Monthly Archives: Setembre 2013

La Lectora del mes: Marta Reig

martablocAquest setembre la nostra usuària del mes és Marta Reig. Treballa a una de les farmàcies del poble, i ve sempre que pot a la biblioteca: és una de les nostres grans lectores. De la seva feina, li agrada el contacte amb les persones i el tracte tan estret i humà que té amb els seus usuaris. A la Marta li agrada veure com s’avança en medicina des de la farmàcia…
-El Primer record que té d’una biblioteca és l’antiga biblioteca de “La Caixa” a Falset, la desapareguda Biblioteca Josep Ma. Gich. Li agradava anar-hi, especialment a la saleta infantil, entrant a mà dreta, obrir la porta i buscar-hi contes.
-Per la Marta, les biblioteques són un lloc agradable per passar-hi estones, un lloc on estar tranquil, un lloc on es descobreixen moltes coses noves.
Celia de l’escriptora Elena Fortún, és el primer llibre que recorda haver llegit, un regal de les seves tietes, i després van venir els Asterix i Obelix.
-Quan li preguntem per què creu que és recomanable llegir, no ho dubta: “llegir és un plaer, però també ens ajuda a conèixer diferents visions i maneres d’entendre la vida, i ens descobreix coses noves”.
-El seu lloc preferit per llegir és una bona butaca, amb una bona vista i amb un solet de tarda….
-I els llibres imprescindibles? La Marta no ho dubta: per ella, L’última trobada, de Sandor Marai, una obra sobre l’amistat, un llibre dur però que parla de l’amistat com una de les coses importants de la vida. Quan el va llegir, va pensar que l’amistat, per a ella, és com ho reflecteix Sandor Marai al llibre. I de clàssics, recomana rellegir Els Tres Mosqueters, d’Alexandre Dumas, l’aventura en estat pur!
-Volem saber quin és el seu conte preferit, i no ho dubta: la Ventafocs, el conte que sempre li explicaven de petita.
I ja per acabar, li demanem consells per als nous lectors, o per aquells a qui llegir no els agrada: “que siguin perseverants, perquè hi ha un llibre per a cada usuari, cal trobar el llibre que t’obrirà la porta a la lectura”. I acaba: “llegiu en paper, que és com s’ha de començar a llegir”.
Gràcies Marta!

Anuncis

L’HORA DEL CONTE A LA BIBLIOTECA

C. alcoi 2008
No hi ha receptes miraculoses per a fomentar la lectura, però explicar  contes habitualment als nens i les nenes, per petits que siguin,  és un bon començament: serà el primer contacte amb el món de les lletres!

Els contes formen part de la nostra vida, del nostre bagatge cultural i tenen una gran importància dintre del desenvolupament integral dels nens i nenes. Els contes tenen principalment una funció lúdica, de diversió i joc, el plaer d’escoltar, de viatjar instantàniament a un altre món, imaginar, somiar, etc.

No hi ha edat per començar: des de que naixen, a la falda, els podem explicar contes i cantar cançons….

Encara no ho heu provat mai? A qualsevol biblioteca hi trobareu llibres que us aconsellaran com fer-ho i hi trobareu tota mena de contes per llegir, recitar, explicar: no us els acabareu. Podeu començar llegint-vos un clàssic: Com explicar contes, de Sara Cone Bryant, on hi trobareu consells, recomanacions i ganes d’explicar i un seguit de contes per començar a experimentar.bryant

I si no, sempre podeu venir a la Biblioteca de Falset els divendres a les 18.30 de la tarda: és l’Hora del Conte a la Biblioteca.

Com deia Albert Einstein: “Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit explica-li contes; si el vols més savi, explica-li més contes”.

Històries del Malanyet

Malanyet200Encetem nova temporada al Bloc amb una bona notícia! Un dels nostres usuaris, mestre, historiador i bon amic Pere Audí, acaba de publicar el seu primer llibre de ficció. I aixó no és tot, el llibre parla del barri del Malanyet, que es troba ben a propet nostre… que de ficció ambientada a la comarca, n’hi ha ben poca!
L’obra està editada a Edicions de 1984, i acaba de sortir aquests dies. Si voleu saber de què tracta, en Pere ens en fa cinc cèntims al seu bloc:
“El Malanyet és un barri de Falset i el llibre parla de com es vivia, patia, treballava, lluitava… cap al finals de la dècada de 1910 al Priorat. Bé, al Priorat i, pel que sé, a molts altres llocs. Com explica l’editor, “hi són tots: carlins, lligaires, anarquistes, el sometent, la guàrdia civil, jornalers, minyones, capellans i agitadors de tota mena.” I hi són tots perquè és el conjunt el que ens ho explica. Si la realitat és polièdrica, un intent d’explicar-la també ho ha d’ésser. I l’explicació es fa en un to que pretén ser fresc, distès, irònic en ocasions, amb certa dosi d’humor. Bé, si més no és el que he intentat. Si ho he aconseguit o no, això és una cosa que heu de decidir vosaltres. I per acabar, només dir-vos que vaig xalar de veritat escrivint-lo. Podeu pensar que és un tòpic. Bé, sou lliures de pensar el que vulgueu, evidentment, però només tinc ganes de tenir una inspiració com aquella per tornar a passar-m’ho tan bé com m’ho vaig passar aquells mesos d’estiu escrivint Malanyet.”
Des d’aquí li desitgem molta sort i esperem tenir el llibre a la Biblioteca ben aviat perquè tothom en pugui gaudir!