Monthly Archives: Octubre 2012

“Medio Pan y un Libro”

El dimecres  24 d’ octubre celebràvem com cada any el Dia de la Biblioteca: aquesta iniciativa, nascuda el 1997  en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, va sorgir per tal de traslladar a la opinió pública la importància de la Biblioteca en la societat.

Una importància que fa vuitanta un anys ja reivindicava Federico García Lorca, i que encara que sembli mentida després de tants anys, és plenament aplicable als nostres dies.

DISCURS DE FEDERICO GARCÍA LORCA en motiu de la inauguració de la biblioteca del seu poble

Medio Pan y un Libro.

“Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por  eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.

No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?

¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ‘¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!’. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.

Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: ‘Cultura’. Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz.”
Locució de Federico García Lorca al Poble de Fuente Vaqueros (Granada). Setembre de  1931.

Us proposem Priorat en persona: trobada d’escriptors-la tornada-

El Centre Quim Soler , la literatura i el vi (CQS) és una associació cultural que té la seu al Priorat, al poble del Molar. El CQS té un doble objectiu: d’una banda, el centre recull el fons de l’escriptor Quim Soler i vol fomentar l’estudi i la difusió de la seva obra. De l’altra, vol ser un espai que vinculi la literatura i el vi, dos realitats, dos passions. Una de les activitats creades pel CQS , és Priorat en Persona,  que vol ser un espai de trobada per fer conèixer, de manera directa i a través de la seva gent el Priorat, territori massa invisible en l’imaginari literari català.

Aquest cap de setmana hi ha  la tornada de la segona edició de les trobades d’escriptors al Priorat, Priorat en Persona . Tornaran Sara Bailac, Manuel Baixauli, Estrella Ramon, Teresa Roig i Toni Sala. Presentaran l’obra feta i visitaran IES Priorat de Falset i l’Escola de la Vilella Alta , on tindran una trobada que segurament serà molt profitosa amb els alumnes.

I per la tarda, visiten la nostra Biblioteca: Estrella Ramon farà l’Hora del Conte i seguidament hi haurà lectures de textos dels autors i una tertúlia oberta a tothom.

Finalment, el dissabte hi haurà la cloenda de la trobada a els Guiamets, a les 19.30h, tot ben regadet amb un bon vi.

Una bona proposta per aquest cap de setmana!

Lectures contra el desànim

“Sovint ens pensem que no podem fer front a certs problemes, però aquesta creença no té res a veure amb la nostra capacitat real. Se sap que si a un elefant petit el lligues a una soga amb pocs metres de diàmetre, quan ja és gran i fins i tot sense la soga, no es mourà més enllà d’ aquesta distància a la que s’ha acostumat de petit. (…) Encara que pugui. Tant allò que podem fer com allò que no podem fer ho tenim a la ment, és qüestió de creença. Creus que no podràs vèncer el desànim? Doncs efectivament, no podràs. Creus que el podràs vèncer? Doncs efectivament podràs.”

Aquestes sàvies paraules les diu Takumi, el mestre de tir amb arc que convertirà aquest art en una ensenyança vital per a la jove Saki, a qui ha vençut el desànim.

Les trobareu al llibre d’Ariel A. Almada , Els Cirerers al desembre: cada problema amaga sempre una oportunitat meravellosa.

En aquests temps d’incertesa, de dificultat i de crisi, la lectura de  llibres com Els Cirerers… ens fa veure una llum al final del túnel. O almenys, hi trobem consol.

També és el cas de la La Llei del mirall, de Yoshinori Noguchi, la història més emotiva per aprendre a resoldre els problemes de la vida buscant dintre d’un mateix.

O Viaje al optimismo, d’Eduard Punset: “El pasado siempre fue peor y no hay duda que el futuro será mejor”.

També Superar la adversidad, de Luis Rojas Marcos, on el cèlebre psiquiatra analitza què mou la majoria de persones a superar l’adversitat.

O Con rumbo propio, de Andrés Martin Asuero, un llibre per reflexionar sobre la vida i com viure-la amb plenitud.

I finalment, La Bona vida, d’Àlex Rovira, que ens dóna les claus per adoptar actituds positives.

Aquests i molts d’altres llibres que potser us poden ajudar, els trobareu disponibles a la Biblioteca.  Com deia José Agustín Goytisolo, a Paraules per a Júlia:

“Tu no pots tornar enrere,

Perquè la vida ja t’empeny

Com un udol inacabable.”

FADES… a la Biblioteca!

La paraula Fada prové del llatí “fatum” que significa oracle, destí, futur. Les Fades són éssers fantàstics que tenen poders màgics, sempre disposades a ajudar, donar bona sort i protegir a les persones. Però no us en refieu del tot: també poden fer encanteris i quan s’enfaden fan trapelleries i poden fer aparèixer i desaparèixer coses….

De fades n’hi ha de moltes menes, mides, colors i formes. Poden ser nimfes, dones d’aigua, sílfides… depenent d’on visquin: boscos, cases, jardins, pous, fonts, barrancs, cel, país de les fades…. I allò que més els agrada és ballar, cantar, i de vegades, no poden evitar tafanejar entre el humans.

Potser és per això que la setmana passada va aparèixer a la Biblioteca una carta de la Fada del Barranc on convidava tots els nens i nenes a què penseu desitjos, pinteu, llegiu i escolteu contes on les fades són imprescindibles, com el de Peter Pan, La Ventafocs, La Bella Dorment, Pinotxo o els deliciosos llibres de Cicely Mary Barker i les seves Fades flor.

 Així que ja ho sabeu: durant tot el mes d’ octubre a la Biblioteca ens visiten les fades! Fins i tot els hem muntat un aparador!

Il. “Cat among the fairies” de John Anster Christian Fitzgerald i “Elves and Fairies” d’Edmund Dulac