Aquesta casa està embruixada

Aquest cap de setmana és Tot Sants, els difunts se’ns fan presents i els cementiris estan més visitats que mai. Per això i perquè no podem obviar Halloween, us proposem una lectura que esperem no us deixi indiferents.
Una historia d’ambient victorià, ambientada en una casa de camp anglesa, emboirada i allunyada de tot i tothom, amb una institutriu que ha de tenir cura d’uns inquietants germans…
Si us va agradar Los Otros, Rebecca, Jane Eyre i Un altre pas de rosca de Henry James, i us agraden les històries de fantasmes, no podeu deixar passar Aquesta casa està embruixada, de John Boyne.

Després de la mort del seu pare, l’Eliza Caine es troba sola al món. Només té la companyia dels personatges de les novel·les de Dickens que el pare tant estimava. El 1867, a l’època victoriana, una jove soltera tenia poques opcions al seu abast. Per això, un dia decideix contestar un anunci que demana una institutriu a Gaudlin Hall. A l’estació de tren, unes mans invisibles l’empenyen per darrere cap a les vies d’un comboi que s’acosta. Afortunadament, se salva. Quan arriba a la seva destinació tota espantada només la reben els dos nens, que no li donen explicacions. Realment estan sols, els nens? En aquesta història de fantasmes es fa difícil saber qui o què ens trobarem a Gaudlin Hall, una casa amb finestres tancades i cortines darrere de les quals xiula el vent. Però l’Eliza es revolta contra la por i els misteris.

L’autor, John Boyne es va fer famós amb el llibre El Noi del pijama de ratlles. John Boyne va néixer a Dublin el 1971 i es va llicenciar en Literatura Anglesa a la mateixa ciutat. Va fer un curs de creació literària a Norwich i va guanyar el premi Curtis Brown. Va començar a publicar relats i aviat va publicar la primera novel·la, The Thief of Time (2000). És autor de sis novel·les. El noi del pijama de ratlles li ha valgut diversos premis, entre els quals l’Irish Book Award dues vegades. També va quedar finalista del prestigiós British Book Award i Miramax n’acaba de fer una pel·lícula. És la quarta novel·la d’aquest autor i la primera que es va publicar en català. Empúries ha publicat Motí al Bounty (2008), La casa del propòsit especial (2009) i En Noah Barleywater fuig de casa (2011). Les seves novel·les s’han traduït a més de trenta idiomes.

Dia de la Biblioteca 2014

El 24 d’octubre és el Dia de la Biblioteca .
Des de l’any 1997 L’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil promou la celebració del Dia de la biblioteca (24 d’octubre).
La celebració d’aquest dia es fa en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 durant el conflicte balcànic.

La iniciativa va néixer per a traslladar a l’opinió pública la importància de la biblioteca com a lloc de trobada dels lectors de totes les edats amb la cultura
i com un instrument de millora de la formació i la convivència humana .

A moltes biblioteques es celebra el dia llegint el pregó que cada any s’encomana a un escriptor. Aquest any el text és de l’Antonio Rodríguez Almodóvar (un homenatge a Ana María Matute ) i la il·lustració és de Carme Solé Vendrell.

El text és el següent:

PREGÓN HOMENAJE A ANA MARIA MATUTE

-¡Ana María, despierta!
El príncipe se quedó contemplándola. Era guapa, el pelo negro, los ojos grandes, la boca carnosa. Luego la sacudió suavemente, por un hombro. Insistió: -Vamos, mujer, que ya es hora.
Ana María, solo después de un rato, empezó a moverse. Primero movió un dedo, luego una ceja, luego entreabrió un ojo.
-¿Y tú… quién… eres? –preguntó, no sin gran esfuerzo.
-¡Soy el Príncipe Azul!
-¿El qué?
-El príncipe… ¿No te acuerdas? Tenemos que amarnos.
-¿Es obligatorio?
-Claro, lo manda la tradición.
-¡Pues entonces vete a hacer gárgaras!
Ana María se giró hacia un lado y volvió a dormirse. El príncipe quedó sumamente desconcertado. Se incorporó del filo del lecho y se puso a pasear la estancia.Vio las telarañas del tiempo colgando de los pesados cortinajes, vio a un par de alabarderos durmiendo de pie, la nariz del uno apoyada en la nariz del otro. Vio, o mejor dicho, escucuchó la estridente sinfonía de ronquidos que le llegaban de todas partes de aquel palacio encantado; ronquidos atronadores de guardianes forzudos, ronquidos silbantes de cocineros exquisitos, ronquidos trascendentes de capellanes gordinflones, ronquidos, ronquidos… Como que tuvo que taparse las orejas para no ser víctima de aquel terremoto sónico… y entonces se dio cuenta: ¡el fuego de la chimenea también dormía! Se acercó, aproximó una mano a aquellas llamas petrificadas y quedó ensimismado… Luego de un tiempo incontable, levantó la vista y vio sobre la repisa una hilera de libros. Eran libros de cuentos, los únicos objetos de aquel lugar que no habían acumulado polvo ni telarañas. Con un temblique en el dedo índice de la mano derecha, impropio de todo un príncipe, fue recorriendo los títulos: Cuentos de antaño, de Charles Perrault, Cuentos de los hermanos Grimm,
Cuentos de H. C. Andersen, Cuentos de Ana María Matute… Al leer este último, el corazón empezó a repicarle. Sacó el libro y lo abrió. Al azar fue leyendo: “Todos nos acostamos con el lobo, pero lo que no podemos hacer es confundirlo con la abuelita.” “La infancia es más larga que la vida”. “El que no ama está muerto”.
Justo al acabar esta frase, cesaron los ronquidos y el fuego de la chimenea cobró repentina vitalidad. El príncipe se apartó.
-Eso, ahora ponte a curiosear en mis cosas -oyó a sus espaldas. Levantó un poco más la vista y vio, en el espejo de la chimenea, cómo se incorporaba en su magnífico lecho una dama todavía más magnífica. Casi cien años de edad, el pelo totalmente blanco y la sonrisa totalmente pura. -¿Se puede saber qué día es hoy?
-¿Hoy? -El príncipe no tenía ni la menor idea.
-¡Me acabo de acordar!- Exclamó ella-. ¡Es 24 de octubre, día de la Biblioteca! ¡No te quedes ahí pasmao, que los niños nos están esperando! ¡Vamos, Príncipe Azul, mueve el culo!

Antonio Rodríguez Almodóvar

Receptes de Cuina

PRIORAT EN PERSONA, la tornada

Aquest cap de setmana per sisè anys consecutiu i de la mà del Centre Quim Soler, escriptors d’arreu dels Països Catalans vénen al Priorat convidats per participar en la 3a. edició de les trobades d’escriptors Priorat en Persona: un espai de trobada per fer conèixer a través de la seva gent, un territori, el nostre.
Enguany han tornat els que varen venir el 2013: Mercè Arànega, Dolors Miquel, Marina Espasa, Josep Porcar, Ramon Solsona i Carles Terès, a compartir l’obra feta i retrobar-se amb les persones que els van fer d’amfitriones, Marta Cardona, Mateu Nogués, Roger Aleu i Rosa Gairal. Els seus textos i les imatges les podeu trobar al Diccionari Literari del Priorat.
Els escriptors convidats van passar per a Biblioteca el divendres. Mercè Arànega ens va fer una sessió de contes il·lustrats que ens va entusiasmar: els seus personatges, La Lola, En Tupi, El Caragol enxaneta, van prendre vida i veu.
A més a més la Mercè ens va regalar els seus dibuixos i un preciós abecedari!
Després es va fer un acte en record de la Rosa Gairal, de Pradell, que ens va deixar aquest estiu. Aquest és el text que en va fer Carles Terès:

“Pradell el coneixia de passar-hi pel damunt, és a dir, per la carretera camí de la costa. Una vila allà baix, aparentment enxubada, en un tram on l’estat de la carretera no em permetia fixar-m’hi gaire.
En baixar del microbús, la imatge mental, el prejudici, ja s’havia començat a esborrar. I la dona que ens va donar la benvinguda, amb una gorra i un somriure, el va acabar d’esmicolar. La Rosa Gairal és la mestra que tots hauríem volgut tenir. En un matí, unes poques hores, ens va fer conèixer la policromia de Pradell, de la seua gent. Pedra seca, molí d’oli, celler de vi, avellanes, biblioteca… i un passeig pels carrers. Mentre fèiem el vermut, vaig pensar que mai m’havien ensenyat tant d’un indret de manera tan intensa, extensa i, alhora, plaent.”
La trobarem a faltar.

POSTRES EN FAMILIA!

Revistes per Menjar

Al llarg de 14 anys la revista Cuina s’ha convertit en una referencia de la gastronomia del país, però no tan sols des de la perspectiva de l’alta cuina, sinó com un retrat de la riquesa culinària de tots els Països Catalans, des de  les receptes mes senzilles a les més elaborades.
Durant tots aquests anys aquest país ha viscut una revolució culinària que va començar en certa manera amb les primeres estrelles Michelin dels restaurants catalans. Catalunya és avui en dia la meca de l’alta gastronomia i la revista Cuina ha estat i continua sent un cronista excepcional de tot aquest ressorgiment, de les noves fornades de cuiners i de tot el que es cou a les nostres cuines.
Cuina és la tercera revista més llegida a Catalunya, segons el Baròmetre de la comunicació i la cultura, amb 62.000 lectors mensuals.
Per tot això, i aprofitant que aquest mes és el mes de la cuina i els aliments a la biblioteca, el dijous passat varem  comptar entre nosaltres amb Josep Sucarrats, director de la revista Cuina. Ens va explicar com neix, com es crea una revista de gastronomia i com és de necessària una bona foto per tal que els plats entrin per la vista. Una xerrada ben interessant.

La revista Cuina té també la seva versió digital: Cuina.cat

Que vagi de gust!

Xerrades sobre els aliments i la cuina a la Biblioteca

5a. temporada del Club de Lectura

Comencem nova temporada amb la lectura de L’estiu que comença, de Sílvia Soler. És la història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies, predestinats a ser amics durant tota la vida. Les seves mares, amigues íntimes inseparables, van passar els respectius embarassos plegades i van desitjar que, aquells nens que esperaven, estiguessin sempre tan units com elles.
Les dues famílies es van retrobant cada revetlla de Sant Joan. Aquesta tradició segueix anys després i la novel·la narra 50 anys de la vida dels dos joves nascuts l’any 1961.
Però com passa a la vida real, cadascú vol ser amo del seu propi futur i prendre les seves decisions sense altres condicionants, així que els protagonistes intentaran fer la seva, malgrat que la vida sembla entestar-se a unir-los. Durant tot aquest temps, hi ha un espai que apareix constantment: un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrènyer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre que, coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix per donar pas als bons propòsits i fer net de tot allò que deixem enrere.
La Sílvia Soler Guasch neix a Figueres el 5 d’octubre del 1961, però viu a Badalona des de l’any 1980. Llicenciada en Ciències de la Informació, escriptora i periodista, redactora de ràdio i col·laboradora habitual dels diaris Avui, Punt Diari i El Món entre d’altres. Ha combinat els escrits d’investigació amb la narrativa i la novel·la de ficció. Totes les novel·les de Sílvia Soler parlen de l’univers femení i es caracteritzen per enfrontar a les dones protagonistes a situacions emocionals que han de superar.

 

OCTUBRE, mes de l’Alimentació