Tag Archives: Lectures

El Dijous del club: Patria, de Fernando Aramburu

patria“Si tuviera que resumir en pocas palabras el tema central de Patria, mencionaría sin vacilar a las gentes de mi tierra. La novela trata principalmente de ellas, bien que representadas por un puñado de personajes a los que también les tocó vivir una época sangrienta y triste del País Vasco. El relato de sus existencias privadas fue mi tarea. Me abstuve en todo momento de emitir juicios políticos, morales o de qualquier otra índole sobre los personajes, y de sustituir en el interior de ellos la humanidad por la ideología.”

Així s’explicava Fernando Aramburu, autor de Patria, la novel·la que hem llegit (amb el cor encongit) aquest mes al Club de Lectura.  A la Diada de Sant Jordi d’enguany, a Barcelona, Patria resultà ser el llibre més venut en castellà i aquesta tardor ha estat el guanyador del Premio Nacional de narrativa.

Pàtria explica la història de dues famílies que viuen en un poble a prop de Sant Sebastià, famílies al principi unides per una estreta amistat, però aviat enemistades per raons polítiques.

L’acció abasta prop de tres dècades, des de mitjans dels anys vuitanta fins a diversos mesos després de la declaració del cessament definitiu de la violència per part d’ETA a l’octubre de 2011. Malgrat aquesta enemistat, alguns dels fills de les dues famílies segueixen relacionant-se en secret. La primera família prospera econòmicament gràcies a la capacitat emprenedora del pare, qui regenta una empresa de transports als afores del poble. La seva vida i la dels seus familiars canvia de forma brusca en ser ell víctima de l’extorsió d’ETA. Més tard serà assassinat, i aquest fet afectarà de diferents maneres a cada un dels membres de les dues famílies.

A la segona família, un dels fills entrarà a formar part d’ ETA, participarà en una sèrie d’atemptats i acabarà a la presó. Tràgicament acabarà pertanyent al comando que es proposa assassinar al què ha estat el seu veí de tota la vida, el pare dels seus amics.

L’obra ha tingut moltes crítiques, majoritàriament favorables: nosaltres us en proposem dues, amb quina esteu més d’acord? La discusó està servida.

Patria: la gran novel·la fallida. Patricia Gavancho a El Núvol.

Monumental i humana Patria. Manel Haro a Llegir en cas d’incendi.

 

Anuncis

Joc de Trons

llibreSi sou fans de Joc de trons-Game of thrones segurament estareu esperant amb candeletes l’estrena aquest diumenge-dilluns de la setena temporada d’aquesta mai tan ben dita llegendaria sèrie, basada en la fascinant saga escrita per George R. R. Martin i que encara no ha acabat d’escriure. La sèrie s’avança als llibres amb les noves temporades i els lectors esperen que Martin publiqui la continuació de la nissaga amb desesperació.

Aprofitant l’avinentesa us volem recomanar el llibre Filosofia de hielo y fuego: las claves para comprender Juego de tronos, un llibre escrit a tres bandes pels catalans Bernat Roca, Francesc Vilaprinyó i David Canto per a neòfits i per a experts, per refrescar, entendre i, sobretot, per ampliar horitzons.

El llibre barreja descripció i anàlisi, i s’endinsa en les arrels de la història, la mitologia, la filosofia i la literatura per reflexionar sobre els orígens i el substrat ideològic d’aquesta saga de George R. R. Martin. Bernat Roca, un dels autors de Filosofia de hielo y fuego, té també un bloc molt interessant on relaciona la història, la literatura i la filosofia amb Joc de trons: Juego de tronos y la filosofia.

Per tant és  un bon llibre per reflexionar, descobrir  i tenir noves perspectives abans d’endinsar-nos en la nova temporada d’una de les sèries televisives més populars d’aquesta dècada. I si encara no heu llegit els  llibres, a les biblioteques públiques de Catalunya els trobareu, és clar!

 

Els dijous del club: Aixó sembla el paradís

imatge_658Aquest mes al Club de Lectura hem llegit John Cheever, considerat el Txékhov dels suburbis. Aixó sembla el paradís, editat per Viena edicions, és la seva obra póstuma. És una faula moderna situada a Janice, un idíl·lic poblet dels Estats Units, tan ensopit que cap de les grans cadenes de menjar ràpid no hi ha volgut obrir un establiment. Lemuel Sears, un home gran però encara disposat a deixarse temptar per l’amor i el sexe, recorda haver passat en la seva joventut magnífiques tardes d’hivern patinant a la llacuna glaçada dels afores d’aquesta localitat, un indret que ara, al cap dels anys, descobreix que s’ha convertit en un abocador contaminat i insalubre.

El relat de la sorprenent batalla que lliura Sears per recuperar aquell paradís perdut esdevé en aquesta novel·la una lúcida metàfora sobre la condició humana. I és que, des de la mirada càustica i alhora tendra de l’autor, l’ésser humà és una espècie capaç d’aconseguir el millor sense proposar-s’ho, o fins i tot com a conseqüència d’un pla que s’encaminava en una direcció ben diferent..

John William Cheever  va escriure contes i novel·les. Les seves històries transcorren a l’Upper East Side de Manhattan, als suburbis de WestchesterNova York, a antics pobles de Nova Anglaterra inspirats a algunes ciutats de la zona de South Shore, Massachusetts al voltant de Quincy, Massachusetts, on va néixer, i a Itàlia, especialment a Roma. Actualment és considerat com un dels contistes més importants del segle XX. Tot i que Cheever és recordat sobretot pels seus contes (com La ràdio enormeAdéu, germàEl tren de les cinc quaranta-vuitEl marit rural i El nedador) també va escriure novel·les com  The Wapshot Chronicle (National Book Award, 1958), The Wapshot Scandal (William Dean Howells Medal, 1965), Bullet Park (1969), i Falconer (1977).

 

La Lectura del mes del Club de lectura per a nois i noies

El Noi del vestit, noi del vestitde David Walliams
En Dennis viu en una casa normal, en un carrer normal, i sembla que la vida no té gaire res per oferir-li. Però sí que té somnis i, un cop es decideix a seguir-los, les coses comencen a canviar al seu voltant.
Al Dennis li agrada sobretot jugar a futbol, però l’amistat amb una noia més gran de l’escola a qui agrada dissenyar roba i tot un encadenament de fets el porten a assistir a classe vestit de noia. El director és implacable, no li veu la gràcia a la broma i l’expulsa del centre. La conseqüència d’això és que ha de deixar de participar en un partit molt important. Sort que amb imaginació i amb l’ajut de tots els companys se’n sortirà de tots els embolics.
És una novel·la divertida, esbojarrada, tot i que una mica previsible. Les il·lustracions de Quentin Blake, com sempre, són un valor afegit que fan encara més còmiques les situacions que viuen els protagonistes.
Riureu…Plorareu…i, un cop conegueu en Dennis, ell sempre us acompanyarà.
David_WalliamsL’autor, David Walliams (Surrey, 1971) és un actor i escriptor famós per la seva col·laboració en l’exitosa sèrie d’humor anglesa Little Britain, guanyadora de molts premis. Aquesta és la primera novel·la que escriu.
Gràcies a la seva obra se l’ha comparat amb un clàssic de la literatura infantil i juvenil com és en Road Dahl. Si més no, tots dos autors tenen en comú que han treballat amb els mateixos il·lustradors: Tony Ross i Quentin Blake.

Marley i jo, la lectura mensual del Club

marley-i-jo-9788497872188Marley i jo és una història commovedora i inoblidable sobre la creació d’una família i un gos neuròtic que els ensenyarà què és el realment important a la vida. ¿És possible que un gos tanoca et faci descobrir la clau de la felicitat? Que ho preguntin als Grogan.
En John i la Jenny són joves, estan enamorats i tot just comencen una vida en comú; són feliços i tot transcorre tranquil•lament fins el dia que decideixen tenir un gos. Es queden un preciós cadellet de labrador que bategen amb el nom de Marley i que, ben aviat, es converteix en una locomotora de quaranta-quatre quilos amb pèssim control sobre el seu cos monumental. Travessa portes de vidre, perfora les parets, baveja sobre els convidats i s’empassa tot el que troba, des de trossos de sofà fins a les joies de la Jenny. Tots els esforços per educar-lo resulten en va, i ni tan sols l’escola d’ensinistrament serveix per a res. Però Marley té un cor pur i molt gran, i si bé rebutja posar límits al seu comportament, l’amor i la lleialtat que professa als seus també són il•limitats. Comparteix amb la parella les grans alegries i els sorprèn donant-los suport en les adversitats. L’amor incondicional, aprenen els Grogan, pot arribar en formes molt estranyes.

John Grogan és columnista del Philadelphia Inquirer a Pennsylvania i ex editor en cap de la revista Organic Gardening. Ha guanyat nombrosos premis gràcies a la seva dedicació al periodisme, com el Premi de Periodisme del National Press Club. Viu en un turó envoltat de boscos a Pennsylvania amb la seva dona, Jenny, i els seus tres fills.
Existeix una versió cinematogràfica del llibre, dirigida el 2008 per David Frankel i protagonitzada per Owen Wilson, Jennifer Aniston, Una pareja de tres. Us en deixem el tràiler: