el 8 de març, hem seleccionat contes que tenen en comú elements no sexistes i de coeducació.

Un d’aquestos és un clàssic, Una Feliz catástrofe
La catàstrofe ho posa tot potes enlaire: la família Ratonercatastrofe es queda sense llar i canvien completament les seves vides. Però la senyora Ratoner en trobarà la solució i passaran de tenir una vida ben monòtona a viure aventures i nous rols dins la família.
Les autores són Adela Turin i la il·lustradora Nella Bosnia, dues grans lluitadores per la igualtat de gènere:
Nella Bosnia( Itàlia, 1946) Va estudiar art a Milà i ha treballat com a decoradora i com a estilista de productes tèxtils. Va crear la col·lecció “Dalla parte delle bambine” juntament amb Adela Turín, amb qui va coincidir treballant a la revista La Rinascente. Com a il·lustradora ha col·laborat amb diverses editorials d’Itàlia i França.
Adela Turin (Itàlia, 1939) Historiadora de l’art i escriptora. Durant la dècada dels 60 es va dedicar a analitzar els aspectes sexistes de la literatura infantil i va formar part del grup milanès Rivolta, vinculat al moviment feminista. Amb l’objectiu de combatre la discriminació de gènere des de l’àmbit de la família patriarcal, va crear, juntament amb la il·lustradora Nella Bosnia, amb qui treballava a la revista La Rinascente, la col·lecció “Dalla parte delle bambine”, la qual entre 1975 i 1980 ja comptava amb més d’una vintena de títols. Més tard es va traslladar a París on, amb Silvie Cromer, va fundar l’associació “Du côté des filles”, que des de 1994 investiga i denuncia casos de sexisme en materials educatius i es dedica a generar mecanismes de sensibilització dirigits tant al sector editorial i les institucions com al públic en general. Actualment, a part de a llegir i a viatjar, es dedica a escriure articles i a donar conferències.

oliver-button-es-una-nena1
Oliver Button es una nena, de Tomie de Paola. A Oliver Button no li agrada fer el que els nens fan normalment . No juga molt bé a cap joc de pilota , l’hi agrada dibuixar i llegir, però el que més l’apassiona és ballar. Els nois es burlen d’ell i les noies el defensen . Un dia algú va escriu a la paret de l’escola ‘ Oliver Button és una nena” !. No obstant això , decideix seguir endavant amb la seva afició i anar a classes de dansa . Un dia balla en un concurs de talents amb les seves brillants sabates de claqué i la seva vida canvia des d’aleshores.

ernestErnest, de Lola Casas i Gusti. L’Ernest, el més fort i temut dels animals, s’ha despertat amb una gana tremenda. Per calmar-la, amb els ulls temibles escorcolla la sabana i busca una presa. Quan per fi la troba i està a punt de fer la gran urpada, l’Ernest sent una veu que li recorda coses que el rei de la selva no ha d’oblidar mai.