Històries de mar a la biblioteca

histories-de-marPer acabar el mes de setembre, divendres vinent dia 30, Fede Cortés presentarà el llibre del lleidatà Ignasi Revés, Històries de mar de la Costa Daurada i del Delta de l’Ebre.

El llibre, editat per Edicions Sidillà, recull 19 històries de gent de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre on hi trobareu enredades les millors històries que ens han deixat unes quantes dècades de pescadors del país, les il·lusions, els encerts i els fracassos de tantes vides lligades al mar. L’autor  ha anat a buscar gent de mar de Cambrils, la Cala, l’Ampolla, el Serrallo, Calafell, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Salou, Torredembarra, Altafulla i Deltebre. Gent de mar que li ha parlat del millor i del pitjor de la vida al mar. Dels àpats a bord, dels temporals, de la pesca de la tonyina i d’aquelles angules —els fideus dels pobres— que comencen a ser, com tantes altres coses, només un record.

Ignasi Revés i Revés és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu articles d’opinió al periòdic quinzenal SomGarrigues, de les Borges Blanques. Anteriorment ha publicat Oli en un llum (Editorial Fonoll), Esmorzars de Lleida i Esmorzars de l’Ebre (Edicions Salòria).

L’Home de lava

lhomedelava_falsetDivendres vinent presentem a la biblioteca «L’home de lava, una novel·la fresca, neta i alhora perversa», una novel.la que va començar a llegir-se en entregues setmanals per subscripció via mail i que enguany s’ha editat amb Edicions Saldonar

L’ home de lava és un projecte d’Anna Molina, una prioratina instal·lada a Dinamarca que ens explica la història d’ en Fairbrother, un anglès, i en Lars, un danès, que  s’han conegut a l’illa de Lanzarote. Ambdós s’acosten a la tercera edat, encara que un ho porta millor que l’altre, això de fer-se vell. Mentre en Fairbrother intenta donar resposta a les preguntes existencials que turmenten el seu cervell, en Lars actua dominat pel seu desig sexual que, sembla ser, li causarà força problemes.

Paral·lelament es desenvolupa la història d’en Sigurd, un arquitecte danès de quaranta anys, el qual, amb la mort recent de la seva mare, i per acomplir la seva última voluntat, es veurà pràcticament obligat a trobar el seu pare. Aquesta cadena de fets el traurà de la idíl·lica i estructurada Dinamarca natal i l’arrossegarà cap a un viatge fascinant que el canviarà per sempre.

Una història que en paraules de l’editor Francesc Gil Lluch té un to que bascula entre l’humor i la tendresa, una narració que posa la lupa sobre unes persones, convencionals o estrambòtiques segons com es miri, que ens agradaria que ens acompanyessin sempre.

Si en voleu saber més, divendres 23 de setembre a les 7 del vespre a la Biblioteca.

 

El xiquet i el poble perdut

La Fundació El Solà, de La Fatarella, dedicada a l’estudi, la conservació i la divulgació del patrimoni cultural de la comarca i la població on té la seu, ha publicat el llibre El xiquet i el poble perdut dins la seva col·lecció de llibres “Contes de terra i pedra”i el distribueix Ediciones del Serbalindice.

El xiquet i el poble perdut és una nova mostra del que ha suposat la Guerra Civil com a inspiració literària; en aquest cas es concreta a la Serra de la Fatarella i a la Batalla de l’Ebre. És una mica especial perquè els personatges que hi apareixen són reals, però novel·lats; són locals, però universals; transmeten unes vivències i uns sentiments personals, però compartits per qualsevol ésser humà.

El llibre l’ha escrit Pere Martí i Bertran, l’ha il·lustrat Joan Miró Oró i vé acompanyat per un peculiar joc de l’oca, l’Oca del poble perdut, va separat del llibre però el complementai el relaciona amb els fets succeits durant la Guerra Civil i les seves conseqüències a la Terra Alta. L’autora del joc i de l’apèndix històric és Remei Domènech Grau, és adequat per a alumnes de cicle superior de primària i per a alumnes de primer cicle d’ESO. Es tracta d’una nova manera d’estudiar història amb què, tot jugant, els nois i noies aprendran els esdeveniments que van succeir a la Fatarella, a Catalunya i a la resta del territori durant aquest període.

El proper divendres 16 de setembre es farà la presentació del llibre a la Biblioteca.

La Desmesurada vida de Ramon Llull

Fins el 20 de setembre podeu visitar a la Biblioteca l’exposició La Desmesurada vida de Ramon Llull, ja que 2015/2016 és l’Any Ramon Llull, per commemorar els 700 anys de la mort d’un dels escriptors i pensadors més destacats de l’Edat Mitjana. Al portal de l’Any Llull  podeu consultar totes les activitats previstes.

La de Ramon Llull va ser una biografia del tot singular i irrepetible. Cap als trenta anys va renunciar a una situació confortable a la cort de Mallorca, va abandonar la família i va canviar de vida per dedicar-se a escriure i a promoure la reforma universal. Volia reordenar el cristianisme i convertir els infidels. Amb aquest objectiu, va idear un sistema, que va anomenar Art, per trobar i argumentar la Veritat. Va cercar suports entre els governants europeus, va exposar el seu sistema a la universitat i va escriure centenars de llibres. També va fer diverses estades al nord d’Àfrica per disputar-hi amb savis musulmans, plantejant una forma de diàleg que el converteix en un precedent destacat del diàleg interreligiós actual.

Després de la seva mort, els seus lectors es van multiplicar, com també el seu ascendent com a pensador. Van sorgir grups de lul·listes en diversos països europeus, inclosos els països eslaus i Rússia. No hi ha hagut cap altre escriptor en llengua catalana que hagi exercit una influència durant tant de temps i en una extensió geogràfica tan àmplia com ell. S’han conservat, en biblioteques de tot el món, més d’un miler de manuscrits amb textos escrits per ell. Les seves obres van començar-se a imprimir ben aviat, i avui continua sent l’escriptor en llengua catalana que genera més bibliografia arreu del món.

L’exposició, produïda per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb el Servei de Biblioteques del departament de Cultura i el Departament d’ensenyament, vol descobrir el personatge que hi ha darrere del nom de Ramon Llull, un personatge que encara té moltes coses a dir en ple segle XXI.

Roald Dahl a la biblioteca: els culdolla

La narradora i actriu Jordina Biosca aquest dimarts a les 10 del vespre a la Biblioteca ens interpretarà les extravagants històries d’una excèntrica família anomenada ELS CULDOLLA!! de Roald Dahl -segur que si acudiu cada any a l’EVA de Pradell sabreu qui és la Jordina i com en sap mil i una d’històries-.

Una nit de contes que encetarà la celebració del centenari del naixement de l’escriptor anglès #RoaldDahl, que se celebra per totes les biblioteques del món i especialment a Anglaterra.

Roald Dahl va revolucionar la literatura infantil de mitjans dels seixanta del passat segle. Les seves obres han estat traduïdes a gairebé totes les llengües i algunes de les seves històries més famoses han estat adaptades al cinema amb gran èxit (Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, el Fantàstic Sr. Fox, o la darrera, El meu amic gegant). La seva imaginació desbordant, el seu estil subversiu i el seu humor irreverent, busquen sempre la complicitat dels nens. El seu origen noruec potser li va proporcionar un sentit més universal de l’humor i les situacions quotidianes que presenta són properes al lector i gairebé extrapolables a qualsevol lloc del món. En les seves històries fantàstiques, els adults són ridiculitzats i els nens, per contra, són més intel·ligents i valents que aquests, campen al seu aire i són els veritables protagonistes.

Tant la seva vida com la seva obra van estar plenes d’aventures: orfe de pare als tres anys, va passar gran part de la seva infància en internats dels que va guardar un amarg record. Amb tot just 20 anys se’n va uns anys a Àfrica, on fins i tot aprèn swahili. S’allista en la RAF durant la Segona Guerra mundial, és ferit i enviat llavors a l’Ambaixada anglesa a Washington on comença el seu treball com a escriptor que ja no abandonarà mai més. Tots aquests factors van marcar el seu caràcter i moltes de les seves vivències van quedar reflectides en algunes de les seves obres. Els seus fills van ser els primers destinataris dels seus contes. Els anys cinquanta són de plenitud tant personal com professional. Viu als Estats Units on els seus relats curts, en els quals va destacar especialment, són valorats i comencen a adaptar-se per la televisió: “Xai al forn” per exemple, de l’obra  Històries imprevistes serà adaptada per Hitchcock, i fins i tot treballarà amb ell durant dos anys. Escriurà també el guió de dues pel·lícules, basades en els llibres del seu amic Ian Fleming, Només es viu dues vegades i Chitty Chitty Bang Bang, encara que aquest últim va ser tan modificat que gairebé no es reconeix la seva empremta. El seu primer llibre va ser Els Gremlins (1943), en la qual anys després es basaria la pel·lícula que portaria aquest mateix títol, encara que molt distorsionat de l’original. Per aquesta època va escriure també James i el préssec gegant, escrita el 1955 però publicada el 1961.

La següent dècada, per contra, estarà plena de dolor: mor la seva filla Olivia als set anys de xarampió, el seu fill Theo tindrà un accident als quatre mesos del qual no es recuperarà mai i la seva dona pateix un aneurisma del qual es curarà després de diversos anys de lluita. El seu matrimoni es veurà afectat i acabaran divorciant després de 30 anys de convivència. Charlie i la fàbrica de xocolata (1964) i la seva continuació Charlie i l’ascensor de vidre (1973) van ser alguns dels seus títols més famosos d’aquesta època i encara que la tercera part mai va arribar a acabar-la, hagués portat el títol de Charlie a la Casa Blanca. El 1975, presentat pel seu editor, coneix al que serà el seu amic i il·lustrador de tots els seus llibres: Quentin Blake. El primer llibre que va il·lustrar per Roald va ser El cocodril enorme i a partir de llavors il·lustrarà pràcticament totes les seves obres. El 1983 recuperarà l’assossec i la tranquil·litat, es torna a casar i trobarà de nou la creativitat perduda en els anys anteriors. Les seves obres en aquesta última etapa seran més optimistes: El meu amic gegant, Agu Trot (tortuga a l’inrevés) o Les bruixes. En 1984 escriurà Boy: relats d’infància, la seva autobiografia d’infància i joventut. Un dels seus últims llibres, Matilda el va escriure als 72 anys i segueix sent considerat com una de les seves obres mestres.

Astronomia a la Biblioteca

A l’estiu qui no s’ha sentit meravellat contemplant el cel una nit estrellada? Quins misteris amaga l’univers?

llibre joan

El proper dimarts 2 d’agost a les 7 del vespre a la biblioteca Joan Anton Català ens presentarà el seu llibre Retrats d’un univers sorprenent, un llibre que ens apropa el món de l’astronomia d’una maera planera, un llibre divulgatiu, adreçat a tots els públics sense necessitat de coneixements científics o tècnics, que vol apropar el cel i les seves meravelles a tothom.

Joan Anton Català, Màster en Astronomia i Astrofísica, especialista en astrofotografia i químic, ens apropa al coneixement de l’Univers, emprant un llenguatge senzill i entenedor, en un viatge que ens durà a entendre com són les estrelles, què són les galàxies, o com es formen els forats negres.

Després de la presentació del llibre es farà un taller per a nens i nenes sobre astronomia. I el dia 10 d’agost es farà una observació de la Lluna i Saturn des del Castell del Vi de Falset.

Si en voleu saber més, al seu bloc Estels i planetes: El blog d’en Joan A. Català, sobre estrelles, galàxies, planetes, forats negres, viatges interplanetaris, i altres meravelles.

 

Imatge

Dimarts d’astronomia

astronomia16taller

Memòria de la Guerra Civil: les dones

dones

Avui us recomanem la Guia bibliogràfica “Dones a la Guerra Civil” realitzada pel Centre de documentació de L’Institut Català de les Dones, que se suma al projecte de commemoració dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil,  impulsat pel Memorial Democràtic per tal de “rememorar els fets de la guerra amb la voluntat de tornar a proclamar Catalunya una terra de pau”.

És una selecció d’assaigs, biografies, relats personals i ficcions narratives i gràfiques sobre l’actuació i participació de les dones catalanes en aquest període històric. La referència bibliogràfica de cada document citat aporta la localització i les principals dades orientatives de cadascun dels recursos que s’inclouen. La guia també inclou l’apartat “Paraules sobre la guerra” que facilita fragments representatius del pensament de dones rellevants en aquesta etapa. Es pot ampliar la informació, consultar tota la documentació ressenyada i sol·licitar-la en préstec en el Centre de documentació de l’Institut Català de les Dones.

La guia en pdf:

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/cdoc_guiabib_guerracivil.pdf

Ara fa 80 anys…

Si comprendre [el nazisme] és impossible, conèixer és necessari, perquè el que va succeir pot tornar. (…) Per això meditar sobre tot el que va passar és un deure de tothom.

Primo Levi Si això és un home

Aquest cap de setmana farà 80 anys de l’aixecament militar del 17 de juliol de 1936: començava la Guerra Civil, un dels episodis més sagnants de la història de Catalunya. Catalunya va acollir milers de refugiats i la població civil va ser víctima dels constants bombardejos. El desenllaç del conflicte es va decidir a la batalla de l’Ebre, en la qual van morir almenys 15.000 republicans.

Us recomanem la lectura de dos llibres, per aquells que  volgueu entendre i aprofundir  en aquest conflicte, ja sigui des d’una perspectiva local com general:

Paul Preston l’Holocaust espanyol

“El dia que va rebre la notícia de la rebel·lió militar al Marroc, un terratinent de Salamanca va ordenar als jornalers de la seva finca que es posessin en fila, en va triar sis i els va matar a trets per donar una lliçó als altres”. Així comença aquesta obra apassionant i alhora tràgica sobre la duríssima repressió que va tenir lloc des del mateix esclat de la Guerra Civil espanyola i al llarg de tots els anys que va durar, tant a la zona rebel com a la republicana. Citant noms i cognoms i amb fonts documentades, Preston relata les atrocitats de la violència institucionalitzada a la zona rebel. La repressió dels militars insurrectes (les purgues de Queipo de Llano al sud d’Espanya o el terror estès pel general Mola per les terres de Navarra, Galícia i Castella i Lleó) era una operació teòricament ben fonamentada i meticulosament planejada per aconseguir “eliminar sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”.

Preston relata amb exactitud i justesa els sagnants episodis del setge de Madrid pels rebels i la defensa de la capital, el rastre de sang que van anar deixant les forces africanistes de Franco, l’anomenada Columna de la Mort o la tristament famosa matança de dretans a Paracuellos, als afores de Madrid. Es tracta d’una obra excepcional que explica amb tot detall un dels períodes més lamentables del nostre passat, el dels catalans i de tots els espanyols.

Toni Orensanz, l’Òmnibus de la mort

L’òmnibus de la mort: parada Falset és un llibre d’història o, si es vol, de periodisme històric. L’obra reconstrueix la ruta en òmnibus que va fer la Brigada de la muerte, una de les bandes de “incontrolats” més cèlebres de l’estiu de 1936, en els primers mesos de la guerra civil.

El punt de partida de la història és la parada que el bus dels brigadistes de la mort va fer a Falset, on van assassinar 27 veïns del poble en una sola nit. Alhora, el llibre es pregunta qui eren i d’on havien sortit els integrants de la Brigada de la muerte, què pensaven i quines eren les seves raons. L’objectiu del llibre és intentar descriure i comprendre millor com funcionava i a què obeïa la violència revolucionària de l’estiu de 1936.

I tot plegat des de la perspectiva d’un periodista, el falsetà Toni Orensanz, que inicia una investigació sense tenir ni idea d’on s’acabarà i que s’enfronta a alguns dels fantasmes encara vius de la nostra societat, del seu poble i, fins i tot, de la seva família.

A l’estiu, tota cuca…riu!

humorPer aquest estiu des de la biblioteca us proposem tot un seguit de lectures amb una bona dosi d’humor, perquè ja ho sabeu, “si anar al metge és un calvari, llegiu un llibre a diari“.

Us hem preparat un bon aparador on hi trobareu llibres per remenar. Sabieu que la lectura ens ajuda a ser més feliços? Està demostrat: la lectura  estimula la nostra imaginació, i per tant,  el cervell produeix més endorfines i ajuda a les cèl·lules a defensar-se. El valor terapèutic de la lectura no és cap invent nou:

En la medicina tradicional hindú, s’oferia un conte a la persona psíquicament desorientada per tal que hi medités i buscar una solució al seu problema.

A l’Antic Egipte, les biblioteques eren anomenades “cases de la vida” i el faraó Ramsés II va fer gravar al frontispici de la seva biblioteca la frase: “medicina per a l’anima”.

Grecs i romans consideraven la lectura com un tractament mèdic i espiritual.

En moltes cultures el xaman i el conta contes eren la mateixa persona…

I durant l’edat mitjana es llegien textos sagrats durant les operacions, no tant  per una qüestió religiosa, sinó terapèutica: tan podien llegir la Biblia com epopeies, vides de sants o tragèdies.

La biblioteràpia ha estat una tècnica aplicada al llarg de tot el s.XX a biblioteques de països com USA, Canadà, Anglaterra, Suècia, amb resultats consolidats. Bàsicament la teràpia es fa a través de lectures que ofereixen experiències i situacions de terceres persones semblants a les que els pacients han viscut, per ajudar-los a coneixe’s, evitar l’aïllament, etc.

No fa gaire  a Anglaterra s’ha posat en marxa una campanya de prescripció de llibres per a joves de 13-18 anys  per lluitar contra la depressió, el bulling, les autolesions, els trastorns alimentaris i l’ansietat, un problema en augment entre els adolescents, per evitar la sobre medicació, Així, per exemple, a un jove amb depressió se li recomana la lectura del llibre Els avantatges de ser un marginat. La ficció (tot i que també es recomanen assajos, llibres d’autoajuda, biografies…) ha demostrat ser molt beneficiosa. Els llibres estan seleccionats curosament per experts en salut mental i poden ser recomanats tan per metges com psicòlegs.

Ja no teniu cap excusa per no llegir: veniu a la biblioteca!