Tag Archives: Josep Ma. Gich

‘Viquiprojecte Biblioteques’ a Bibliofalset

índexTothom sap què és la Vikipèdia, l’enciclopèdia de contingut lliure en la qual tothom pot contribuir, participar, esmenar.
Doncs bé, des de la Biblioteca de Falset participem en el ‘Viquiprojecte Biblioteques’. I és que, en essència, la Viquipèdia i les Biblioteques persegueixen la mateixa missió: facilitar l’accés al coneixement.
El ‘Viquiprojecte Biblioteques’ és una iniciativa d’Amical Wikimedia que, juntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i d’altres xarxes bibliotecàries, vol apropar la Viquipèdia i els seus projectes germans a la ciutadania i els professionals de les biblioteques.
Es tracta d’un projecte gestionat conjuntament entre els bibliotecaris ui les bibliotecàries i els voluntaris d’Amical Wikimedia. Va començar el 2012 i ja hi ha més de 100 biblioteques actives a la Viquipèdia.
witak

Des de la Biblioteca de Falset hem començat fent l’entrada a la Wikipèdia de “Josep Maria Gich”, “Pere Audí” i dijous passat (en el marc de les Jornades Culturals de l’IES Priorat) vàrem organitzar una gimcana fotogràfica, sota el nom “Wikipedia Takes Falset”, per tal d’enriquir l’arxiu d’imatges lliures del patrimoni de Falset a Wikimedia commons i que així puguin ser reutilitzades en d’altres projectes, com és el cas de la Viquipèdia.
Fruit d’aquesta gimcana, ara podeu trobar una imatge de Salvador Estrem i Fa a la seva entrada a la Viquipèdia (gràcies a la contribució del vikipedista Enric Aiguadé, d’Amical Wikimèdia) o bé trobar imatges de l’Aqüeducte de Cal Magriñà, de la Font de l’Amades, els rentadors o de l’Edifici del Banc Central, que fins ara no tenien cap imatge en la Llista de monuments de Falset.

Anuncis

La Lectora del Mes

NuriaSelmaAcabem el mes d’octubre amb la Núria Batllevell Selma.

Dependenta,mestresa de casa  i mare de familia, ara està jubilada.  El que més li agrada del món és llegir i anar al cinema.

El primer record que té d’una biblioteca és la de la Caixa de Pensions que hi havia abans a Falset, la Josep Ma. Gich. A casa li tenien prohibit pujar-hi, deien que era per a gent gran. En aquells anys no hi havia sala infantil. I quan n’hi va haver, ja treballava. Potser per aquest motiu, diu la Núria, sempre ha tingut tirada a anar a la biblioteca.

Les biblioteques són imprescindibles, creu, un lloc per sortir de casa, un lloc on estar tranquil i llegir. Parlant dels primers llibres que recorda, li venen al cap Les Sagrades Escriptures, que llegien a l’escola, o El Angel de la familia, i Papá piernas largas, de Jean Webster.

A la Núria llegir li serveix per oblidar-se de tot, per evadir-se però també per estar informada i al dia. Si pogués llegiria sempre a la biblioteca, però com que no pot ser-hi sempre, a casa li agrada llegir al sofà, a la terrasa, però mai al llit, diu. Hi ha gustos per a tot.

Ens recomana el llibre La Lladre de llibres, de Marcus Suzak, perquè és un llibre diferent a tot el que havia llegit abans. I darrerament, El Caçador d’estels, de Khaled Hosseini: una historia trista, però a la Núria li agraden les lectures emotives.

Dels contes de tota la vida recorda El Flautista de Hammelin, d’escoltar-lo a la ràdio, i en castellà.

I quin consell ens dóna per als joves lectors? Doncs que ho provin, cal trobar “el llibre”. I si no, diu la Núria, pregunteu a la bibliotecària.

ESCRIPTORS LOCALS I

llibresPer segon any consecutiu la Biblioteca i l’Associació de comerciants de Falset col·laboren en l’activitat anomenada “Aparadors”.

Enguany, els comerços de Falset han decorat els establiments amb el tema “Aparadors de l’oli i escriptors locals” .

Aprofitem l’avinentesa per fer-vos cinc cèntims dels autors d’ara i abans de Falset.

ANTONI BALASCH I TORRELL

Va ser un dels grans impulsors d’un seguit d’activitats que la colònia de falsetans residents a Barcelona va impulsar en el primer terç del segle XX. Plegats, van publicar estudis i obres i Balasch és autor d’una obra poètica que, localment, ha estat recitada en alguna altra ocasió aquí a Falset. Significativa d’aquesta obra que idealitza el poble des de la distància és el poema ‘El portal del Bou’.

SALVADOR ESTREM I FA (Falset 1893 – 14 de setembre de 1936) va ser un polític, intel·lectual i periodista del Priorat.

Salvador Estrem i Fa

Salvador Estrem i Fa

Va desenvolupar la seva tasca literària a Falset i comarques circumdants durant els anys 20 i 30 del segle XX, tot fent llibres d’assaig, poemes i articles periodístics. La seva vocació literària li vingué de ben jove: als dotze anys ja va col·laborar en la revista El Patufet. A banda de la literatura va cultivar altres àrees: caricaturismefilosofia (sobretot Sòcrates), geografia, etc (a banda de treballar com a pagès, que en realitat sempre va ser el seu modus de vida). Va col·laborar amb les revistes Priorat (que va dirigir en la seva tercera etapa), editada a Falset, i El Llamp, editada a Gandesa. Políticament fou representant de la Lliga Regionalista al Priorat i es vinculà fortament al catalanisme.

Quant a l’obra, en poesia va publicar els reculls: Les hores dolces (1920), Elegia del Priorat i altres versos (1927), La mala collita (1930) i El Crist de la solitud (1936). Aquesta darrera és, potser, la seva obra més important. El prestigi que va adquirir amb les seves obres van fer que li donessin el qualificatiu de “El poeta del Priorat”. També fou força variada la seva obra en prosa. A La gent del Llamp (1929) fa un report biogràfic dels seus companys en l’edició de l’històric setmanari gandesà. També va fer un llibre d’articles, Instants (1932), recull de les aportacions en premsa, i un llibre de viatges, Terra Castellana (1935). Quant al teatre, publicà La vida de santa Rosalia i El viure que no torna.

Va ser l’introductor al Priorat de l’ideari lingüístic de la llengua catalana de Pompeu Fabra i altres intel·lectuals del seu entorn.

La Biblioteca de Falset  porta el seu nom.

JOSEP MA GICH i PI (Tivissa, 1887-1957)

Advocat i periodista, president segon de la Caixa de pensions “La Caixa”, va fer possible la creació de la Biblioteca de La Caixa a Falset. Un recull dels seus escrits es publicà amb el nom  Vida que passa.

FRANCESC OLIVES I SIMÓ

Les famílies il·lustres de Falset de final del segle XIX i principi del XX van donar alguns intel·lectuals d’una certa anomenada a la ciutat de Tarragona. És el cas d’Antoni Magriñà –fill d’aquesta casa on ara hi ha la biblioteca– o de Francesc Olives, fill d’una d’altra de les grans famílies històriques del poble. Francesc Olives va escriure teatre, articles periodístics i, sobretot, poesia d’inspiració modernista.

 HERMENEGILD PELLEJA BORJA (Falset,1890-1936)

Nascut a Falset, va exercir-hi de mestre coincidint amb la inauguració de l’edifici de les Escoles.

Després d’uns anys fora va tornar Falset a causa d’una malaltia i va ser llavors quan ideà la remodelació de l’ermita de Sant Gregori i va escriure’n la història el 1936.

JOAN BAPTISTA PIÑOL

Joan Baptista Piñol era un home molt conegut al Falset d’abans de la guerra civil. Ho era per les seves idees polítiques: era el cap dels carlins. Però ho era també per les seves vel·leitats literàries. Declamava públicament les seves creacions poètiques a la congregació catòlica de Sant Lluís Gonzaga. La poesia satírica era el seu fort, com ho demostra la seva ‘Oda a la ningada’, que va ser llegida en públic la Nit dels Sants Innocents del 1902.

ROSSEND RULL

Rossend Rull, nascut a Falset al segle XIX, va acabar treballant a Osca, on feia de professor de la Universitat Laboral d’aquella ciutat. Des d’allà, va escriure un Diccionari municipal de Catalunya, en el qual Falset ocupa cinc vegades més pàgines que la resta de municipis.

 

Tota o part de l’obra que aquí us esmentem, la trobareu al nostre catàleg.

La setmana vinent, els autors d’ara.