El Centre Quim Soler la literatura i el vi enceta la temporada de tardor a la biblioteca amb l’escriptor Iñaki Rubio, presentant el llibre l’Altre costat del mirall.
Els protagonistes dels contes de L’altre costat del mirall són personatges aparentment normals amb qui qualsevol de nosaltres pot sentir-se identificat: estudiants, treballadors, pares, mares, fills, pediatres o banquers són els habitants que pul·lulen per les pàgines d’aquest llibre com pels carrers de qualsevol ciutat. I les seves vides quotidianes, les seves històries predefinides, que parteixen d’un plantejament gairebé costumista, es veuen trencades per l’aparició d’elements fantàstics i humorístics que ens indiquen les múltiples fissures de la realitat per on podem evadir-nos de la rutina, dels maldecaps i de les crisis.
El crític Ricard Ruiz Garzón (Time Out) ens dóna 3 raons per llegir L’altre costat del mirall:
“1. L’altre: Lluís Carol
En els quinze contes d’aquest llibre, Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra, l’andorrà de Barcelona Iñaki Rubio es transforma en Lluís Carol, transsumpte de Lewis Carroll, transsumpte d’un Calders que jugués a escriure sobre mil Alícies. En el seu joc de miralls, constant, ens parla de mòbils impossibles, GPS vius, ordinadors rebels, assassins d’escriptors oulipians i reflexos eròtics i oceànics. I el resultat, esclar, és el doble… de bo.
2. El costat: andorrà
Que en un bon recull de contes la majoria transcorrin a Andorra, de la Massana al Pont de París i de la frontera a uns grans magatzems, és també creuar un mirall. Si els contes, a més, transcendeixen el costumisme per endinsar-se en les fronteres de l’humor i la fantasia, ja no hi ha dubte: la força de Rubio ve del territori. Ha escrit unes ‘Cròniques de l’Andorra oculta’.
3. El mirall: fantàstic
No és, però, el primer cop que Rubio explora límits. Té una web de contes breus, ha jugat amb el conte i la novel·la (també aquest recull pica l’ull als ‘fix-up’), és actiu a les xarxes, es considera humanista i treballa de professor… Podria dir-se que és un cronopi que mereix fama, que és metaliterari sense voler aparentar, que frisa per la llibertat deformada i plaent de l’altra banda del fet creatiu. Creueu-hi amb ell: en tornareu diferents.”
El llibre va guanyar el L Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra”, 2014.
Iñaki Rubio és humanista de vocació i de formació, viu a Andorra, on es dedica a la docència i a la divulgació cultural. És membre fundador del Col·lectiu Portella. A més d’haver publicat relats en diverses antologies i de guanyar premis de narrativa breu, ha publicat Trencadís. L’últim llibre de Frederic Picàbia (2011), volum on explora els límits entre els contes i la novel·la. És col·laborador del Diari d’Andorra i de Ràdio Nacional d’Andorra, i autor del blog «La vida en contes»
bibliofalset 