Galeria

Dilluns 15/6: Fase 3 i horari d’estiu a la biblioteca

This gallery contains 2 photos.

Imatge

Reobertura de la biblioteca Fase 1

3

Imatge

Atenció

reobertura

Imatge

Tancament de la biblioteca per prevenció

coronavirus

Els dijous del club: La casa alemanya, d’Annette Hess

casaalemanyaFrankfurt, 19 d’agost de 1965: després de 20 mesos de procés, es llegia el veredicte del judici d’Auschwitz. Al camp hi van treballar 8.000 SS; 6.500 van sobreviure a la guerra. A la banqueta només es van asseure 22 acusats, que mai van admetre els seus crims ni la seva culpabilitat malgrat estar acusats d’assassinat i d’haver participat en la maquinària d’extermini seguint les ordres del règim nazi. Eren 21 antics oficials de les SS i un ‘capo’, que després de la guerra i la desnazificació estaven exercint de ‘respectables i inofensius’ fusters, metges, carnissers, conserges o pares de família.

Annette Hess es basa en aquest judici que va dividir la societat alemanya per escriure el seu debut en la novel·la La casa alemanya, que hem llegit aquest mes al club de lectura.

Es la història d’Eva Bruhns una jove que viu amb els seus pares, propietaris de la Casa Alemanya, una fonda molt tradicional. L’Eva treballa com a traductora i intèrpret en una agència i la seva única il·lusió és que el Jürgen, el seu promès, s’animi per fi a demanar la seva mà al seu pare i poder-se casar amb ell. Però en aquests dies a Frankfurt estan a punt de celebrar el primer judici d’Auschwitz i quan l’intèrpret de polonès és detingut a la frontera, truquen a l’Eva perquè ocupi el seu lloc. La reacció dels seus pares és taxativa: una noia jove no s’hauria d’involucrar en un assumpte d’aquestes característiques, i el passat s’hauria de deixar enrere d’una vegada. Ben aviat l’Eva descobreix l’horror del que va passar en els camps de concentració durant la guerra (fets dels quals ningú parla a Alemanya) i comença a fer-se tot tipus de preguntes…

Imatge

Març a la biblioteca

MARÇ a la BIBLIOTECA

Muriel Rukeyser i Savage coast, testimoni de la Catalunya l’estiu de 1936

descargaMuriel Rukeyser es trobava de viatge a Barcelona l’estiu de 1936 per a cobrir l’Olimpíada Popular que havia de celebrar-se la ciutat comtal, però que no va arribar a fer-se perquè tan sols uns dies abans va esclatar la Guerra Civil. Des d’una posició privilegiada, Rukeyser va presenciar i va viure els cinc primers dies de bombes, persecucions, corredisses, pors i incendis d’esglésies de l’inici de la guerra. Aquests primers dies van marcar profundament Rukeyser, que aleshores tenia 22 anys i explicà les seves vivències en el llibre Savage Coast, que ha publicat l’editorial Rata i que ve a presentar la traductora, Eulàlia Busquets, aquest divendres dia 28 a la Biblioteca.

Si voleu saber-ne més d’aquesta activista, poeta, i escriptora nord-americana tan desconeguda, que va ser víctima de la Caça de Bruixes de McCarthy i del puritanisme moral i no va poder veure aquesta obra publicada en vida, no dubteu en venir a la presentació, que anirà a càrrec de l’Associació No jubilem la memòria.

Els dijous del club: Les històries naturals, de Joan Perucho

les-històries-naturalsEn el centenari del naixement de Joan Perucho, al club de lectura hem comentat la seva obra més coneguda i llegida, Les històries naturals, un clàssic de la literatura fantàstica catalana.

Les històries naturals és una novel·la de fantasia històrica ambientada durant la primera guerra carlina. Perucho utilitza l’excusa del vampir per fer-nos partícips de les dues corrents polítiques que s’enfrontaren fins a tres vegades durant el segle XIX: El liberalisme, que reconeixia la primera constitució espanyola del 1812 i que lluitava per equiparar-se a Europa tan en aspectes econòmics i socials, com en les arts i les ciències i el carlisme, que cercava perpetuar l’antic règim representat per l’aspirant al tron, Carles V, continuador de les polítiques conservadores i de l’absolutisme borbònic.

La novel·la ens parla de tot això sota l’atenta mirada d’Antoni deMontpalau, un erudit que dedica la seva vida a la ciència i l’explicació racional de l’entorn natural. Quan li encarreguen una missió tan estranya comés la investigació d’una sèrie d’assassinats a Pratdip, per part d’un suposat ens sobrenatural anomenat dip, la seva fe en la ciència el porta a anar-hi per demostrar que tot pot ésser explicat pels llavors actuals mètodes científics. Montpalau es converteix en el Van Helsing català, a la recerca i captura d’un vampir que volta pel món des de temps del rei Jaume I.

Joan Perucho (Barcelona, 1920 – 2003) va ser poeta, novel·lista, crític d’art i articulista. Publicà poesia, prosa poètica, narració curta, novel·la, articles periodístics, crítica d’art, llibres de viatges i memòries. La seva obra comparteix una mateixa veu molt personal, bastida sobre un fons de ficció, amb mites fantàstics, mons misteriosos i plena de referències adreçades a un públic culte. Enguany es commemora  l’Any Perucho.

Imatge

Febrer a la biblioteca

febrer 20

Vermut literari;: lectura de poesia siriana a la biblioteca

maqueta_JoSocVosaltresEl proper dissabte 1 de febrer es presentarà el llibre de poemes Jo soc vosaltres: Sis poetes de Síria a la biblioteca amb comboi amb el Centre Quim Soler la literatura i el vi tot fent el vermut.

Jo soc vosaltres Sis poetes de Síria és un recull de poemes escrits arran de la revolta de 2011, des de l’exili, des de ciutats sota setge, entre runes i bombardejos. Aquesta selecció de textos a cura del poeta, traductor i dramaturg Mohamad Bitari  s’ha convertit en un llibre, en una coedició entre les entitats SodepauGodall edicions i la cooperativa Pol·len edicions sccl.

A l’acte es farà també  una lectura de poemes en àrab per part del propi autor i alguns voluntaris i també en català.

Jo soc vosaltres és un projecte necessàriament bilingüe que pretén donar a conèixer als lectors en català l’obra poètica en àrab i traçar ponts per fomentar la traducció en aquestes dues llengües. La traducció ha anat a càrrec de Margarida Castells Criballés.

El llibre presenta a les persones que llegeixen català i/o àrab unes veus que exploren i renoven el llenguatge poètic àrab a pesar de (i en) la guerra. Una poesia formalment diversa que es mira de fit a fit les difícils circumstàncies que l’han vist créixer. Poemes que han nascut en la revolta o han estat escrits des de l’exili, en ciutats sota setge, entre runes, bombardejos, i que construeixen imatges sovint desconcertants, d’una cruesa i bellesa insòlites.