Recomanacions d’estiu III

This gallery contains 2 photos.

Recomanacions d’estiu II

Dia Internacional de l’orgull LGTBI

#50yearspride #50anysorgull #50añosdeorgullo #EstimaComVulguis #SiguesComVulguis  #LGTBIQ  #Pride2019 #OrgullLGTBI

Avui és el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI (Lesbià, Gai, Transexual, Bisexual i Intersexual), dia en què es fan una sèrie d’actes que la comunitat LGBT fa anualment de forma pública per visibilitzar i reivindicar la igualtat del seu col·lectiu.

Aquesta manifestació ( que no s’ha deconfondre amb una festa) cada any té lloc el 28 de juny, dia en què es commemoren els disturbis de Stonewall (Nova York, Estats Units) de 1969, que van marcar l’inici del moviment d’alliberament homosexual i que enguany se’n celebra el 50 aniversari.

Per aquest motiu us volem recomanar les següents lectures:

L’art de ser normal  de Lisa Williamson, una novel·la juvenil de ficció en què es parla de la identitat de gènere a través d’en Leo. El protagonista vol passar desapercebut en el seu primer dia de curs però les coses es complicaran.

Piruetas de Tillie Walden (Austin, 1996) és una jove autora que es dóna conèixer per la porta gran amb Piruetas (guanyadora de dos premis Ignatz i nominada al saló del còmic de Barcelona a millor obra estrangera).  Una obra biogràfica en què es despulla per denunciar l’assetjament escolar que va patir quan practicava patinatge artístic en la seva adolescència i sobre el seu apoderament lesbià. Una lectura convençuda que confirma que la màgia no és el que s’explica, sinó com s’explica.

Transito, de Ian Bermúdez Raventós.  Com és la vivència d’una persona que sent que el gènere que se li ha assignat (home o dona) no encaixa amb ella mateixa? Quines són les seves pors al sentir que se li trenquen les estructures internes amb què percep la seva identitat i quines són les seves esperances? Què vol dir fer un trànsit en el gènere? Com són les persones trans*? Aquestes i moltes altres preguntes troben el seu espai en el còmic Transito, escrit per Ian Bermúdez -que ficciona la seva experiència com a persona trans*- i il·lustrat per David Cantero. Amb un estil fresc, ple de tocs d’humor però que també mostra els moments reflexius i durs de l’experiència, és un llibre que obre les portes a entendre una vivència poc coneguda i que aquí es posa a l’abast de joves i adults. Retratant un ventall de personatges que reflecteixen la diversitat de les persones trans*, aquesta novel·la gràfica trenca estereotips i apropa al lector la realitat de qui emprèn un trànsit de manera magistral.

El futbolista que va humiliar Hitler

Aquest cap de setmana tindrà lloc la final del Mundial de futbol entre França i Croacia,  aprofitem l’avinentesa per recomanar-vos un gran llibre amb una gran història real de fa 80 anys on el futbol és protagonista. Fuera de juego, de Fabrizio Silei i Maurizio A.C. Quarello editat per Barbara Fiore editora.

El futbolista austríac Matthias Sindelar (1903-1939) va ser molt més que un ídol esportiu. En plena Segona Guerra Mundial es va atrevir a enfrontar-se al nazisme des d’un camp  de futbol.

Durant la primavera de 1938, l’Alemanya nazi ocupa Àustria i s’organitza un partit de futbol amistós entre els dos països per celebrar la reunificació dels pobles germànics. Seria l’últim partit d’Àustria, ja que després s’integraria a la selecció alemanya. Però el partit amistós no va sortir com els líders nazis l’esperaven: Àustria va derrotar a Alemanya 2 a 0, amb gols de Karl Sesta i de Matthias Sindelar.

Aquest fet històric és el que explica el llibre Fuera de juego. El protagonista és Marcus, un nen vienès que idolatra Sindelar. A les nits, murmura en el seu llit il·lusionat les paraules del seu professor: “Serem un gran poble. Alemanya i Àustria juntes conquistaran el món i guanyaran el mundial. Hitler guiarà la nació; Sindelar, la selecció nacional “. En els esbarjos de l’escola és normal que Marcus s’enfronti als que ataquin a Sindelar per tenir una núvia jueva.

Mentrestant, el pare i la mare de Marcus veuen amb desconfiança l’arribada del nazisme a Àustria. El seu pare espera que Sindeler no jugui l’amistós contra Alemanya, que no sigui servil al nou règim. Però Sindeler surt aquell dia a la pista disposat a enfrontar-se al nazisme: anota un gol i es refusa a fer la salutació nazi. Més endavant, fins i tot, Sindeler es negarà a jugar amb la samarreta de la selecció alemanya. Al mundial de França de 1938, sense Sindeler -anomenat el “Mozart del futbol” -, Alemanya quedaria eliminada en la primera ronda. Per descomptat, el seu gest no quedaria impune.

 

Els dijous del Club: Voliac 2004, d’Anna Molina

Culpa, ferides, silencis, secrets, pors, infidelitats, amistats, amor, humor, continents, pobles, llibres, vins, dones i també homes, però en un segon pla… Tot això és el que trobem dins d’una ampolla de Voliac 2004 presentada en forma de novel·la.

Aquesta ha estat la nostra lectura dins el cicle #BibliotequesambDO d’enguany. L’autora del llibre, Anna Molina,  va néixer el 1972 al Priorat, a la Vilella Baixa. La seva infantesa, plàcida, la va passar en un entorn familiar marcat pel descontentament polític dels avis republicans i pel desig de convivència pacífica entre el seu pare andalús i la seva mare catalana. Ja establerta a Barcelona, abandona els estudis de periodisme i màrqueting perquè s’adona que li agrada més l’escriptura creativa que la periodística. Marxa a Anglaterra i quan torna a Catalunya estudia Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona.

Viu a Dinamarca des del 1996, fet que li permet penjar-se l’etiqueta de «bicultural». El coneixement de primera mà de les cultures danesa i catalana es reflecteix de manera molt marcada en la seva narrativa.

Actualment gestiona des de prop de Copenhaguen la producció i la comercialització internacional del vi que elabora a les vinyes familiars del Priorat, els Vil·lusionistes.

L’home de lava va ser la seva primera novel·la que publicà el 2016, i Voliac 2004 el 2017, tots dos publicats per l’editorial Saldonar.  Voliac 2004 comença amb la Júlia Castro, que  viatja de Nova York a París amb l’Alex, el seu marit, per intentar refer la relació en un club d’intercanvi de parelles. Ja a l’hotel, rep una trucada de casa que li canviarà la vida.

En l’actualitat, trenta anys després, la Júlia s’ha convertit en una escriptora d’èxit i viu a la Vilella Baixa, al Priorat, allunyada dels focus. Uns anys més tard d’aconseguir el premi Nobel, rep la visita de l’Adela, que té l’encàrrec de redactar la seva biografia.

A poc a poc, l’Adela coneix les persones de l’entorn de la Júlia: el Marges, el Garbí, la Geperuda… i sobretot la Justa, a qui haurà de perseguir fins a Sud-àfrica per buscar més peces del puzle, que no es completarà fins que torni a Nova York.

Anna Molina se’ns va presentar a la seva primera novel·la, L’home de lava, com una escriptora amb un món creatiu particular. Ara hi torna, amb una història en què els personatges acumulen experiència en escenaris continentals diversos per construir la seva identitat.

Expressió directa, diàlegs elaborats a partir de la vida real, persones que ens són properes en la seva complexitat o en la seva senzillesa, paisatges que ens fan entendre per què cadascú és com és, i el món del vi del Priorat, en concret el Voliac 2004, com a impuls de la narració.

No deixis mai de mirar el cel, de Miquel Esteve

Ahir va presentar a la biblioteca el seu darrer llibre l’escriptor de Móra la Nova Miquel Esteve. La novel·la, No deixis mai de mirar el cel, és un thriller impecable, original, ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensió, de l’estructura, del ritme i dels personatges, us arrossegarà a les parts més fosques de les debilitats humanes i us enfonsarà en el dilema etern de viure: virtut o passió?

Fosca albada. Un empleat de la brigada municipal de Barcelona troba el cadàver d’una dona jove, l’Imma Esparza, asseguda en un banc de la plaça d’Adrià, amb les mans entre les cames, una nota escrita a la boca, «No deixis mai de mirar al cel», i la targeta d’una agència matrimonial al bitlleter: Nirvana. L’Adolf, un singular inspector en cap dels Mossos d’Esquadra que anhela figurar als annals de la investigació criminal amb la resolució d’un cas excepcional, capitanejarà el cas, juntament amb l’Ester, una advocada de l’administració de justícia que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida.
La clau per resoldre un assassinat passa sempre per fer la pregunta adequada. Comencem per la primera: qui va matar l’Imma Esparza?

Miquel Esteve Valldepérez (1969) és economista, pagès i escriptor. Endegà la seva carrera literària amb la novel·la Heydrich i les agents del saló Kitty (XXV Premi Narrativa Ribera d’Ebre) l’any 2008. Té cinc novel·les publicades des d’aleshores, algunes d’elles traduïdes al castellà i a altres idiomes, com és el cas d’El joc de Sade (2013). Compagina l’escriptura amb l’empresa agrícola familiar de fruita dolça i oli d’oliva verge. És membre de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana (AELC) i humanista activista. Participa en programes radiofònics de literatura i humanisme i podeu seguir-lo al seu bloc

https://miquelesteve.wordpress.com/

Els Dijous del club: Mentida, de Care Santos

Care Santos és una autora que ens agrada, i aquest cop al Club hem llegit un llibre dels seus  per a joves, Mentida.  Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho no un sol dia de la seva vida. Va estudiar Dret i Filologia, va treballar en diferents mitjans de comunicació i als 25 anys va publicar el seu primer llibre. Des de llavors, ha publicat deu novel·les, sis llibres de relats i una nombrosa obra per a joves i infants. En aquest terreny, és una de les autores més llegides del nostre país, i la seva obra ha estat traduïda a més de 20 idiomes. El 2014 va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Desig de xocolata. Ha obtingut, a més, els premis Edebé, Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove —tot de literatura per a joves— i ha fet d’antòloga del llibre Un deu. Antologia del nou conte català.

Mentida és una interessant proposta per a joves, intriga, emoció i sentiments a flor de pell de la mà d’una de les autores més consagrades del panorama juvenil actual, Care Santos, una autora que és sense cap mena de dubte, garantia d’èxit:

La Xènia lluita per treure bones notes, impulsada per la il·lusió d’entrar a Medicina, però des de fa un temps el seu rendiment és més baix. I és que la Xènia s’ha enamorat, però no d’un noi del seu entorn, sinó d’un fantasma, d’una veu sorgida d’Internet amb la qual comparteix la seva passió per la lectura.

Com que la Xènia és decidida i el seu amor virtual no vol quedar amb ella, es proposa sorprendre’l, de manera que comença les seves investigacions amb les poques dades de les quals disposa.

I resulta que tot és fals, una mentida, ni la foto ni el nom són reals. Qui és en realitat la seva ànima bessona? Penedida per haver descuidat els estudis, ho confessa tot als seus pares, segura d’haver estat víctima d’algun desaprensiu. Però aviat un paquet inesperat li revelarà la identitat del noi amb el qual va compartir les seves més íntimes emocions. El paquet prové de la presó de menors i conté la història d’un assassí.

 

Els Dijous del Club: Licantropia, de Carles Terés

La lectura del mes del Club va transportar-nos cap al Matarranya i les seves misterioses muntanyes on els llops i els llobaters campaven lliurement fa anys i panys. La història comença l’hivern de 1759, quan mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç, el protagonista de la novel·la,  té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.

L’autor del llibre és Carles Terès, va néixer el 1962 a Barcelona, tot i que els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. És dissenyador gràfic, columnista i escriptor.

Autor de la novel·la Licantropia, premi Guillem Nicolau 2011 (Edicions de 1984, 2013) i finalista al premi Creixells 2014. Ha publicat alguna narració (Cavall Fort, Sorolla’t…) i una selecció d’articles dins el recull 10 anys de Viles i gents (Carles Sancho, ed., Gobierno de Aragón, 2007).

De fet, Terès ha assegurat que “no hauria pogut escriure” la novel·la estant a Barcelona, “hauria fet una cosa diferent”. La novel·la recull el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera, tot i que l’escriptor ha reconegut que “és un problema” d’escriptors de la Franja, ja que aviat els acusen de voler catalanitzar la literatura si empren el català estàndard: “He fet un treball dialectal el més acurat possible, tampoc no volia caure en excessius castellanismes”, ha dit l’autor. “No sóc gens nacionalista en el sentit que em sento de la meva llengua, no m’importa on estiguin les fronteres. Sóc un escriptor aragonès perquè els meus pares són d’allà, hi visc i hi treballo, els meus fills i la meva dona són d’allà, i en llengua, català, ha conclós Carles Terés.

Tal i com diu Ricardo Ruiz Garzón al Quadern de El País, “ Una novel·la, ras i curt, que descobreix un dels millors autors mai sorgits de la Franja. I una nova troballa, per tant, d’Edicions de 1984”.

Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les #dones

Avui us proposem tres llibres:

• Contes de bona nit per a nenes rebels d’Elena Favilli i Francesca Cavallo

Hi havia una vegada una princesa…Una princesa? No! Hi havia una vegada cent dones que van canviar el món. De Serena Williams a Malala Yousafzai, de Coco Chanel a Frida Kalo, d’Hipàtia a Michelle Obama, aquest llibre narra les vides extraordinàries de cent dones valentes i, a més, conté les il·lustracions de seixanta artistes d’arreu del món. Científiques, astronautes, aixecadores de pesos, jutgesses, xefs… Cent exemples de determinació i audàcia per a les grans somiadores.
Perquè totes les nenes haurien de créixer sabent que poden ser tot allò que vulguin ser. Uniu-vos al moviment #NenesRebels!

• Això no és amor: 30 reptes per treballar la igualtat de Marina Marroquí

Contínuament anem rebent missatges sobre l’amor que ajuden a crear falsos mites: que l’amor ha de ser a primera vista, que ha de ser per sempre, que la gelosia és una mostra d’amor… Quan la realitat xoca amb aquests falsos mites es produeix una frustració que, en casos extrems, pot derivar en violència de gènere.

Aquest llibre no pretén donar cap lliçó ni imposar respostes, però de vegades és necessari que algú et convidi a preguntar-te per què les coses han de ser com són. Dins del llibre trobaràs un seguit de reptes que t’ajudaran a reflexionar. Enfronta-t’hi sense por, perquè per tal que la societat avanci necessitem joves que s’atreveixin a abraçar la realitat amb tota la seva complexitat. Un llibre pràctic per generar debat i conscienciar¡ nois i noies en la igualtat de gènere.

• El Libro rojo de las niñas de Cristina Romero i Francis Marín

El Llibre Vermell de les Nenes va néixer per acompanyar i apoderar a les nenes en el seu camí cap a la maduresa, però també és un llibre per a les mares, i per a totes les dones, perquè ens ajuda a curar ferides de la nostra pròpia infantesa. Tot i que no és un llibre sobre la menstruació, sí que està molt present des d’una visió reconciliadora. Un llibre il·lustrat les paraules i imatges semblen xiuxiuejar a la nostra psique (emocions-ment-esperit) que és bo obeir, escoltar-nos i estimar-nos. El Llibre Vermell de les Nenes es dirigeix ​​directament a la nena que el llegeix i li mostra a diverses nenes d’una Tribu imaginària. Una Tribu del futur.

 

 

 

 

 

Novetats Bio a la biblioteca

En motiu de la Setmana Bio a l’escola i a la biblioteca us recomanem dos novetats acabades d’arribar als prestatges de l’ediorial Comanegra:

Potitos bio, una guia pràctica per alimentar els nostres fills durant la primera infància, evitant l’abús de productes industrials. Inclou un receptari adaptat a cada etapa del creixement, amb potitos i també finger foods.

La intenció d’aquest llibre és convertir-se en una guia senzilla a l’hora d’inculcar bons hàbits alimentaris als més petits d’una manera sana i equilibrada des dels primers mesos de vida. Es tracta d’una etapa de ràpid creixement i maduració, especialment neuronal i esquelètica, raó per la qual una mala nutrició durant la fertilitat i la gestació pot impedir que aquest creixement sigui òptim i tenir conseqüències negatives en la salut més endavant.

Aquest llibre no pretén que el teu bebè s’alimenti exclusivament de potitos, sinó que fa una aposta per un Arc de Santmartí de colors i una explosió de sabors amb textures evolutives i divertides per despertar la seva curiositat, animar-lo a experimentar amb el menjar i aconseguir que sigui més autònom a l’hora de menjar sol. Per això, també inclou alguna recepta per menjar amb les mans.

El meu primer hort urbà, un àlbum il·lustrat per a petits horticultors que ensenya, pas a pas, com plantar verdures a casa i cuidar-les de manera senzilla. Aquest llibre t’ensenya, pas a pas, com dissenyar i posar en marxa un hort fàcil i senzill en el qual començaràs a collir hortalisses tan sols al cap d’un mes d’haver-les sembrat. Un hort que necessita poques atencions i està a l’abast de qualsevol persona que tingui un pati, una terrassa un balcó assolellats.