No deixis mai de mirar el cel, de Miquel Esteve

Ahir va presentar a la biblioteca el seu darrer llibre l’escriptor de Móra la Nova Miquel Esteve. La novel·la, No deixis mai de mirar el cel, és un thriller impecable, original, ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensió, de l’estructura, del ritme i dels personatges, us arrossegarà a les parts més fosques de les debilitats humanes i us enfonsarà en el dilema etern de viure: virtut o passió?

Fosca albada. Un empleat de la brigada municipal de Barcelona troba el cadàver d’una dona jove, l’Imma Esparza, asseguda en un banc de la plaça d’Adrià, amb les mans entre les cames, una nota escrita a la boca, «No deixis mai de mirar al cel», i la targeta d’una agència matrimonial al bitlleter: Nirvana. L’Adolf, un singular inspector en cap dels Mossos d’Esquadra que anhela figurar als annals de la investigació criminal amb la resolució d’un cas excepcional, capitanejarà el cas, juntament amb l’Ester, una advocada de l’administració de justícia que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida.
La clau per resoldre un assassinat passa sempre per fer la pregunta adequada. Comencem per la primera: qui va matar l’Imma Esparza?

Miquel Esteve Valldepérez (1969) és economista, pagès i escriptor. Endegà la seva carrera literària amb la novel·la Heydrich i les agents del saló Kitty (XXV Premi Narrativa Ribera d’Ebre) l’any 2008. Té cinc novel·les publicades des d’aleshores, algunes d’elles traduïdes al castellà i a altres idiomes, com és el cas d’El joc de Sade (2013). Compagina l’escriptura amb l’empresa agrícola familiar de fruita dolça i oli d’oliva verge. És membre de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana (AELC) i humanista activista. Participa en programes radiofònics de literatura i humanisme i podeu seguir-lo al seu bloc

https://miquelesteve.wordpress.com/

Miquel Esteve presenta No deixis mai de mirar al cel

Com ser un pirata: veniu a l’abordatge!

Qui no ha somniat alguna vegada en ser un pirata? Però realment qui eren els pirates? Sou dels que anirieu mar enllà a viure un munt d’aventures? Us encantaria posar-vos un garfi i anar amb l’ull tapat? Sabeu quins tipus de pirates hi ha? Com heu d’amagar un tresor? O com construir un vaixell a la vostra habitació?

Dimarts 1 d’agost a les 18.30h a la biblioteca podreu conèixer Ton Lloret Ortínez i l’il·lustrador Martí Garrancho Rico, autors del llibre Com ser un pirata, ja que vénen a explicar-lo. Aquest estiu és l’estiu pirata a les biblioteques de la demarcació de  Tarragona!

Aquesta guia incita a jugar de manera didàctica i a aprendre a utilitzar els elements quotidians i de casa per representar tot l’imaginari pirata: amb llençols estesos, amb trossos de roba, amb retalls de revistes i amb mil coses que estan al nostre abast.En aquest llibre trobareu totes les respostes i us convertireu en un autèntic Pirata.

És el tercer llibre de la col·lecció Els meus manuals, de l’editorial Cossetània.

Ton Lloret Ortínez (Igualada, 1983) és conservador del Museu Molí Paperer de Capellades. Ha escrit El tió. Aprèn a cuidar-lo i Viatge al món dels tions, els dos primers llibres d’aquesta col·lecció.

Martí Garrancho Rico (Igualada, 1965) és dibuixant i professor de dibuix creatiu. Ha il·lustrat El tió. Aprèn a cuidar-lo i Viatge al món dels tions, els dos primers llibres d’aquesta col·lecció.

 

Jesús Ma. Tibau presenta novel·la

Ahir divendres l’escriptor de Cornudella Jesús Ma. Tibau va presentar la seva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, de Cossetània edicions. La presentació va anar a càrrec de Pere Audí.

La història  és un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.

Un general exdictador d’un país inconcret és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables.

Jesús Ma. Tibau és  natural de Cornudella de Montsant i tortosí per amor. Especialista en relats breus,  després d’onze llibres i set reculls de contes, com ara El vertigen del trapezista, Una sortida digna o El noi del costat del padrí, arriba la seva primera novel·la, amb què ha obtingut el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. Entre altres, també ha rebut el premi Marian Vayreda de Narrativa, l’accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2016 i el Premi Blogs Catalunya pel seu blog «Tens un racó dalt del món», el qual dóna nom al programa de televisió que presenta a Canal 21 de les Terres de l’Ebre. El 2013 va ser guardonat amb el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta.

Més informació a jmtibau.blogspot.com.

L’Home de lava

Divendres vinent presentem a la biblioteca «L’home de lava, una novel·la fresca, neta i alhora perversa», una novel.la que va començar a llegir-se en entregues setmanals per subscripció via mail i que enguany s’ha editat amb Edicions Saldonar. 

L’ home de lava és un projecte d’Anna Molina, una prioratina instal·lada a Dinamarca que ens explica la història d’ en Fairbrother, un anglès, i en Lars, un danès, que  s’han conegut a l’illa de Lanzarote. Ambdós s’acosten a la tercera edat, encara que un ho porta millor que l’altre, això de fer-se vell. Mentre en Fairbrother intenta donar resposta a les preguntes existencials que turmenten el seu cervell, en Lars actua dominat pel seu desig sexual que, sembla ser, li causarà força problemes.

Paral·lelament es desenvolupa la història d’en Sigurd, un arquitecte danès de quaranta anys, el qual, amb la mort recent de la seva mare, i per acomplir la seva última voluntat, es veurà pràcticament obligat a trobar el seu pare. Aquesta cadena de fets el traurà de la idíl·lica i estructurada Dinamarca natal i l’arrossegarà cap a un viatge fascinant que el canviarà per sempre.

Una història que en paraules de l’editor Francesc Gil Lluch té un to que bascula entre l’humor i la tendresa, una narració que posa la lupa sobre unes persones, convencionals o estrambòtiques segons com es miri, que ens agradaria que ens acompanyessin sempre.

Si en voleu saber més, divendres 23 de setembre a les 7 del vespre a la Biblioteca.

 

Astronomia a la Biblioteca

A l’estiu qui no s’ha sentit meravellat contemplant el cel una nit estrellada? Quins misteris amaga l’univers?

El proper dimarts 2 d’agost a les 7 del vespre a la biblioteca Joan Anton Català ens presentarà el seu llibre Retrats d’un univers sorprenent, un llibre que ens apropa el món de l’astronomia d’una maera planera, un llibre divulgatiu, adreçat a tots els públics sense necessitat de coneixements científics o tècnics, que vol apropar el cel i les seves meravelles a tothom.

Joan Anton Català, Màster en Astronomia i Astrofísica, especialista en astrofotografia i químic, ens apropa al coneixement de l’Univers, emprant un llenguatge senzill i entenedor, en un viatge que ens durà a entendre com són les estrelles, què són les galàxies, o com es formen els forats negres.

Després de la presentació del llibre es farà un taller per a nens i nenes sobre astronomia. I el dia 10 d’agost es farà una observació de la Lluna i Saturn des del Castell del Vi de Falset.

Si en voleu saber més, al seu bloc Estels i planetes: El blog d’en Joan A. Català, sobre estrelles, galàxies, planetes, forats negres, viatges interplanetaris, i altres meravelles.

 

Relats de viatge: L’Ebre, un riu que fa pujada

Ahir al vespre, el Centre Quim Soler ens va portar l’Arturo Gaya amb el seu darrer llibre, L’Ebre, un riu que fa pujada: de viatges, racons, històries i llegendes, editat per Angle editorial. La presentació la va fer Pere Audí, menbre del Centre Quim Soler i bon amic de la biblioteca.

El llibre està fer a la manera dels relats de viatge, és una invitació a visitar els espais, els racons, les vivències i les històries al voltant del riu Ebre. Com diu el mateix autor, “és la història de lo que puja i baixa pel riu, un llibre de viatges d’il·lusions”. En acabar, després de degustar un bon vi, l’Arturo ens va cantar una jota: acte rodó.

L’Ebre és el riu més cabalós de la península Ibèrica, creua set comunitats autònomes i al llarg de gairebé 1.000 km de longitud, el paisatge i les activitats humanes s’endrecen al voltant del seu curs, des de Cantàbria fins al Delta.

Conegut per formar part del grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Arturo Gaya fa en aquest llibre el recorregut invers, des de la desembocadura fins al naixement. Recupera històries i llegendes locals, rebusca entre els seus records personals i, sempre remuntant el riu, va descrivint paisatges, llocs i personatges, siguin actuals o desapareguts, com els fars del Delta, el vaixell Anita, el «barco del sabó», la plaça més bonica del món o la mòmia del Chantre.

· L’origen de la jota no és aragonès, sinó mediterrani. També va pujar Ebre amunt.

· El nom del riu prové d’Iber, besnét del patriarca Noè (el de la Bíblia), que va néixer al Delta.

· El pont penjant d’Amposta va ser totalment inspirat en el de Brooklyn a Nova York.

· Aragó té mar: comença a Mequinensa.

· Per què els flamencs són de color rosa?

· Fins on van arribar els víkings remuntant el riu? Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

L’Oreneta de Mont-Sacer

 Xavier Llopart presenta a la biblioteca  L’oreneta de Mont-Sacer. Una història a l’estil de les Aventures dels cinc o els Set secrets d’Enid Blyton,  ambientada en un petit poblet, on s’hi pot reconèixer La Bisbal de Falset, on es reivindica la vida als pobles petits i la màgia dels estius de la infancia.
L’acció se centra a la comarca del Priorat, on des de fa vuit anys l’autor estiueja a la Bisbal de Falset. L’autor combina la ficció amb referències a la recuperació de la memòria històrica i a l’actualitat.

Xavier LLopart ha estat director de les docusèries “A pagès”, “Sèniors” i “Rurals” i del documental “El bosc, el gran oblidat”, entre d’altres. El  llibre, editat per Tartaruga Edicions d’Alfarràs (Segrià), hi ha la voluntat de reivindicar l’esperit rural, l’essència de ser de poble. En la mateixa solapa, Llopart recorda com la seva “ànima rural“ es va acabar de formar “els estius a Calonge, a pagès, a casa l’àvia Maria i l’avi Anicet”.

El llibre està il·lustrat per Francesc Masip, il·lustrador de la Bisbal de Falset, autodidacta, ha treballat per l’editorial Bruguera, Norma Cómics i amb moltes altres empreses del món del cómic de prestigi internacional.

Divendres 12 de juny, El Cas Pujol de Toni Sala