Imatge

La Biblioteca tanca uns dies per Festa Major

festes 2017(1)

Com ser un pirata: veniu a l’abordatge!

Com ser un pirataQui no ha somniat alguna vegada en ser un pirata? Però realment qui eren els pirates? Sou dels que anirieu mar enllà a viure un munt d’aventures? Us encantaria posar-vos un garfi i anar amb l’ull tapat? Sabeu quins tipus de pirates hi ha? Com heu d’amagar un tresor? O com construir un vaixell a la vostra habitació?

Dimarts 1 d’agost a les 18.30h a la biblioteca podreu conèixer Ton Lloret Ortínez i l’il·lustrador Martí Garrancho Rico, autors del llibre Com ser un pirata, ja que vénen a explicar-lo. Aquest estiu és l’estiu pirata a les biblioteques de la demarcació de  Tarragona!

Aquesta guia incita a jugar de manera didàctica i a aprendre a utilitzar els elements quotidians i de casa per representar tot l’imaginari pirata: amb llençols estesos, amb trossos de roba, amb retalls de revistes i amb mil coses que estan al nostre abast.En aquest llibre trobareu totes les respostes i us convertireu en un autèntic Pirata.

És el tercer llibre de la col·lecció Els meus manuals, de l’editorial Cossetània.

Ton Lloret Ortínez (Igualada, 1983) és conservador del Museu Molí Paperer de Capellades. Ha escrit El tió. Aprèn a cuidar-lo i Viatge al món dels tions, els dos primers llibres d’aquesta col·lecció.

Martí Garrancho Rico (Igualada, 1965) és dibuixant i professor de dibuix creatiu. Ha il·lustrat El tió. Aprèn a cuidar-lo i Viatge al món dels tions, els dos primers llibres d’aquesta col·lecció.

 

La España vacía, de Sergio del Molino

Cub La Espa–a Vacia L17.inddUs volem recomanar un assaig que reflexiona sobre un dilema dels nostres temps: al costat de grans urbs europees amb els seus flamants autopistes i trens d’alta velocitat, ens trobem amb una altra població interior que es va dessagnant poc a poc, perdent una força demogràfica que porta basculant cap a les ciutats més de mig segle. L’autor, Sergio del Molino, ha viscut de prop aquesta dicotomia com a part del seu treball com a periodista freelance establert a Saragossa.

«Hi ha dues Espanyes: una d’urbana i europea, i una Espanya interior i despoblada. La comunicació entre ambdues ha estat i és difícil. Sovint, semblen països estrangers l’un de l’altre. I, no obstant això, l’Espanya urbana no s’entén sense la buida ». Aquesta Espanya interior del Quixot, la qual albirem des de l’autovia, la dels pobles que per a alguns són el feliç poblet dels estius infantils i per a altres el paisatge de la llegenda negra, és l’Espanya buida d’aquest assaig. Buñuel, Azorín o Almodóvar la van convertir en escenari. Els polítics la visiten en campanya electoral i l’obliden així que arriben al govern. Els urbanites tornen a ella somiant amb una vida més fàcil. I els que la viuen baixen a la capital a cridar que existeixen. Un assaig originalíssim i emocionant, escrit per una veu jove, amb mirada política i sensibilitat literària. Un llibre imprescindible, que us farà pensar en la vostra família, en les vostres arrels i en la vostra forma de viure.

Joc de Trons

llibreSi sou fans de Joc de trons-Game of thrones segurament estareu esperant amb candeletes l’estrena aquest diumenge-dilluns de la setena temporada d’aquesta mai tan ben dita llegendaria sèrie, basada en la fascinant saga escrita per George R. R. Martin i que encara no ha acabat d’escriure. La sèrie s’avança als llibres amb les noves temporades i els lectors esperen que Martin publiqui la continuació de la nissaga amb desesperació.

Aprofitant l’avinentesa us volem recomanar el llibre Filosofia de hielo y fuego: las claves para comprender Juego de tronos, un llibre escrit a tres bandes pels catalans Bernat Roca, Francesc Vilaprinyó i David Canto per a neòfits i per a experts, per refrescar, entendre i, sobretot, per ampliar horitzons.

El llibre barreja descripció i anàlisi, i s’endinsa en les arrels de la història, la mitologia, la filosofia i la literatura per reflexionar sobre els orígens i el substrat ideològic d’aquesta saga de George R. R. Martin. Bernat Roca, un dels autors de Filosofia de hielo y fuego, té també un bloc molt interessant on relaciona la història, la literatura i la filosofia amb Joc de trons: Juego de tronos y la filosofia.

Per tant és  un bon llibre per reflexionar, descobrir  i tenir noves perspectives abans d’endinsar-nos en la nova temporada d’una de les sèries televisives més populars d’aquesta dècada. I si encara no heu llegit els  llibres, a les biblioteques públiques de Catalunya els trobareu, és clar!

 

Fosbury, una revista dels altres esports

fosbury_banner_25-427x320Des de fa poc mesos podreu trobar a la secció de revistes de la biblioteca Fosbury: l’espai de tot l’altre esport, “un projecte compartit per un grup d’amics i amants de l’esport que vol omplir un buit en el mercat mediàtic català, revertint o contrapesant la situació de predomini del futbol envers la resta de disciplines esportives. La Fosbury vol ser la mirada heterodoxa, la lectura reposada, el valor afegit i la reivindicació periodística de tots aquells esports que conformen l’imaginari col·lectiu, apreciant el matís, la diferència, els grans protagonistes i totes les petites històries”.

La revista, des del 2014 en format mensual digital (http://fosbury.cat/) i des del 2016 també  en paper, tracta les qüestions menys explorades pel periodisme esportiu convencional. Per exemple hi trobareu informació i reportatges sobre atletisme, escalada, ciclisme, handbol o rugbi.

El nom de la revista és un homenatge a l’atleta Dick Fosbury, cèlebre per patentar esportivament l’actual mecànica del salt d’alçada en una època en què tots els seus competidors saltaven de costat. El seu “salt d’esquena”, el “Fosbury flop” va ser un desafiament al que tocava que va acabar comportant un canvi de concepció en l’atletisme, un punt d’inflexió en el salt d’alçada.

Pirates a la biblioteca!

Pirates a la Biblioteca 2017La Biblioteca de Falset acollirà aquest estiu diverses activitats relacionades amb el món dels pirates i la literatura, en el marc del cicle “Pirates, més enllà de la llegenda” que impulsa la Central de biblioteques de Tarragona.

Amb la prioritat del foment de la lectura, el cicle “Pirates, més enllà de la llegenda”, vol portar a les biblioteques algunes novetats per a públics diversos, a través dels seus autors per conèixer més i millor no només la història, sinó també la geografia i els paisatges, les llegendes i els contes, sobre un tema que ha generat tanta literatura. Aquest cicle sobre pirates és el primer que promou la Central de Biblioteques en el si de la campanya: “Estiu actiu a la biblioteca”

Des de la Biblioteca de Falset hem preparat una selecció de llibres relacionats amb la pirateria que podreu trobar a l’aparador.

En paral·lel, i amb l’objectiu de fomentar la lectura entre els infants de fins a 12 anys, proposem un joc de lectura: a partir d’un mapa del tresor, els participants aniran seguint un itinerari a mesura que vagin llegint llibres, fins aconseguir arribar al “tresor” del mapa. En completar-lo, els participants rebran un premi el dia 5 de setembre, que és just quan finalitzarà l’activitat “Estiu actiu”.

Al llarg, des de la Biblioteca també organitzarem dues activitats adreçades un públic familiar i, especialment, als més petits.

El dimarts 1 de juliol, a les 18.30 hores,  presentarem el llibre Com ser pirata, de Ton Lloret i Martí Garrancho (Cossetània). El 5 de setembre a les 18 hores acollirem l’activitat “Pirates a la costa”, amb Còdol educació, adreçada als infants per tal de descobrir el món de la pirateria de la Mediterrània. En aquesta activitat, s’explica una història de pirates que va tenir lloc a les nostres costes al segle XVI. S’utilitza el joc dramàtic i una sèrie de dinàmiques lúdiques i participatives que, amb la mateixa motivació, faran conèixer els nens i nenes la nostra pirateria, allunyada dels estereotips dels pirates del Carib que habitualment omplen l’imaginari col·lectiu. L’activitat finalitzarà amb un retallable sobre la història que haurem explicat i que es podran endur.

El Baztan, llibres i pel·lícula

DC6WN_UXkAQTNzJ
A la vora del riu Baztán l’aparició del cadàver d’una adolescent obliga la inspectora d’homicidis Amaia Salazar a tornar a la vall en què va néixer i del qual porta tota la seva vida fugint. Aquest serà només el principi d’una història apassionant en què els éssers llegendaris del Nord conviuen amb crims aterridors.
Aquest és l’argument de la primera novel·la de l’anomenada Trilogia del Baztan, El Guardián invisible, que ha fet famosa arreu del món a l’escriptora donostiarra Dolores Redondo i que s”ha convertit en el fenomen literari en castellà més important dels últims anys. Les tres entregues d’aquesta trilogia, El guardiàn invisible, El Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, avui ja són més de 30 editorials de tot el món que han publicat la seva obra. Després de l’aparició d’El guardiàn invisible, la crítica la va saludar com una de les propostes més originals i contundents del gènere negre espanyol.
Els lectors de les seves noveles estem d’enhorabona, ja que aquest diumenge al teatre l’Artesana de Falset podrem veure l’adaptació cinematogràfica de la primera de les noveles, El guardián invisible, dins el cicle Gaudí, el circuit estable del cinema català.
I per si no n’heu llegit cap dels tres llibres, a la biblioteca els podeu trobar tots tres:
trilogia_batzan_dolores_redondo
Imatge

Horari estiu: del 19 de juny a l’11 de setembre

Estiu horari 2017

Pla de lectura 2020 #Llibrèfils

#Llibrèfils són persones com tu i com jo, com els teus veïns, com el teu avi o la teva neboda, com la persona que tens al seient del costat, com aquell noi que et mira. Ens estimula una passió compartida: llegir.

subheader-imgEl conseller de Cultura, Santi Vila, va presidir aquesta setmana  l’acte “Per què llegir?”, en què esva fer la presentació del Pla de Lectura 2020 del Departament de Cultura.

El Pla de Lectura 2020, preveu una inversió de 105,3 milions d’euros en el període 2017-2020 per tal d’incrementar l’activitat lectora a Catalunya. El document defineix i pressuposta 20 línies estratègiques i 53 accions concretes, avaluables cada any, que tenen com a objectiu prestigiar l’hàbit de la lectura i dels lectors. El Pla està elaborat íntegrament des del Departament de Cultura però recull les preocupacions, acotacions i aportacions que tots els agents van fer als anteriors plans de lectura del país.
El Pla de Lectura 2020 té com a objectius principals:
  • fer visible la figura del lector
  • prestigiar la lectura com a via principal d’accés al coneixement
  • incrementar els índexs de lectura i la comprensió lectora en totes les franges d’edat, amb especial atenció als infants i joves
  • reconèixer els autors, la llengua i la literatura catalanes arreu del territori i valorar la propietat intel·lectual
  • enfortir i consolidar el sector del llibre millorant l’oferta editorial en llengua catalana i occitana
  • potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques de Catalunya, com a centres culturals i prescriptors del llibre i la lectura
  • augmentar la presència del llibre i la lectura als mitjans de comunicació, tant en espais informatius com en no informatius i de ficció.

Aquí us deixem amb el paleontòleg Eudald Carbonell que anuncia la descoberta d’una nova espècie d’homínids, els llibrèfils!

Els dijous del club: Cap llàgrima sobre la tomba

«Sílvia Mayans ha bastit una extraordinària novel·la on l’aspecte lingüístic —sensacional en la recreació de la parla local— és només un dels múltiples encerts. Una bona trama, una bona ambientació, personatges ben sòlids i una primera persona narrativa molt ben trenada que fan veure que la novel·la negra a casa nostra passa per un extraordinari moment de forma i que hi ha moltes propostes interessants, aquesta ambientada excel·lentment en el món rural

Així parlava del llibre Cap llàgrima sobre la tomba l’escriptor Sebastià Benassar a la revista Bearn. Sílvia Mayans va ser finalista del premi de novel·la de misteri Ferran Canyameres, organitzat per Òmnium Cultural9788499754567 de Terrassa el 2012 amb aquest llibre i ahir la varem tenir de convidada especial al darrer dia de la temporada 7 del Club de Lectura.

Corre l’any 1975. Elíades Bel, un barceloní amb arrels a les Terres de l’Ebre, ho deixa tot per anar a viure a Arnes, un poblet de la Terra Alta, amb l’esperança d’envoltar-se de pau i tranquil·litat. Per sort o per desgràcia, la seva vida es capgirarà i la trobada casual del cadàver del Severino Gil l’involucrarà en una trama d’insospitades connexions amb el passat.

L’Elíades haurà de treure l’entrellat d’un misteri que l’afecta personalment, movent-se entre Tortosa, Vall-de-roures i Gandesa. Sort que comptarà amb l’ajuda inestimable de la Susi i lo Margalló, els seus nous amics a la contrada, per poder deslliurar-se de la persecució d’un personatge misteriós i del tinent Estrada, així com d’un sèrie de malsons que el porten de corcoll.

I si us agrada la història, podeu continuar llegint més aventures d’Elíades Bel amb el nou llibre de Sílvia Mayans, llibre Cendra, publicat a finals de 2016:

1976. Un any després d’haver resolt la mort del Severino Gil a Cap llàgrima sobre la tomba, tot just estrenada la democràcia, l’Elíades Bel es troba embolicat en nous misteris per les terres de l’Ebre. Un terrible incendi, assassinats, corrupció, empresaris sense escrúpols i la recerca d’una família dispersada després de la guerra civil, el portaran des d’Arnes cap a Horta de Sant Joan, Alcanyís, Tarragona i Cornellà. L’Elíades, fotògraf i investigador eventual, comptarà amb l’ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès de Vall-deroures; de la Susi, una perruquera molt trempada; de mossèn Amadeu i de l’inefable tinent Estrada, que gaudeix d’una, fins ara tranquil·la, jubilació. Un mosaic de personatges molt humans, tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops i xais que acabaran sent, sense excepció, res més que cendra.