Tag Archives: recomanacions

Els Dijous del Club: Licantropia, de Carles Terés

m102licantropia1La lectura del mes del Club va transportar-nos cap al Matarranya i les seves misterioses muntanyes on els llops i els llobaters campaven lliurement fa anys i panys. La història comença l’hivern de 1759, quan mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç, el protagonista de la novel·la,  té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.

L’autor del llibre és Carles Terès, va néixer el 1962 a Barcelona, tot i que els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. És dissenyador gràfic, columnista i escriptor.

Autor de la novel·la Licantropia, premi Guillem Nicolau 2011 (Edicions de 1984, 2013) i finalista al premi Creixells 2014. Ha publicat alguna narració (Cavall Fort, Sorolla’t…) i una selecció d’articles dins el recull 10 anys de Viles i gents (Carles Sancho, ed., Gobierno de Aragón, 2007).

De fet, Terès ha assegurat que “no hauria pogut escriure” la novel·la estant a Barcelona, “hauria fet una cosa diferent”. La novel·la recull el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera, tot i que l’escriptor ha reconegut que “és un problema” d’escriptors de la Franja, ja que aviat els acusen de voler catalanitzar la literatura si empren el català estàndard: “He fet un treball dialectal el més acurat possible, tampoc no volia caure en excessius castellanismes”, ha dit l’autor. “No sóc gens nacionalista en el sentit que em sento de la meva llengua, no m’importa on estiguin les fronteres. Sóc un escriptor aragonès perquè els meus pares són d’allà, hi visc i hi treballo, els meus fills i la meva dona són d’allà, i en llengua, català, ha conclós Carles Terés.

Tal i com diu Ricardo Ruiz Garzón al Quadern de El País, “ Una novel·la, ras i curt, que descobreix un dels millors autors mai sorgits de la Franja. I una nova troballa, per tant, d’Edicions de 1984”.

Anuncis

Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les #dones

Avui us proposem tres llibres:

IMG_20171125_102329

  • Contes de bona nit per a nenes rebels d’Elena Favilli i Francesca Cavallo

Hi havia una vegada una princesa…Una princesa? No! Hi havia una vegada cent dones que van canviar el món. De Serena Williams a Malala Yousafzai, de Coco Chanel a Frida Kalo, d’Hipàtia a Michelle Obama, aquest llibre narra les vides extraordinàries de cent dones valentes i, a més, conté les il·lustracions de seixanta artistes d’arreu del món. Científiques, astronautes, aixecadores de pesos, jutgesses, xefs… Cent exemples de determinació i audàcia per a les grans somiadores.
Perquè totes les nenes haurien de créixer sabent que poden ser tot allò que vulguin ser. Uniu-vos al moviment #NenesRebels!

  • Això no és amor: 30 reptes per treballar la igualtat de Marina Marroquí

Contínuament anem rebent missatges sobre l’amor que ajuden a crear falsos mites: que l’amor ha de ser a primera vista, que ha de ser per sempre, que la gelosia és una mostra d’amor… Quan la realitat xoca amb aquests falsos mites es produeix una frustració que, en casos extrems, pot derivar en violència de gènere.

Aquest llibre no pretén donar cap lliçó ni imposar respostes, però de vegades és necessari que algú et convidi a preguntar-te per què les coses han de ser com són. Dins del llibre trobaràs un seguit de reptes que t’ajudaran a reflexionar. Enfronta-t’hi sense por, perquè per tal que la societat avanci necessitem joves que s’atreveixin a abraçar la realitat amb tota la seva complexitat. Un llibre pràctic per generar debat i conscienciar¡ nois i noies en la igualtat de gènere.

  • El Libro rojo de las niñas de Cristina Romero i Francis Marín

El Llibre Vermell de les Nenes va néixer per acompanyar i apoderar a les nenes en el seu camí cap a la maduresa, però també és un llibre per a les mares, i per a totes les dones, perquè ens ajuda a curar ferides de la nostra pròpia infantesa. Tot i que no és un llibre sobre la menstruació, sí que està molt present des d’una visió reconciliadora. Un llibre il·lustrat les paraules i imatges semblen xiuxiuejar a la nostra psique (emocions-ment-esperit) que és bo obeir, escoltar-nos i estimar-nos. El Llibre Vermell de les Nenes es dirigeix ​​directament a la nena que el llegeix i li mostra a diverses nenes d’una Tribu imaginària. Una Tribu del futur.

 

 

 

 

 


							

Novetats Bio a la biblioteca

potitos-bio.jpgEn motiu de la Setmana Bio a l’escola i a la biblioteca us recomanem dos novetats acabades d’arribar als prestatges de l’ediorial Comanegra:

Potitos bio, una guia pràctica per alimentar els nostres fills durant la primera infància, evitant l’abús de productes industrials. Inclou un receptari adaptat a cada etapa del creixement, amb potitos i també finger foods.

La intenció d’aquest llibre és convertir-se en una guia senzilla a l’hora d’inculcar bons hàbits alimentaris als més petits d’una manera sana i equilibrada des dels primers mesos de vida. Es tracta d’una etapa de ràpid creixement i maduració, especialment neuronal i esquelètica, raó per la qual una mala nutrició durant la fertilitat i la gestació pot impedir que aquest creixement sigui òptim i tenir conseqüències negatives en la salut més endavant.

Aquest llibre no pretén que el teu bebè s’alimenti exclusivament de potitos, sinó que fa una aposta per un Arc de Santmartí de colors i una explosió de sabors amb textures evolutives i divertides per despertar la seva curiositat, animar-lo a experimentar amb el menjar i aconseguir que sigui més autònom a l’hora de menjar sol. Per això, també inclou alguna recepta per menjar amb les mans.

primer-hort-urba.jpgEl meu primer hort urbà, un àlbum il·lustrat per a petits horticultors que ensenya, pas a pas, com plantar verdures a casa i cuidar-les de manera senzilla. Aquest llibre t’ensenya, pas a pas, com dissenyar i posar en marxa un hort fàcil i senzill en el qual començaràs a collir hortalisses tan sols al cap d’un mes d’haver-les sembrat. Un hort que necessita poques atencions i està a l’abast de qualsevol persona que tingui un pati, una terrassa un balcó assolellats.

 

 

La España vacía, de Sergio del Molino

Cub La Espa–a Vacia L17.inddUs volem recomanar un assaig que reflexiona sobre un dilema dels nostres temps: al costat de grans urbs europees amb els seus flamants autopistes i trens d’alta velocitat, ens trobem amb una altra població interior que es va dessagnant poc a poc, perdent una força demogràfica que porta basculant cap a les ciutats més de mig segle. L’autor, Sergio del Molino, ha viscut de prop aquesta dicotomia com a part del seu treball com a periodista freelance establert a Saragossa.

«Hi ha dues Espanyes: una d’urbana i europea, i una Espanya interior i despoblada. La comunicació entre ambdues ha estat i és difícil. Sovint, semblen països estrangers l’un de l’altre. I, no obstant això, l’Espanya urbana no s’entén sense la buida ». Aquesta Espanya interior del Quixot, la qual albirem des de l’autovia, la dels pobles que per a alguns són el feliç poblet dels estius infantils i per a altres el paisatge de la llegenda negra, és l’Espanya buida d’aquest assaig. Buñuel, Azorín o Almodóvar la van convertir en escenari. Els polítics la visiten en campanya electoral i l’obliden així que arriben al govern. Els urbanites tornen a ella somiant amb una vida més fàcil. I els que la viuen baixen a la capital a cridar que existeixen. Un assaig originalíssim i emocionant, escrit per una veu jove, amb mirada política i sensibilitat literària. Un llibre imprescindible, que us farà pensar en la vostra família, en les vostres arrels i en la vostra forma de viure.

Joc de Trons

llibreSi sou fans de Joc de trons-Game of thrones segurament estareu esperant amb candeletes l’estrena aquest diumenge-dilluns de la setena temporada d’aquesta mai tan ben dita llegendaria sèrie, basada en la fascinant saga escrita per George R. R. Martin i que encara no ha acabat d’escriure. La sèrie s’avança als llibres amb les noves temporades i els lectors esperen que Martin publiqui la continuació de la nissaga amb desesperació.

Aprofitant l’avinentesa us volem recomanar el llibre Filosofia de hielo y fuego: las claves para comprender Juego de tronos, un llibre escrit a tres bandes pels catalans Bernat Roca, Francesc Vilaprinyó i David Canto per a neòfits i per a experts, per refrescar, entendre i, sobretot, per ampliar horitzons.

El llibre barreja descripció i anàlisi, i s’endinsa en les arrels de la història, la mitologia, la filosofia i la literatura per reflexionar sobre els orígens i el substrat ideològic d’aquesta saga de George R. R. Martin. Bernat Roca, un dels autors de Filosofia de hielo y fuego, té també un bloc molt interessant on relaciona la història, la literatura i la filosofia amb Joc de trons: Juego de tronos y la filosofia.

Per tant és  un bon llibre per reflexionar, descobrir  i tenir noves perspectives abans d’endinsar-nos en la nova temporada d’una de les sèries televisives més populars d’aquesta dècada. I si encara no heu llegit els  llibres, a les biblioteques públiques de Catalunya els trobareu, és clar!

 

Divendres de lletres i vins: Núria Borja

Per al nostre Divendres de lletres i vins de Biblioteques amb DO d’enguany,  demanem a gent de la comarca del Priorat  que ens respongui a unes breus preguntes sobre literatura i vins.

Avui li ha tocat a Núria Borja, és falsetana de tota la vida i creu que la llengua i cultura catalanes són un patrimoni a preservar i que les biblioteques en són un agent protector que cal cuidar i mantenir.

Recomanes el Priorat perquè…. és un lloc màgic pel seu paisatge i la seva gent.

El millor moment i lloc per beure un vi… un sopar amb bons amics.

El millor moment i lloc per llegir… Abans d’anar a dormir, al sofà amb una manteta a l’hivern, i a l’estiu al vespre sota l’ombra d’un arbre.

Quin llibre ens recomanes i per què? Jo us recomano El Petit príncep. Es un llibre que tan poden llegir infants com adults: quan ets petit el llegeixes d’una manera i quan ets gran pots llegir entre línies, li trobes altres significats.

Quin vi ens recomanes i per què? Sens dubte Dido, del celler  Venus “la universal”, crec que és un vi fet amb molt d’amor.

Gràcies Núria.

La ràbia: bullying en primera persona

1893_la-rabia-img (1)“El dia que vaig decidir d’escriure la novel·la va ser el dia que vaig rebre un correu d’un dels qui em van fer la vida impossible a l’institut, convidant-me a un sopar d’antics alumnes, per ‘recordar els vells temps’. Quan li vaig recordar algunes coses que m’havien fet i li vaig dir que no volia tornar a veure ningú de la classe per res del món, em va respondre incrèdul, dient que s’havia quedat de pedra. No recordava res!, tenia una inconsciència total sobre allò que m’havia fet. I a partir d’aquí vaig començar a escriure i vaig començar a organitzar uns grups amb víctimes per demanar-los: ‘Com estàs? Què necessites?” Així explica Lolita Bosch com va començar a escriure La ràbia, el llibre que avui us recomanem.

Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada. Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.

La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin… Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.

#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

recomana8marçLos Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

El Llibre de les bèsties

El Llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter politicosocial que forma part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull. En Fèlix es troba durant el seu viatge, uns frares que li expliquen que a prop d’allí hi ha un gran aplec d’animals, reunits per escollir un rei. El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard (la rabosa) a la seva cort, aquesta intenta ascendir alcaptura-de-pantalla-2016-10-08-a-les-15-23-22-copia poder a través de l’engany i la por. Al final del llibre, la mentidera Renard és morta pel lleó.

Aquest llibre el va dedicar a Felip IV de França per ensenyar-lo a dirigir la cort i ens ensenya a no confiar gaire dels que ens envolten.

Doncs bé, Judit Robert n’ha fet una adaptació per al teatre infantil, i ahir divendres va venir a presentar-la a la biblioteca. El llibre l’ha editat Ganzell en el marc de l’Any Llull celebrat el 2016, amb il·lustracions del nen Ot Marín. Es tracta d’un llibre de teatre infantil per a ser treballat en escoles, instituts i biblioteques i l’objectiu d’aquesta obra és donar a conèixer la figura de Ramon Llull, reforçar la lectura en veu alta i la comprensió de textos.

Us en deixem aquí el booktrailer.

 

I si estiguéssim en guerra?

Avui us recomai-si-estiguessim-en-guerra-jpgnem ferventent la lectura del llibre de Jane Teller I si estiguéssim en guerra, , editat per Comanegra, que tot i estar escrit al 2001 és de rabiosa actualitat. Posem per cas que estiguéssim en guerra. On anirieu? Una invitació a imaginar la dura experiència de l’exili.

El llibre és una reflexió sobre els valors que entren en conflicte, o que confonem o oblidem, allà on es doni una relació entre refugiats i nadius. La història escrita per Janne Teller, de fet, despatxa en només un paràgraf les causes geopolítiques que donen lloc al conflicte bèl·lic, absolutament inversemblants, per centrar-se ràpidament en tots els problemes que arrosseguen els refugiats. Sent un llibre escrit des d’una perspectiva occidental i adreçat a aquest mateix públic, l’autora juga a canviar els papers (Europa en guerra, el Magrib políticament estable i acollint refugiats) per tal de fer viure en primera persona al lector tot allò que perdrà i haurà de lluitar si mai hagués de patir la condició d’exiliat.

Sinopsi: Un govern espanyol ultranacionalista ens ha dut a la guerra. La batalla s’enquista i els combats arriben a la teva ciutat. Escassetat, racionament, segrestos polítics, bombardejos, franctiradors, la mort cada cop més quotidiana… tot això és ara casa teva. Però encara seràs dels pocs afortunats que aconseguiran exiliar-se i esdevenir un refugiat en un altre país, que t’acull però no t’entén perquè ets diferent. Un estigma que mai perdràs.

L’autora ens ofereix un colpidor relat que es llegeix en primera persona i que posarà a prova la solidesa dels nostres valors filosòfics i morals més essencials, fins i tot la igualtat i la reciprocitat.

Janne Teller és principalment reconeguda com a escriptora, però va passar també molts anys treballant per a l’ONU en matèria de prevenció i resolució de conflictes. Tant per aquest motiu com per la seva ascendència familiar de refugiats austro-alemanys, sempre ha tingut molta consciència del risc que pugui esclatar unconflicte bèl·lic que transformi totalment la seva vida. Però el que la va empènyer a escriure aquest text el 2002 era precisament la constatació que existeixen ja unes generacions de danesos que no tenen cap experiènciadirecta amb la guerra i les seves conseqüències humanes: “no és el cas dels danesos de soca-rel, per qui la idea de convertir-se en refugiat és tan peregrina com la de viure a Mart”. Al seu entendre, això limita la capacitat d’una societat com la danesa d’avui dia per entendre el trauma personal que arrosseguen els refugiats que acull i per ajudar-los a integrar-se i refer les seves vides malgrat les profundes diferències culturals que
puguin existir.

En el marc de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra‘, demà 18 de febrer a les 16h, a Pl.Urquinaona (Barcelona), tindrà lloc una gran manifestació en favor de l’acollida de persones refugiades i migrants.