Imatge

El Priorat, llicorella i poesia

Cartell Priorat. Falset. 23-02-18 (1)

Anuncis

L’infant Pere: el comte de Prades que dirigia la Corona

1Aquest divendres s’ha presentat a la biblioteca el llibre L’Infant Pere d’Aragó i d’Anjou, “molt graciós e savi senyor”, editat per Cossetània i l’Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’infant. Des del castell de Falset, com a comte de les Muntanyes de Prades, l’infant Pere d’Aragó i Anjou (fill del monarca Jaume II el Just de Catalunya-Aragó i Blanca de Nàpols) es va convertir en un dels personatges més influents del segle XIV a Catalunya i en una peça clau de la diplomàcia i l’expansió al Mediterrani de la Corona Catalano-Aragonesa.

L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou (c. 1305- 1381), entre altres títols i càrrecs, va ser comte de Ribagorça, d’Empúries i de les Muntanyes de Prades. La seua exquisida i polièdrica personalitat li va permetre conrear la poesia i la música, estimar l’art i la cultura catalanes, esdevenir un visionari agosarat, implicar-se de manera activa en la política del país i fundar un hospital monumental que va donar peu a l’actual vila de l’Hospitalet de l’Infant. Les circumstàncies van impedir que arribés a ocupar el tron reial, i probablement per aquesta raó no ha gaudit del lloc que es mereix dins del panorama historiogràfic de l’antiga confederació catalanoaragonesa. Ara, amb motiu del 710è aniversari del seu naixement, surt a la llum aquest volum miscel·lani que pretén reivindicar un dels personatges més fascinants de la Catalunya baixmedieval.

Al Blog de Prioritat podeu llegir unes pinzellades sobre la seva persona, que com diu l’historiador Antoni Conejo “És un personatge essencial per entendre la història social, cultural, política i econòmica del segle XIV a Catalunya. Més encara, si tenim present que, com a comte de les Muntanyes de Prades, vivia al castell palau de Falset, el qual es va convertir en la seva residència habitual i per tant, físicament, estava allunyat de la cort reial barcelonina”. 

Imatge

Una setmana completa!

image001

Imatge

Per Sant Blai, festa d’aniversari

11a. Festa d'aniversari

Liceu Bib: la biblioteca us porta al Liceu

Liceu 2018El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu col·laboren plegats per segon any consecutiu a través del LiceuBIB, un projecte que té per objectiu  promoure la cultura literària i operística, així com crear nous lectors i espectadors de textos clàssics de la literatura universal i de representacions d’òpera  per augmentar la qualitat de la recepció d’aquestes expressions culturals.

La Biblioteca de Falset participa en el projecte i us porta el 4 de març  a veure l’ópera Romeu i julieta,  la història d’amor més cèlebre de la literatura convertida en la més fidel aproximació a la tragèdia original de Shakespeare, gràcies al talent de Charles Gounod, un dels grans representants del drama líric francès. Roméo et Juliette torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu després de 32 anys d’absència. I ho fa dirigit per Josep Pons, coprotagonitzat per Saimir Pirgu i Aida Garifullina, i en coproducció amb The Santa Fe Opera. El muntatge d’Stephen Lawless situa l’acció original en el context de la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865). Els amants viuen en un clàssic marc mortuori, com una prefiguració que condicionarà fatalment el seu destí des de l’inici del seu enamorament.

El Liceu proporciona a les biblioteques participants una conferència d’introducció a cada obra operística. Així doncs el proper 8 de febrer Pol Aviñó vindrà a la biblioteca a parlar-nos de Romeu i Julieta de Charles Gounod.

 

 

 

El Dijous del Club: La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol

20080926-la20pell20freda2Inquietant, repugnant, fantàstica, una obra mestra…. ningú es queda indiferent amb La Pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Dijous en varem parlar al Club de Lectura, voleu saber de què tracta?

Un antic lluitador de la independència d’Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d’oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l’oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.

En aquesta illa només hi ha un habitant, l’oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l’irlandès, l’ignora tot i la informació que té de l’illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l’atac d’uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posteriorment, els “citauca”.

Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d’aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d’amant. Tot i que l’irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s’ho vol creure.

Comença un estudi antropològic sobre la relació entre els dos homes. La solitud i una comunicació que poques vegades és fluida, fa que esdevinguin més aviat oponents que no aliats en la supervivència. Aquest fet es posa de manifest quan l’irlandès comença a fer l’amor amb l’Aneris i experimenta un plaer absolut.

La relació entre ells cada vegada serà més dura, més cruel, fins al punt de provocar la bogeria i suïcidi d’en Caffó, seguida per una solitud desesperant de l’irlandès. Això passa quan li arriba el relleu. Com que no li interessa el més mínim del seu passat usurpa la personalitat de Batís Caffó en el que sembla que sigui una cadena d’usurpacions cada vegada que arriba el nou oficial atmosfèric. En realitat a l’illa mai no hi ha hagut un oficial de senyals.

La novel·la està escrita en primera persona, expressant així els pensaments, adversitats i lluites del protagonista.

AqueSt hivern en podrem veure la versió cinematogràfica a l’Artesana de Falset. Us deixem el tràiler aquí, per anar fent boca.

 

El hombre que leyó el mundo: el hijo de David Bowie lanza un club de lectura en línea en su honor

Un Club de Lectura al gust de Bowie: us hi atreviu?

Universo Abierto

1401x788-david-bowie-e28098blackstare28099-01

Bowie Book Club

Emulando el disco “El hombre que vendió el mundo” publicado por David Bowie en 1973, podríamos hablar del “hombre que leyó el mundo”, ya que Según Duncan Jones, guionista y director de cine e hijo de David Bowie y de “Angie” Barnett  su padre era literalmente  “a beast of a reader,”, por ello decidió crear un club de lectura en línea para honrar la memoria de su padre un apasionado amante de la literatura. De este modo Duncan Jones invita a los fans a leer los 100 libros preferidos del músico. Aunque no le dio un nombre, la cuenta oficial del Instagram de la estrella de rock es Bowie Book Club.

La novela inaugural del club de lectura Bowie Book Club es la novela postmodernista “La sombra de Hawksmoor” de Peter Ackroyd publicada en 1985, una de las novelas preferidas de Bowie que trata de un…

View original post 146 more words

Imatge

Llegir té premi

panera 2017

Imatge

Horari Nadal i Reis

happyholidays

Els Dijous del Club: Licantropia, de Carles Terés

m102licantropia1La lectura del mes del Club va transportar-nos cap al Matarranya i les seves misterioses muntanyes on els llops i els llobaters campaven lliurement fa anys i panys. La història comença l’hivern de 1759, quan mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç, el protagonista de la novel·la,  té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.

L’autor del llibre és Carles Terès, va néixer el 1962 a Barcelona, tot i que els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. És dissenyador gràfic, columnista i escriptor.

Autor de la novel·la Licantropia, premi Guillem Nicolau 2011 (Edicions de 1984, 2013) i finalista al premi Creixells 2014. Ha publicat alguna narració (Cavall Fort, Sorolla’t…) i una selecció d’articles dins el recull 10 anys de Viles i gents (Carles Sancho, ed., Gobierno de Aragón, 2007).

De fet, Terès ha assegurat que “no hauria pogut escriure” la novel·la estant a Barcelona, “hauria fet una cosa diferent”. La novel·la recull el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera, tot i que l’escriptor ha reconegut que “és un problema” d’escriptors de la Franja, ja que aviat els acusen de voler catalanitzar la literatura si empren el català estàndard: “He fet un treball dialectal el més acurat possible, tampoc no volia caure en excessius castellanismes”, ha dit l’autor. “No sóc gens nacionalista en el sentit que em sento de la meva llengua, no m’importa on estiguin les fronteres. Sóc un escriptor aragonès perquè els meus pares són d’allà, hi visc i hi treballo, els meus fills i la meva dona són d’allà, i en llengua, català, ha conclós Carles Terés.

Tal i com diu Ricardo Ruiz Garzón al Quadern de El País, “ Una novel·la, ras i curt, que descobreix un dels millors autors mai sorgits de la Franja. I una nova troballa, per tant, d’Edicions de 1984”.