Els dijous del Club: La Força del vent, de Marta Magrinyà

L’escriptora Marta Magrinyà va ser l’encaregada de tancar la 8a. temporada del Club de lectura de la Biblioteca. Va venir a parlar del seu llibre editat per Cossetània,  La Força del vent, on recrea el Reus de finals dels anys 50 en una trama d’amor i intriga.

El Divendres Sant de 1952,  Montserrat Ustrell  fuig amb un metge que estava de pas a la ciutat, escapant així d’un vida gris i deixant enrera al marit i als dos fills bessons, el Gori i la Dela amb només quinze anys. L’ adulteri  de la mare marca el futur de la filla, en mig d’una  societat masclista i plena de prejudicis ha d’afrontar la vergonya, l’assetjament  i la por. Però sis anys després, a la corredoria de fruita seca dels Janssana, on treballa la Dela des de fa dos anys, es produirà un robatori que desencadenarà una sèrie de fets que l’ajudaran a trobar la força i els mitjanç per lluitar contra els seu destí i, cercar la llibertat i amb ella la felicitat.

Tot això passa a Reus, una ciutat de provincies en una época  amb les seqüeles de la guerra fraticida,  les ferides són recents; moltes families arrosseguen secrets i misèries inconfessables i els joves són hereus dels fets dels seus avantpassats, alguns en paguen les conseqüències mentre que d’altres intenten arranjar els errors comesos.  Però també hi trobem reflexats altres temes com l’amistat incondicional, l’amor entre persones de classes diferents, la ressignació i l’aceptació del destí marcat per cadascú i les ansies de canviar-lo, la recreació de l’univers femení a l’época i el comerç de la fruita seca al Baix Camp.

Marta Magrinyà neix a Reus l’any 1969. És llicenciada en Ciències de la Informació i ha treballat en comerç internacional, protocol i comunicació. L’any 2006 va guanyar el premi literari de l’Ametlla de Mar i, a partir de llavors, ha publicat sis novel·les amb les quals ha aconseguit molts seguidors fidels al seu estil apassionat inspirat en els grans clàssics d’aventures i amor. Les seves històries són plenes d’intriga, paranys i situacions imprevisibles que volen atrapar el lector fins la darrera página. http://martamagrinya.blogspot.com/

L’infant Pere: el comte de Prades que dirigia la Corona

Aquest divendres s’ha presentat a la biblioteca el llibre L’Infant Pere d’Aragó i d’Anjou, “molt graciós e savi senyor”, editat per Cossetània i l’Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’infant. Des del castell de Falset, com a comte de les Muntanyes de Prades, l’infant Pere d’Aragó i Anjou (fill del monarca Jaume II el Just de Catalunya-Aragó i Blanca de Nàpols) es va convertir en un dels personatges més influents del segle XIV a Catalunya i en una peça clau de la diplomàcia i l’expansió al Mediterrani de la Corona Catalano-Aragonesa.

L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou (c. 1305- 1381), entre altres títols i càrrecs, va ser comte de Ribagorça, d’Empúries i de les Muntanyes de Prades. La seua exquisida i polièdrica personalitat li va permetre conrear la poesia i la música, estimar l’art i la cultura catalanes, esdevenir un visionari agosarat, implicar-se de manera activa en la política del país i fundar un hospital monumental que va donar peu a l’actual vila de l’Hospitalet de l’Infant. Les circumstàncies van impedir que arribés a ocupar el tron reial, i probablement per aquesta raó no ha gaudit del lloc que es mereix dins del panorama historiogràfic de l’antiga confederació catalanoaragonesa. Ara, amb motiu del 710è aniversari del seu naixement, surt a la llum aquest volum miscel·lani que pretén reivindicar un dels personatges més fascinants de la Catalunya baixmedieval.

Al Blog de Prioritat podeu llegir unes pinzellades sobre la seva persona, que com diu l’historiador Antoni Conejo “És un personatge essencial per entendre la història social, cultural, política i econòmica del segle XIV a Catalunya. Més encara, si tenim present que, com a comte de les Muntanyes de Prades, vivia al castell palau de Falset, el qual es va convertir en la seva residència habitual i per tant, físicament, estava allunyat de la cort reial barcelonina”. 

Com ser un pirata: veniu a l’abordatge!

Qui no ha somniat alguna vegada en ser un pirata? Però realment qui eren els pirates? Sou dels que anirieu mar enllà a viure un munt d’aventures? Us encantaria posar-vos un garfi i anar amb l’ull tapat? Sabeu quins tipus de pirates hi ha? Com heu d’amagar un tresor? O com construir un vaixell a la vostra habitació?

Dimarts 1 d’agost a les 18.30h a la biblioteca podreu conèixer Ton Lloret Ortínez i l’il·lustrador Martí Garrancho Rico, autors del llibre Com ser un pirata, ja que vénen a explicar-lo. Aquest estiu és l’estiu pirata a les biblioteques de la demarcació de  Tarragona!

Aquesta guia incita a jugar de manera didàctica i a aprendre a utilitzar els elements quotidians i de casa per representar tot l’imaginari pirata: amb llençols estesos, amb trossos de roba, amb retalls de revistes i amb mil coses que estan al nostre abast.En aquest llibre trobareu totes les respostes i us convertireu en un autèntic Pirata.

És el tercer llibre de la col·lecció Els meus manuals, de l’editorial Cossetània.

Ton Lloret Ortínez (Igualada, 1983) és conservador del Museu Molí Paperer de Capellades. Ha escrit El tió. Aprèn a cuidar-lo i Viatge al món dels tions, els dos primers llibres d’aquesta col·lecció.

Martí Garrancho Rico (Igualada, 1965) és dibuixant i professor de dibuix creatiu. Ha il·lustrat El tió. Aprèn a cuidar-lo i Viatge al món dels tions, els dos primers llibres d’aquesta col·lecció.

 

Pirates a la biblioteca!

La Biblioteca de Falset acollirà aquest estiu diverses activitats relacionades amb el món dels pirates i la literatura, en el marc del cicle “Pirates, més enllà de la llegenda” que impulsa la Central de biblioteques de Tarragona.

Amb la prioritat del foment de la lectura, el cicle “Pirates, més enllà de la llegenda”, vol portar a les biblioteques algunes novetats per a públics diversos, a través dels seus autors per conèixer més i millor no només la història, sinó també la geografia i els paisatges, les llegendes i els contes, sobre un tema que ha generat tanta literatura. Aquest cicle sobre pirates és el primer que promou la Central de Biblioteques en el si de la campanya: “Estiu actiu a la biblioteca”

Des de la Biblioteca de Falset hem preparat una selecció de llibres relacionats amb la pirateria que podreu trobar a l’aparador.

En paral·lel, i amb l’objectiu de fomentar la lectura entre els infants de fins a 12 anys, proposem un joc de lectura: a partir d’un mapa del tresor, els participants aniran seguint un itinerari a mesura que vagin llegint llibres, fins aconseguir arribar al “tresor” del mapa. En completar-lo, els participants rebran un premi el dia 5 de setembre, que és just quan finalitzarà l’activitat “Estiu actiu”.

Al llarg, des de la Biblioteca també organitzarem dues activitats adreçades un públic familiar i, especialment, als més petits.

El dimarts 1 de juliol, a les 18.30 hores,  presentarem el llibre Com ser pirata, de Ton Lloret i Martí Garrancho (Cossetània). El 5 de setembre a les 18 hores acollirem l’activitat “Pirates a la costa”, amb Còdol educació, adreçada als infants per tal de descobrir el món de la pirateria de la Mediterrània. En aquesta activitat, s’explica una història de pirates que va tenir lloc a les nostres costes al segle XVI. S’utilitza el joc dramàtic i una sèrie de dinàmiques lúdiques i participatives que, amb la mateixa motivació, faran conèixer els nens i nenes la nostra pirateria, allunyada dels estereotips dels pirates del Carib que habitualment omplen l’imaginari col·lectiu. L’activitat finalitzarà amb un retallable sobre la història que haurem explicat i que es podran endur.

Jesús Ma. Tibau presenta novel·la

Ahir divendres l’escriptor de Cornudella Jesús Ma. Tibau va presentar la seva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, de Cossetània edicions. La presentació va anar a càrrec de Pere Audí.

La història  és un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.

Un general exdictador d’un país inconcret és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables.

Jesús Ma. Tibau és  natural de Cornudella de Montsant i tortosí per amor. Especialista en relats breus,  després d’onze llibres i set reculls de contes, com ara El vertigen del trapezista, Una sortida digna o El noi del costat del padrí, arriba la seva primera novel·la, amb què ha obtingut el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. Entre altres, també ha rebut el premi Marian Vayreda de Narrativa, l’accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2016 i el Premi Blogs Catalunya pel seu blog «Tens un racó dalt del món», el qual dóna nom al programa de televisió que presenta a Canal 21 de les Terres de l’Ebre. El 2013 va ser guardonat amb el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta.

Més informació a jmtibau.blogspot.com.