Tag Archives: recomanacions

Novetats Bio a la biblioteca

potitos-bio.jpgEn motiu de la Setmana Bio a l’escola i a la biblioteca us recomanem dos novetats acabades d’arribar als prestatges de l’ediorial Comanegra:

Potitos bio, una guia pràctica per alimentar els nostres fills durant la primera infància, evitant l’abús de productes industrials. Inclou un receptari adaptat a cada etapa del creixement, amb potitos i també finger foods.

La intenció d’aquest llibre és convertir-se en una guia senzilla a l’hora d’inculcar bons hàbits alimentaris als més petits d’una manera sana i equilibrada des dels primers mesos de vida. Es tracta d’una etapa de ràpid creixement i maduració, especialment neuronal i esquelètica, raó per la qual una mala nutrició durant la fertilitat i la gestació pot impedir que aquest creixement sigui òptim i tenir conseqüències negatives en la salut més endavant.

Aquest llibre no pretén que el teu bebè s’alimenti exclusivament de potitos, sinó que fa una aposta per un Arc de Santmartí de colors i una explosió de sabors amb textures evolutives i divertides per despertar la seva curiositat, animar-lo a experimentar amb el menjar i aconseguir que sigui més autònom a l’hora de menjar sol. Per això, també inclou alguna recepta per menjar amb les mans.

primer-hort-urba.jpgEl meu primer hort urbà, un àlbum il·lustrat per a petits horticultors que ensenya, pas a pas, com plantar verdures a casa i cuidar-les de manera senzilla. Aquest llibre t’ensenya, pas a pas, com dissenyar i posar en marxa un hort fàcil i senzill en el qual començaràs a collir hortalisses tan sols al cap d’un mes d’haver-les sembrat. Un hort que necessita poques atencions i està a l’abast de qualsevol persona que tingui un pati, una terrassa un balcó assolellats.

 

 

Anuncis

La España vacía, de Sergio del Molino

Cub La Espa–a Vacia L17.inddUs volem recomanar un assaig que reflexiona sobre un dilema dels nostres temps: al costat de grans urbs europees amb els seus flamants autopistes i trens d’alta velocitat, ens trobem amb una altra població interior que es va dessagnant poc a poc, perdent una força demogràfica que porta basculant cap a les ciutats més de mig segle. L’autor, Sergio del Molino, ha viscut de prop aquesta dicotomia com a part del seu treball com a periodista freelance establert a Saragossa.

«Hi ha dues Espanyes: una d’urbana i europea, i una Espanya interior i despoblada. La comunicació entre ambdues ha estat i és difícil. Sovint, semblen països estrangers l’un de l’altre. I, no obstant això, l’Espanya urbana no s’entén sense la buida ». Aquesta Espanya interior del Quixot, la qual albirem des de l’autovia, la dels pobles que per a alguns són el feliç poblet dels estius infantils i per a altres el paisatge de la llegenda negra, és l’Espanya buida d’aquest assaig. Buñuel, Azorín o Almodóvar la van convertir en escenari. Els polítics la visiten en campanya electoral i l’obliden així que arriben al govern. Els urbanites tornen a ella somiant amb una vida més fàcil. I els que la viuen baixen a la capital a cridar que existeixen. Un assaig originalíssim i emocionant, escrit per una veu jove, amb mirada política i sensibilitat literària. Un llibre imprescindible, que us farà pensar en la vostra família, en les vostres arrels i en la vostra forma de viure.

Joc de Trons

llibreSi sou fans de Joc de trons-Game of thrones segurament estareu esperant amb candeletes l’estrena aquest diumenge-dilluns de la setena temporada d’aquesta mai tan ben dita llegendaria sèrie, basada en la fascinant saga escrita per George R. R. Martin i que encara no ha acabat d’escriure. La sèrie s’avança als llibres amb les noves temporades i els lectors esperen que Martin publiqui la continuació de la nissaga amb desesperació.

Aprofitant l’avinentesa us volem recomanar el llibre Filosofia de hielo y fuego: las claves para comprender Juego de tronos, un llibre escrit a tres bandes pels catalans Bernat Roca, Francesc Vilaprinyó i David Canto per a neòfits i per a experts, per refrescar, entendre i, sobretot, per ampliar horitzons.

El llibre barreja descripció i anàlisi, i s’endinsa en les arrels de la història, la mitologia, la filosofia i la literatura per reflexionar sobre els orígens i el substrat ideològic d’aquesta saga de George R. R. Martin. Bernat Roca, un dels autors de Filosofia de hielo y fuego, té també un bloc molt interessant on relaciona la història, la literatura i la filosofia amb Joc de trons: Juego de tronos y la filosofia.

Per tant és  un bon llibre per reflexionar, descobrir  i tenir noves perspectives abans d’endinsar-nos en la nova temporada d’una de les sèries televisives més populars d’aquesta dècada. I si encara no heu llegit els  llibres, a les biblioteques públiques de Catalunya els trobareu, és clar!

 

Divendres de lletres i vins: Núria Borja

Per al nostre Divendres de lletres i vins de Biblioteques amb DO d’enguany,  demanem a gent de la comarca del Priorat  que ens respongui a unes breus preguntes sobre literatura i vins.

Avui li ha tocat a Núria Borja, és falsetana de tota la vida i creu que la llengua i cultura catalanes són un patrimoni a preservar i que les biblioteques en són un agent protector que cal cuidar i mantenir.

Recomanes el Priorat perquè…. és un lloc màgic pel seu paisatge i la seva gent.

El millor moment i lloc per beure un vi… un sopar amb bons amics.

El millor moment i lloc per llegir… Abans d’anar a dormir, al sofà amb una manteta a l’hivern, i a l’estiu al vespre sota l’ombra d’un arbre.

Quin llibre ens recomanes i per què? Jo us recomano El Petit príncep. Es un llibre que tan poden llegir infants com adults: quan ets petit el llegeixes d’una manera i quan ets gran pots llegir entre línies, li trobes altres significats.

Quin vi ens recomanes i per què? Sens dubte Dido, del celler  Venus “la universal”, crec que és un vi fet amb molt d’amor.

Gràcies Núria.

La ràbia: bullying en primera persona

1893_la-rabia-img (1)“El dia que vaig decidir d’escriure la novel·la va ser el dia que vaig rebre un correu d’un dels qui em van fer la vida impossible a l’institut, convidant-me a un sopar d’antics alumnes, per ‘recordar els vells temps’. Quan li vaig recordar algunes coses que m’havien fet i li vaig dir que no volia tornar a veure ningú de la classe per res del món, em va respondre incrèdul, dient que s’havia quedat de pedra. No recordava res!, tenia una inconsciència total sobre allò que m’havia fet. I a partir d’aquí vaig començar a escriure i vaig començar a organitzar uns grups amb víctimes per demanar-los: ‘Com estàs? Què necessites?” Així explica Lolita Bosch com va començar a escriure La ràbia, el llibre que avui us recomanem.

Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada. Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.

La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin… Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.

#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

recomana8marçLos Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

El Llibre de les bèsties

El Llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter politicosocial que forma part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull. En Fèlix es troba durant el seu viatge, uns frares que li expliquen que a prop d’allí hi ha un gran aplec d’animals, reunits per escollir un rei. El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard (la rabosa) a la seva cort, aquesta intenta ascendir alcaptura-de-pantalla-2016-10-08-a-les-15-23-22-copia poder a través de l’engany i la por. Al final del llibre, la mentidera Renard és morta pel lleó.

Aquest llibre el va dedicar a Felip IV de França per ensenyar-lo a dirigir la cort i ens ensenya a no confiar gaire dels que ens envolten.

Doncs bé, Judit Robert n’ha fet una adaptació per al teatre infantil, i ahir divendres va venir a presentar-la a la biblioteca. El llibre l’ha editat Ganzell en el marc de l’Any Llull celebrat el 2016, amb il·lustracions del nen Ot Marín. Es tracta d’un llibre de teatre infantil per a ser treballat en escoles, instituts i biblioteques i l’objectiu d’aquesta obra és donar a conèixer la figura de Ramon Llull, reforçar la lectura en veu alta i la comprensió de textos.

Us en deixem aquí el booktrailer.

 

I si estiguéssim en guerra?

Avui us recomai-si-estiguessim-en-guerra-jpgnem ferventent la lectura del llibre de Jane Teller I si estiguéssim en guerra, , editat per Comanegra, que tot i estar escrit al 2001 és de rabiosa actualitat. Posem per cas que estiguéssim en guerra. On anirieu? Una invitació a imaginar la dura experiència de l’exili.

El llibre és una reflexió sobre els valors que entren en conflicte, o que confonem o oblidem, allà on es doni una relació entre refugiats i nadius. La història escrita per Janne Teller, de fet, despatxa en només un paràgraf les causes geopolítiques que donen lloc al conflicte bèl·lic, absolutament inversemblants, per centrar-se ràpidament en tots els problemes que arrosseguen els refugiats. Sent un llibre escrit des d’una perspectiva occidental i adreçat a aquest mateix públic, l’autora juga a canviar els papers (Europa en guerra, el Magrib políticament estable i acollint refugiats) per tal de fer viure en primera persona al lector tot allò que perdrà i haurà de lluitar si mai hagués de patir la condició d’exiliat.

Sinopsi: Un govern espanyol ultranacionalista ens ha dut a la guerra. La batalla s’enquista i els combats arriben a la teva ciutat. Escassetat, racionament, segrestos polítics, bombardejos, franctiradors, la mort cada cop més quotidiana… tot això és ara casa teva. Però encara seràs dels pocs afortunats que aconseguiran exiliar-se i esdevenir un refugiat en un altre país, que t’acull però no t’entén perquè ets diferent. Un estigma que mai perdràs.

L’autora ens ofereix un colpidor relat que es llegeix en primera persona i que posarà a prova la solidesa dels nostres valors filosòfics i morals més essencials, fins i tot la igualtat i la reciprocitat.

Janne Teller és principalment reconeguda com a escriptora, però va passar també molts anys treballant per a l’ONU en matèria de prevenció i resolució de conflictes. Tant per aquest motiu com per la seva ascendència familiar de refugiats austro-alemanys, sempre ha tingut molta consciència del risc que pugui esclatar unconflicte bèl·lic que transformi totalment la seva vida. Però el que la va empènyer a escriure aquest text el 2002 era precisament la constatació que existeixen ja unes generacions de danesos que no tenen cap experiènciadirecta amb la guerra i les seves conseqüències humanes: “no és el cas dels danesos de soca-rel, per qui la idea de convertir-se en refugiat és tan peregrina com la de viure a Mart”. Al seu entendre, això limita la capacitat d’una societat com la danesa d’avui dia per entendre el trauma personal que arrosseguen els refugiats que acull i per ajudar-los a integrar-se i refer les seves vides malgrat les profundes diferències culturals que
puguin existir.

En el marc de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra‘, demà 18 de febrer a les 16h, a Pl.Urquinaona (Barcelona), tindrà lloc una gran manifestació en favor de l’acollida de persones refugiades i migrants.

30 de gener: Dia Escolar de la No-violència i la Pau

img_20170127_165655El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). A Falset es celebrarà aquest dilluns a les onze del matí amb un acte a la Plaça de La Quartera a càrrec dels nens i nenes de l’Escola Antoni Vilanova.

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra.

Al nostre tauler de Pinterest La pau i la no- violència hi trobareu un seguit de lectures recomanades per reflexionar sobre el tema.

Vida en parella

IMG_20161014_155618.jpgLa vida en parella no és un camí de roses. Diu el psicòleg John Gray “Quan els homes i les dones són capaços d’acceptar i respectar les seves diferències, l’amor té l’oportunitat de florir.” Divendres que vé els terapeutes de  Mima’t vindran a la biblioteca a parlar de dones…homes..parelles! amors i conflictes! Amb un toc de serietat però també d’humor… Amb aquesta excusa us volem recomanar alguns llibres que ens parlen d’amor, parelles, homes i dones.

De Walter Riso, Amor o dependència.

Moltes persones viuen atrapades en relacions afectives malaltisses de les quals no poden, o no volen, escapar. La por a perdre la font de seguretat i / o benestar les manté lligades a una forma de tortura pseudoamorosa, de conseqüències fatals per a la seva salut mental i física. Amb el temps, estar malament es converteix en costum. És com si tot el sistema psicològic es adormís i comencés a treballar al servei de l’addicció, enfortint i evitant enfrontar-la per tots els mitjans possible. Lenta i silenciosament, l’amor passa a ser una utopia quotidiana, un anhel inabastable. I malgrat el letargia afectiu, dels maltractaments i de la constant humiliació d’haver de demanar tendresa, la persona aferrada a una relació disfuncional es nega la possibilitat d’un amor lliure i saludable; s’estanca, es paralitza i es lliura a la seva mala sort. No importa quin tipus de vincle tinguis, si realment vols alliberar d’aquesta relació que no et deixa ser feliç, pots fer-ho. No és impossible.

De Sergio Sinay, El arte de vivir en pareja: cómo armonizar las diferencias.

L’amor no és fruit de la màgia ni de la casualitat. És la creació constant, responsable i única de dos éssers convocats per aquesta meravellosa energia. En aquest llibre, Sergio Sinay explora amb lucidesa i sensibilitat els aspectes i matisos més subtils i profunds del vincle amorós. L’art de viure en parella indaga en la convivència quotidiana i proposa idees concretes per a la consolidació de la relació de parella.La rutina de la convivència i els problemes quotidians atempten contra la parella. L’escriptor i terapeuta de vincles assegura que es pot aprendre a viure de dos, i sosté que la teoria de la mitja taronja genera relacions tòxiques.

De Javier Urra, Mujer creciente, hombre menguante

Aquest és un llibre que parla de la dona, de l’home, de llums i ombres, de parelles, de pares, d’ insatisfaccions i goigs, i de fills. També parla d’adults que són analfabets emocionals perquè de nens no van acceptar, no se’ls va ensenyar, l’idioma de l’empatia, ni la tolerància o la frustració. Si hi ha alguna possibilitat d’aconseguir els voltants de la felicitat, aquesta consisteix en aprendre a acceptar la frustració de tota mena, però molt especialment la sentimental.