Mapa de ciutats somiades: taller d’il·lustració i de creació literària

L’Editorial tarragonina Piscina, un petit oceà està preparant un àlbum il·lustratanomenat MAPA DE CIUTATS SOMIADES on volen mostrar una reinterpretació de les ciutats de la demarcació de Tarragona a ulls dels infants. Mapa de ciutats somiades vol esdevenir una experiència interactiva on els petits prenguin la paraula, una eina en forma de llibre (àlbum il·lustrat) que permeti entendre la relació, percepció i necessitats dels més petits vers la seva ciutat/poble.

piscinaunpetitocea

El  “treball d’investigació” pel que fa a Falset consistirà en un taller gratuït a la biblioteca amb la finalitat d’entendre la percepció que els nens i nenes tenen de Falset  i obtenir una “radiografia” de la seva relació amb el seu poble. El material esdevindrà un conte i una il·lustració.

El taller es realitzarà a la biblioteca dimarts 19 de desembre a partir de les 6 de la tarda. El projecte està recolzat per la Diputació de Tarragona i l’escriptor i la il·lustradora del llibre resultant basaran el seu treball en les aportacions de la canalla.

Com diu el pedagog italià especialitzat en educació infantil Francesco Tonucci: “Es tracta d’aconseguir que l’administració posi els ulls a l’alçada dels infants, per no perdre de vista ningú. (…) Cal imaginar-se que, quan la ciutat estigui més adaptada als infants, estarà també més adaptada a tothom.”

 

 

 

 

Anuncis
Imatge

Àlbum il·lustrat: 11 raons

Document-page-001

Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les #dones

Avui us proposem tres llibres:

IMG_20171125_102329

  • Contes de bona nit per a nenes rebels d’Elena Favilli i Francesca Cavallo

Hi havia una vegada una princesa…Una princesa? No! Hi havia una vegada cent dones que van canviar el món. De Serena Williams a Malala Yousafzai, de Coco Chanel a Frida Kalo, d’Hipàtia a Michelle Obama, aquest llibre narra les vides extraordinàries de cent dones valentes i, a més, conté les il·lustracions de seixanta artistes d’arreu del món. Científiques, astronautes, aixecadores de pesos, jutgesses, xefs… Cent exemples de determinació i audàcia per a les grans somiadores.
Perquè totes les nenes haurien de créixer sabent que poden ser tot allò que vulguin ser. Uniu-vos al moviment #NenesRebels!

  • Això no és amor: 30 reptes per treballar la igualtat de Marina Marroquí

Contínuament anem rebent missatges sobre l’amor que ajuden a crear falsos mites: que l’amor ha de ser a primera vista, que ha de ser per sempre, que la gelosia és una mostra d’amor… Quan la realitat xoca amb aquests falsos mites es produeix una frustració que, en casos extrems, pot derivar en violència de gènere.

Aquest llibre no pretén donar cap lliçó ni imposar respostes, però de vegades és necessari que algú et convidi a preguntar-te per què les coses han de ser com són. Dins del llibre trobaràs un seguit de reptes que t’ajudaran a reflexionar. Enfronta-t’hi sense por, perquè per tal que la societat avanci necessitem joves que s’atreveixin a abraçar la realitat amb tota la seva complexitat. Un llibre pràctic per generar debat i conscienciar¡ nois i noies en la igualtat de gènere.

  • El Libro rojo de las niñas de Cristina Romero i Francis Marín

El Llibre Vermell de les Nenes va néixer per acompanyar i apoderar a les nenes en el seu camí cap a la maduresa, però també és un llibre per a les mares, i per a totes les dones, perquè ens ajuda a curar ferides de la nostra pròpia infantesa. Tot i que no és un llibre sobre la menstruació, sí que està molt present des d’una visió reconciliadora. Un llibre il·lustrat les paraules i imatges semblen xiuxiuejar a la nostra psique (emocions-ment-esperit) que és bo obeir, escoltar-nos i estimar-nos. El Llibre Vermell de les Nenes es dirigeix ​​directament a la nena que el llegeix i li mostra a diverses nenes d’una Tribu imaginària. Una Tribu del futur.

 

 

 

 

 


							
Imatge

Com la sal: contes a la biblioteca per Fira

image001

El Dijous del club: Patria, de Fernando Aramburu

patria“Si tuviera que resumir en pocas palabras el tema central de Patria, mencionaría sin vacilar a las gentes de mi tierra. La novela trata principalmente de ellas, bien que representadas por un puñado de personajes a los que también les tocó vivir una época sangrienta y triste del País Vasco. El relato de sus existencias privadas fue mi tarea. Me abstuve en todo momento de emitir juicios políticos, morales o de qualquier otra índole sobre los personajes, y de sustituir en el interior de ellos la humanidad por la ideología.”

Així s’explicava Fernando Aramburu, autor de Patria, la novel·la que hem llegit (amb el cor encongit) aquest mes al Club de Lectura.  A la Diada de Sant Jordi d’enguany, a Barcelona, Patria resultà ser el llibre més venut en castellà i aquesta tardor ha estat el guanyador del Premio Nacional de narrativa.

Pàtria explica la història de dues famílies que viuen en un poble a prop de Sant Sebastià, famílies al principi unides per una estreta amistat, però aviat enemistades per raons polítiques.

L’acció abasta prop de tres dècades, des de mitjans dels anys vuitanta fins a diversos mesos després de la declaració del cessament definitiu de la violència per part d’ETA a l’octubre de 2011. Malgrat aquesta enemistat, alguns dels fills de les dues famílies segueixen relacionant-se en secret. La primera família prospera econòmicament gràcies a la capacitat emprenedora del pare, qui regenta una empresa de transports als afores del poble. La seva vida i la dels seus familiars canvia de forma brusca en ser ell víctima de l’extorsió d’ETA. Més tard serà assassinat, i aquest fet afectarà de diferents maneres a cada un dels membres de les dues famílies.

A la segona família, un dels fills entrarà a formar part d’ ETA, participarà en una sèrie d’atemptats i acabarà a la presó. Tràgicament acabarà pertanyent al comando que es proposa assassinar al què ha estat el seu veí de tota la vida, el pare dels seus amics.

L’obra ha tingut moltes crítiques, majoritàriament favorables: nosaltres us en proposem dues, amb quina esteu més d’acord? La discusó està servida.

Patria: la gran novel·la fallida. Patricia Gavancho a El Núvol.

Monumental i humana Patria. Manel Haro a Llegir en cas d’incendi.

 

Imatge

Novembre a la Biblioteca

novembre 17

Novetats Bio a la biblioteca

potitos-bio.jpgEn motiu de la Setmana Bio a l’escola i a la biblioteca us recomanem dos novetats acabades d’arribar als prestatges de l’ediorial Comanegra:

Potitos bio, una guia pràctica per alimentar els nostres fills durant la primera infància, evitant l’abús de productes industrials. Inclou un receptari adaptat a cada etapa del creixement, amb potitos i també finger foods.

La intenció d’aquest llibre és convertir-se en una guia senzilla a l’hora d’inculcar bons hàbits alimentaris als més petits d’una manera sana i equilibrada des dels primers mesos de vida. Es tracta d’una etapa de ràpid creixement i maduració, especialment neuronal i esquelètica, raó per la qual una mala nutrició durant la fertilitat i la gestació pot impedir que aquest creixement sigui òptim i tenir conseqüències negatives en la salut més endavant.

Aquest llibre no pretén que el teu bebè s’alimenti exclusivament de potitos, sinó que fa una aposta per un Arc de Santmartí de colors i una explosió de sabors amb textures evolutives i divertides per despertar la seva curiositat, animar-lo a experimentar amb el menjar i aconseguir que sigui més autònom a l’hora de menjar sol. Per això, també inclou alguna recepta per menjar amb les mans.

primer-hort-urba.jpgEl meu primer hort urbà, un àlbum il·lustrat per a petits horticultors que ensenya, pas a pas, com plantar verdures a casa i cuidar-les de manera senzilla. Aquest llibre t’ensenya, pas a pas, com dissenyar i posar en marxa un hort fàcil i senzill en el qual començaràs a collir hortalisses tan sols al cap d’un mes d’haver-les sembrat. Un hort que necessita poques atencions i està a l’abast de qualsevol persona que tingui un pati, una terrassa un balcó assolellats.

 

 

Estiu de 1993, cinema català als “Òscar”

DMk64NpWsAE5crL.jpg largeEstiu 1993 és una pel·lícula catalana del 2017 dirigida per  Carla Simón, que aquest diumenge podreu veure al cinema l’Artesana de Falset dins el Cicle Gaudí.  La pel·lícula es va rodar a diverses poblacions de la Garrotxa l’estiu de 2016  i ha estat seleccionada per representar Espanya als premis Óscar de Hollywood.

“Estiu 1993” explica la història de la Frida, una nena que ha d’aprendre a encaixar en un nou món rural mentre afronta la pèrdua de la seva mare. Durant aquest primer estiu junts, la Frida, l’Esteve (tiet), la Marga (tieta) i l’Anna (cosina), la seva família adoptiva, s’aniran descobrint. L’Esteve i la Marga han d’aprendre a estimar la nena com si fos la seva pròpia filla. La Frida, aparentment, accepta la nova situació, ràpidament els anomena “papa” i “mama”, però li costa més acceptar la seva nova germana, l’Anna. Malgrat que l’Anna l’estima amb devoció des del primer dia, la Frida té sentiments contradictoris amb la petita. Tots quatre han de transformar les seves relacions. No serà fàcil per a ningú reorganitzar el nou nucli familiar.

Emociona i commou el públic i ha merescut un seguit de premis europeus de relleu: no és gens estrany, s’ho val molt.

El tràiler, aquí.

Imatge

Xerrada: equilibrar les nostres emocions

Montsant emocions

Els Dijous del Club: encetem 8a. temporada

Aquest mes hem retornat a les sessions mensuals del club de lectura de la biblioteca (enguany arriba a la vuitena temporada) amb dues lectures que avui us volem recomanar.

argelaguesArgelagues, de Gemma Ruiz

Argelagues explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre  Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.

portada_mitja-vida_Mitja Vida, de Care Santos

En ple estiu del 1950 cinc noies adolescents internes en un col·legi de monges juguen juntes per última vegada a «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores. Dues, les bessones Viñó, estan a punt de començar una nova vida, plena d’interrogants, lluny d’allà. L’ocasió és especial i ho saben, però cap d’elles espera que aquesta nit es converteixi en un punt d’inflexió per a algú més i que sense ni tan sols imaginar-ho acabi marcant el seu camí per sempre.

A través de les vides de cinc amigues al llarg de trenta anys, Mitja vida retrata una generació de dones que van haver de construir els seus destins a l’Espanya de la dictadura i la Transició, en un moment en què la hipocresia d’aquells que volien mantenir les formes a qualsevol preu es va enfrontar amb noves mirades sobre l’amistat, l’amor i la llibertat.

Un relat eloqüent i vital sobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i la importància del perdó.