Galeria

Activitats del 18 al 22 de març

This gallery contains 2 photos.

Anuncis

Els dijous del Club: El risc més gran, de Laura Piñol

2324_el-risc-mes-granAls voltants del dia 8 de març, el Dia de la dona treballadora, hem llegit i comentat una novel·la de dones, a través de la mirada de la Júlia, que fa un salt al buit per descobrir del què és capaç quan perd la por i s’ atreveix a viure en llibertat.

El risc més gran, de la periodista Laura Piñol, parla del desig, la pèrdua, les renúncies i l’amor es passegen per la vida de la Júlia, una dona de trenta-quatre anys que es trasllada a viure a la Terra Alta, a Prat de Compte,  amb els seus dos fills després d’una trencadissa emocional. Lluny de ciutat, la Júlia es reinventa i reneix. Aprèn a viure amb els buits que han deixat les persones que s’estima —la mare carismàtica, el marit distanciat, l’amant esquívol, la seva amiga Tona—, a endreçar els records i a començar de zero.

Com llegim a l’Espolsada, “El risc més gran és una novel·la de personatges, íntima, de pèrdues, de solitud, d’incomunicació, de famílies sobrevingudes i és alhora una novel·la de segones oportunitats, de renéixer i un homenatge a la gent que estima sense concessions, disposada a fer el que calgui quan els necessites. Hi ha pèrdua, dolor, amor i temes molt vigents. Una novel·la sobre la vida i les decisions que prenem, la por que ens paralitza i sovint no ens deixa fer el que voldríem sota la pell de la Júlia, una protagonista que es fa estimar, plena de matisos i tot un seguit de personatges secundaris que es fan imprescindibles. Parlem d’una novel·la que et sap greu acabar, que juga amb el paisatge com un personatge més, un territori que se’t fica dins i que voldries trepitjar.”

Imatge

El Club dels dissabtes

Club dissabtes

Conflicte entre paisatge i energia eòlica

9788499759760_04_n_2.jpgEnguany fa vint anys que es va constituir la Plataforma del Priorat i Sergi Saladié, geògraf i un dels activistes més coneguts i compromesos de les comarques meridionals,  en narra una part al seu llibre Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica, editat per Pagès editors.

Aquest llibre reflexiona sobre el doble procés d’implantació de les energies verdes i renovables i el de substitució de les actuals energies fòssils causants del canvi climàtic. També explica quina relació tenen amb el territori, especialment amb les comarques meridionals de Catalunya i els esdeveniments que s’han succeït al voltant de les centrals eòliques (mobilitzacions veïnals, conflictes territorials, experiències i treball col·lectiu) dels darrers temps.

Des de mitjan dècada del 2000 fins al 2013 Catalunya va viure un procés d’implantació d’energia eòlica que, en molts casos, va despertar l’oposició de part de la població dels territoris implicats per les alteracions que entenien que es podrien provocar en el paisatge i en el futur desenvolupament del territori. Com és que part de la societat es queixa del procés d’implantació d’una energia renovable com l’eòlica? Quin paper té el paisatge en aquest conflicte? Per què al Priorat no s’ha instal·lat cap central eòlica des de 1998 i la Terra Alta s’ha convertit en la comarca amb major concentració eòlica del país? Amb aquesta publicació l’autor pretén apropar el lector a la comprensió d’aquest conflicte que hi hagut, i hi ha, entre el paisatge i l’energia eòlica a Catalunya, i com en funció del paper que hi té el paisatge el resultat és un o altre.

11 de febrer, Dia Internacional de la dona i la nena a la ciència

Només el 25% de les alumnes de carreres tècniques són dones. Cada cop es parla més de que calen referents perquè les joves vegin que l’enginyeria o les ciències són una opció per a elles, i promoure les vocacions científiques i tecnològiques entre elles ha esdevingut una prioritat per a la comunitat internacional.

Així, el 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’objectiu és arribar a “aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, i més per aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes”.

Per tal de portar a terme accions en el marc d’aquesta diada a nivell estatal, un grup de científiques i docents han posat en marxa la iniciativa 11 de febrero. Proposen realitzar activitats que “ajudin a visibilitzar el treball de les científiques, a crear rols femenins en els àmbits de la ciència i l’enginyeria i que promoguin pràctiques que afavoreixin la igualtat de gènere en l’àmbit científic”. Així, hi ha accions programades a centres educatius, biblioteques, centres culturals, etc. I també aparadors amb llibres sobre aquesta temàtica.

En col·laboració amb l’Associació per a la Divulgació Científica al Camp de Tarragona DivulgaTGN i mitjançant la Central de biblioteques de Tarragona,  diverses biblioteques han programat activitats durant la primera quinzena de febrer. A la Biblioteca de Falset es va fer una xerrada el dia 14 de febrer : La proteïna d’insecte és el nostre futur? A càrrec de la Dra. Anna Maria Ardèvol Grau de la URV. Cada cop som més gent al planeta i ens resulta més difícil disposar de proteïna de bona qualitat biològica per al consum humà. Per aquest motiu, cal trobar noves fonts de proteïna adequades i que siguin respectuoses pel medi ambient. Els insectes podrien ser la resposta…

Els dijous del Club: Els estranys, de Raül Garrigasait

fm155estranysEls estranys és una novel·la que ens ha costat llegir. Es mou entre l’humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d’escenes d’una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, el llibre ens fa viatjar al centre de l’estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.

L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.

“Crec que Raül Garrigasait aprofita per fer-se l’estrany, ell. Munta un artefacte literari meritori. Excel·leix en la música de la fraseologia. S’empesca metàfores extraordinàries. Capicula realitat i ficció amb naturalitat. Tot sigui per fer d’estranger a la seva estimada, salvatge Solsona. Un intent reeixit, el de mirar d’entendre la terra on va treure el nas, que s’ha d’aplaudir.” Adrià Pujol a La Llança.

L’autor , Raül Garrigasait (Solsona 1979) és un filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català i amb aquest llibre va guanyar el 2017 el Premi Llibreter i el Premi Omnium millor novel·la en llengua catalana. Ha estat un dels escriptors del Priorat en Persona de la passada edició que organitza el Centre Quim Soler.

 

Imatge

Febrer a la biblioteca

Febrer a la Biblioteca(2).png

Imatge

Arriba la Festa d’aniversari: 12 anys de biblioteca

festa d'aniversari12

Imatge

Presentació del nou llibre de Fede Cortés: Tant de bo fóssiu aquí!

tant de bo foìssiu aquiì! -cor- (tar)-001

Imatge

Gener a la biblioteca

gener a la biblioteca 2019