FES BLOC AMB LA BIBLIOTECA!

A partir d’avui i un cop al mes, els alumnes de Cicle Mitjà de l’EscolaAntoni Vilanova col·laboraran amb el Bloc de la Biblioteca amb les seves recomanacions literàries.

Us en deixem una primera tongada! Els anirem publicant de mica en mica...

Diari del Greg, de Jeff Kinney. Ed. Estrella Polar

Recomano aquest llibre perquè va d’un noi que a la seva vida sempre li passen coses i té un germà que té un grup de música, és molt graciós i diuen paraulotes. Us el recomano!

Joan Coll Águila

Tanit, de Núria Albó. Ed. Cruïlla

Recomano aquest llibre perquè tracta d’una nena que no té germans i parla amb el mirall del seu lavabo. Us el recomano!

Laura Calvache Rull

La Princesa dels gels, de Tea Stilton. Ed. Estrella Polar

Recomano aquest llibre perquè és una nena que li passen coses rares i una mica dolentes. Va de les aventures i d’un rei savi. Us el Recomano!

Laia Duran Calvó

 Junie B. Jones és perruquera, de Barbara Park. Ed. Brúixola

Recomano aquest llibre perquè és molt divertit, perquè fa riure molt. Parla d’una nena que es vol canviar el nom, és molt eixerida, li agradaria ser perruquera.

Irene Rosales Llorens

 El Misteri de la nina desapareguda, de Tea Stilton. Ed. Destino

Recomano aquest llibre perquè parla d’un misteri, que una persona ha robat la nina que és de fusta, ho investiguen anant a espiar el més sospitós. És divertit perquè no saps qui serà el culpable.

Eva Llop Pellisa

 Alícia i el país de meravelles, d’Àngel Burgas. Ed. La Galera

Recomano aquest llibre perquè va de l’Alícia que un dia es desperta i sent un soroll d’un rellotge i una veu de conill. És divertit perquè l’Alícia sempre està en un embolic i troba aventures. El conill és un personatge que corre molt. La Reina és molt malvada. L’Alícia és un personatge misteriós.

Abigail Mehmet

Neus Català

“Els qui vam néixer després del 1939 hem hagut d’anar desbrossant el nostre passat recent, un passat que ens ha deixat massa tares per a poder restituir del tot la nostra salut històrica. Som ignorants, amb consciència o sense consciència (…) El silenci que han fet planar per damunt dels catalans, dels republicans, dels vençuts de la guerra, m’ha semblat, tot sovint, que era un silenci que volien fer planar per damunt dels meus i de mi mateixa (…) Si damunt de la nostra guerra civil hi ha hagut una boira fictícia però densa, hi ha aspectes del nostre passat recent que semblen haver estat engolits per l’absurd, pel no res. Aquest és el cas dels catalans antifeixistes que patiren la deportació als camps nazis.” Així encetava el pròleg Montserrat Roig, l’any 1976 del seu llibre Els Catalans als camps nazis,  un document pioner i de primer ordre per conèixer l’experiència dels republicans en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial i  un referent imprescindible per aproximar-se a aquesta temàtica.

Des del final de la II Guerra Mundial el 8 de maig de 1945, Neus Català, com a supervivent dels camps d’extermini,  ha realitzat una intensa activitat de recuperació de la memòria de les dones, nenes, nens i homes espanyols que van morir i van sofrir el captiveri dels camps de concentració nazis.
Arrel del peregrinatge al camp de Ravensbrück per a commemorar el seixantè aniversari de la alliberació es va constituir “ l’Amical Ravensbrück”, amb l’objectiu de donar continuïtat a la gran tasca realitzada per la Neus.

Va haver de passar deu anys fins que les dones, homes i criatures que van morir i van patir a Ravensbrück tinguessin un reconeixement oficial del seu país encarnat en la figura de la Neus Català, única supervivent d’aquest camp.

I és que és imprescindible per a les futures generacions conèixer, preservar la memòria del que va passar als camps de concentració nazis i, a partir de les lliçons del passat, lluitar contra el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme

Aixó és el que ha fet i continua fent Neus Català, guiametana supervivent dels camps nazis,  antifeixista i defensora de la llibertat i la justícia i presidenta d’Honor de l’Amical Ravensbrück.

Aquest dissabte tindrem la sort de tenir-la a la Biblioteca presentant el llibre que, en forma de novel·la, ha escrit Carme Martí sobre la seva vida, Un cel de plom en català,editat per Amsterdam llibres i Cenizas en el cielo, en la versió castellana editada per Roca editorial.

I per tots aquells que en vulgueu saber més, de la Neus Català, a la Biblioteca hi trobareu Neus Català: memòria i lluita, d’Elisenda Belenguer Mercadé, editat per la Fundació Pere Ardiaca, i Neus Català: la dona antifeixista a Europa, de Mar Trallero i editat per Mina Editorial.

Biblioteques amb rodes

Aquest 2012, les terres de Lleida estan d’enhorabona. I és que el Bibliobús Pere Quart celebra el seu trentè aniversari.  Va iniciar la ruta un agost del 1982,  a Isona i la Conca Dellà amb un itinerari mensual pels municipis de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

És un servei que apropa la lectura i els llibres a tothom: a aquella la gent que no pot anar a la biblioteca, la biblioteca se li posa a l’abast sense perjudici que visqui en un poblet o en una gran ciutat.

Els bibliobusos garanteixen l’accés a la societat de la informació, la cultura i el lleure als usuaris de zones rurals i afavoreixen el compliment de les missions de la biblioteca pública que defineix el Manifest de la UNESCO de l’any 1994.

Els primers bibliobusos, tal com es coneixen en l’actualitat, van començar a funcionar als Estats Units, tot i que cal anar més enllà en el temps per arribar a conèixer els primers intents de crear un sistema que facilités l’arribada de llibres a les zones més allunyades i abandonades, o aquelles que no comptaven amb un servei bibliotecari.

Els Estats Units tenen una llarga tradició de de portar lectura a les regions més remotes, on amb prou feines hi havia escoles i cap biblioteca. No deixeu de llegir el preciós llibre La Senyora dels llibres, de Heather Henson, un àlbum que està inspirat en la veritable història i valenta feina que van fer les bibliotecàries a cavall, a les quals es coneixia com “les senyores dels llibres”

Els bibliobusos es van introduir a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola.El primer servei de biblioteca mòbil de què es té notícia, el 1937, es projecta per procurar lectura als combatents: és el Servei de Biblioteques del Front. Aquest s’engega habilitant un camió per atendre les necessitats de lectura dels soldats de la República. Aprofitem per recomanar-vos  la Lectura del llibre El Bibliobús de la Llibertat, de Miquel Joseph i Mayol, que explica  la sortida d’un grup d’intel·lectuals, propers a la Institució de les Lletres Catalanes, de Barcelona el 23 de gener de 1939 (tres dies abans de l’entrada de les tropes feixistes per la Diagonal) fent servir el Bibliobús com a mitjà de transport.

Actualment a Catalunya, la Xarxa de Biblioteques Públiques disposa de 9 bibliobusos a la demarcació de Barcelona, i dos (un d’ells el Pere Quart, que està d’aniversari) a les terres de Lleida. El bibliobús o biblioteca mòbil és una d’aquestes eines que la biblioteca pot utilitzar per facilitar l’accés a la informació als seus usuaris. El bibliobús pot abastar més mitjans de transport a part del conegut autobús. Per exemple, a Àsia o el Nord d’Europa és normal la utilització de vaixells, a l’Índia la bicicleta, a Sud-amèrica biblio-llanxes, el biblio-camell a Kenya o el biblio-ruc a Zimbabwe. A propòsit dels biblio-rucs, no té pèrdua l’àlbum Biblioburro, de Jeanette Winter, una historia real d’aquest servei a Colòmbia.

I ja per acabar,

Si voleu veure com funciona el Bibliobús, Clickeu: Un dia al Bibliobús.

El Testament de John Silver, de Josep Vallverdú

No és el primer cop que Josep Vallverdú  escriu una història sobre un personatge literari i li perllonga la vida a través de la seva recreació. Ho havia fet amb El Viatge del Dofí rialler (el retorn de Jim Hawkins a l’Illa del tresor) i en Les Raons de Divendres (a partir de Robinson Crusoe, de Dafoe).

El Testament de John Silver parteix d’aquesta idea, d’una pregunta que de vegades ens fem molts lectors quan tanquem la darrera pàgina d’una bona història: ens preguntem què passaria, a partir de llavors,  amb aquests personatges, que es queden per sempre més en la nostra ment?

Qui no ha intentar continuar en la seva imaginació aquell argument que ens ha fet gaudir de la lectura? En aquest sentit, podríem dir que les segones parts són gairebé consubstancials al fet de llegir, perquè tots els lectors, en un moment o altre, continuem donant vida als personatges dins del nostre cap…

Possiblement sigui per això que resulta tan espinós escriure segones parts d’una obra, sense decebre allò que n’esperen els lectors.

Josep Vallverdú fa aquest exercici, l’escriu… i se’n surt amb bon nota. I ens dóna la resposta a la pregunta d’ on devia anar a parar John Silver? I ho fa des del carinyo, el rigor, el respecte i, sobretot, mantenint una línia narrativa, un estil que lliga El Testament amb L’Illa del tresor.

No es casual que Vallverdú hagi estat traductor de Stevenson i de la mateixa Illa del tresor . El coneixement de l’obra d’Stevenson i del seu estil narratiu es deixa notar al llarg de tota l’obra, amb la qual cosa el lector té la sensació -gairebé la certesa- d’estar vivint l’aventura original, la continuació “natural” del clàssic.

De la mateixa manera que a l’Illa és Jim qui estira els fils de la trama, a El Testament també, i ho fa rebent un relleu físic, tangible, la ullera que Silver li deixa com a herència, una transició narrativa gens forçada, lògica al meu entendre.

A partir d’aquí, la descoberta d’un manuscrit ens ajuda a seguir la sort de Silver fins al darrer dels seus dies. Penso que aquest recurs del manuscrit trobat sigui, possiblement, la millor manera de donar versemblança literària a la continuació de la història, on Vallverdú s’hi recrea amb un lèxic ric i cultivat i una ambientació que ens trasllada al món dels pirates i del segle XVIII anglès. El relat resulta, estilísticament,  fresc i viu, es deixa llegir amb fruïció, aventures clàssiques en una illa, l’Illa, omnipresent.

Vallverdú es mira el personatge de Jonh Silver a través dels ulls de Jim Hawkins, Jim, i s’hi deixa veure l’afecte que li professa, l’atracció que sent per aquest personatge de la literatura a qui en un moment de la novel·la recorda d’aquesta manera: “Malgrat la intrínseca mala peça del personatge, jo no podia oblidar que, de tots els expedicionaris que havien pres part en l’aventura de l’Illa, ell era el que m’havia estat més proper. Com una mena d’oncle, trampós i gens de fiar, però, en definitiva, fascinant”(p.28). Es difícil definir amb tan poques paraules l’atracció que generacions de lectors han sentit pel que és, indiscutiblement, el PIRATA. Qui és, en realitat, el protagonista de l’Illa del Tresor?

Podeu llegir també aquest article a la web de Josep Vallverdú.

Parlar de la mort amb els infants

“Educar per a la mort resulta inseparable d’educar per a la vida, i a l’inrevés. Més encara, és l’única manera possible i sincera d’educar per a la vida.”

Joan-Carles Mèlich

La Literatura infantil ocupa un lloc privilegiat i indispensable per ajudar a pares i educadors a acostar als infants a la realitat i ajudar-los a viure.  Els llibres ens ajuden a donar respostes  a les qüestions de la vida que ens amoïnen.

Aquests dies segurament us apropareu al cementiri, i pot ser que els vostres fills, nebots, néts, es facin preguntes. Des de la Biblioteca de Falset us hem preparat una selecció de llibres per a infants per tal d’abordar el tema de la mort amb els més petits; és un tema difícil d’explicar, i és trist. Però hi ha molts contes infantils que tracten aquest tema d’una manera delicada i reeixida. Doneu un cop d’ull a la nostra selecció.

Ara bé, potser no heu tingut cap més remei que parlar de la mort amb els vostres fills, o és un tema del què en voleu conversar amb ells. Doncs a la Biblioteca hi trobareu, al Racó dels pares, un seguit de llibres que us hi poden ajudar. Us en suggerim uns quants:

¿Está la abuelita en el cielo?: cómo tratar la muerte y la tristeza, de Heike Baum, per a nens de tres a set anys, amb idees per tal que el més petis puguin afrontar la mort.

El Nen i la mort: acompanyar els infants i adolescents en la pèrdua d’una persona estimada, de Montse Esquerda i Anna Ma. Agustí, llibre que pretén explorar l’univers del nen i el jove en relació amb la mort i les seves reaccions davant la pèrdua d’una persona estimada

Los Niños y la muerte, d’Elisabeth Kübler-Ross, on amb un llenguatge senzill, se’ns parla de les pors, els dubtes, la confusió i l’angoixa que pot representar la mort d’un ésser estimat.

I La mort explicada a la meva filla, d’Emmmanuelle Huisman-Perrin, on l’autora  ens demostra que conversar sobre la mort amb els nostres fills és una de les millors maners d’estimar la vida.