Monthly Archives: gener 2014

Del Fons Local

retrat_de_pagesos_full_galleryLa col·lecció local de la Biblioteca compta amb alguns llibres que són realment interessants i curiosos. És el cas del lllibre que porta per títol ‘Tractat d’agricultura. Manuscrit anònim de Porrera del segle divuit’, recopilat i comentat per Isabel Juncosa Ginesta i editat pel Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies el 1998. I és que Porrera, històricament, ha donat uns quants lletraferits, com aquest pagès anònim del segle XVIII, que va deixar per a la posteritat un manuscrit imperdible des de tots els punts de vista. 

En el seu text, el pagès historiat de fa dos segles dóna consells com aquest: “lo pagès ja pot advertir a les seves filles que no es refiïn de cap home, que no diuen cap veritat quan diuen que les estimen”.

L’agricultor anònim de Porrera també tenia molt clar que a l’hora de contractar un masover, calia assegurar-se, sobre totes les coses, que fos un bon cristià.  Perquè els que no ho són acostumen a ser renegats i a dir “males paraules” i a aquests –segons el llibre– “els va la desgràcia al detrás i sempre tenen animals coixos i malalties a la família”… I encara més: “no cau cap pedra del cel que no toqui la seva finca, i això és tan en detriment seu com de l’amo”.

El nostre escrivint, però, sabia ben bé el que es deia quan parlava de vinya. Ja en el segle divuit lloava les virtuts de la pedra llicorella, descrivia les varietats de raïm (les que s’adapten més o menys al terreny), i no es va oblidar de fer recomanacions vitivinícoles que, a dia d’avui, encara són perfectament vàlides.

Deia així: “quan us poseu a vermar, advertireu als talladors de raïms que si troben raïms que no són prou madurs o altres mig podrits, és a dir, tot lo raïm dolent, no s’haurà de barreijar mai amb los bons”.

I dóna més consells, encara. Diu el nostre agricultor il·lustrat: “Tindreu cuidado en limpiar lo cup i les portadores i totes les eines que han de tocar els raïms, que volen gran curiositat”.

Anuncis

L’ENCAMISADA de FALSET

encam 14 1

Aquest cap de semana Falset celebra la festa de l’Encamisada, que enguany fa 50 anys que l’organitza el Centre d’Estudis Falsetans.

La veu popular situa els orígens de l’Encamisada en la conmemoració de la victòria dels falsetans sobre les tropes franceses que assetjaven la població, un dia boirós de Sant Antoni.

No es coneix en quin moment va començar a celebrar-se l’Encamisada a Falset (que no és la festa de Sant Antoni Abad, que té una tradició força antiga arreu). Però, segons el dietari de mossén Francesc Mestres, la cofraria de Sant Antoni Abad ja existía el 1619. El nom d’Encamisada ha esdevingut amb els anys el senyal identificador de la celebració de Sant Antoni a Falset, i ja és Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya.

El 1916 un dels redactors de la revista Priorat, que signava amb el nom de Gol, deia així parlant de la festa:

“Aquelles mules i matxos airosos bellament guarnits, portant a sobre aquells joves de cara roja i fresca, am la seva espardenyeta lleugera, la seva calça-curta, la camisa blanca de coll girat i barretina musca; la gloriosa i venerable barretina; la casi única prenda supervivent de l’indumentària del tipus popular català que encara llu com un sol hermós sobre la blancor de la nevada testa respectuosa d’algun que altre avi que la conserva am orgull i l’estima am veneració”a Priorat: revista catalana : portaveu de la Lliga Regionalista, Falset : la Lliga, [1915-193-] núm. 13 (20 de febrer de 1916)

encamis 2014Programa d’enguany.

Cinc-cents bars i una llibreria, de Roser Caminals: el llibre del mes al Club de Lectura

04cinccentsbarsCinc-cents bars i una llibreria arrenca amb un atracament a una joieria madrilenya als anys setanta. A partir d’aquest fet i les seves conseqüències imprevisibles, s’entrelluquen els fils narratius de l’Anna –una estudiant de periodisme insatisfeta amb el seu ambient benestant a Barcelona– i una família d’una ciutat provinciana de Castella.

Un viatge que sembla preludiar unes avorrides vacances d’estiu transportarà l’Anna a un món desconegut, on establirà una amistat perdurable amb la Mati i el seu germà Álvaro. Al llarg dels anys, les relacions entre aquests personatges seran posades a prova per interrogants i secrets que poden fins i tot arribar a matar.

Novel•la rica en significacions, Cinc-cents bars i una llibreria relata la difícil educació sentimental d’un jovent que en una època grisa, rígida i confusa com la dels anys setanta ho tenia tot per descobrir. La tria, obligada, era potser el més difícil.
L’autora, Roser Caminals, va néixer a Barcelona el 1956 i va viure la primera infantesa al carrer del Carme, on la seva família materna tenia una petita botiga de queviures. El 1979 obtingué la llicenciatura de llengües germàniques (anglès) a la Universitat Central de Barcelona i es va incorporar al Departament d’Anglès com a professora ajudant.
El 1981 es casa amb el novel•lista nord-americà William Heath i es muda a Frederick, a l’estat de Maryland (USA). Poc després d’arribar reprèn la seva carrera docent com a professora de llengua i literatura espanyoles a Hood College, on actualment és cap del Departament de Llengües Estrangeres i, temporalment, codegana. Les activitats de Roser Caminals es divideixen entre l’ensenyament, la traducció, i la narrativa. Una característica de la seva tasca literària és que es desenvolupa en tres llengües: català, castellà i anglès

Feliç 2014 ple de lectures!

iman maleki

 

 

 

Encetem un nou any preparant la carta als Reis Mags d’Orient! I com no podia ser d’altra manera, demanem lectura, molts llibres i històries per disfrutar. Ara bé, cada cop resulta més complicat triar entre tantes i tantes novetats!

Si us costa escollir i voler anar sobre segur, us proposem que visiteu el nou tauler del Pinterest de la Biblioteca: El Club de Lectura Recomana, on hi trobareu els llibres preferits de les lectores incansables del Club. Potser les seves prescripcions us facin encertar la tria.

I si no, podeu venir a la Biblioteca a buscar consell,  preguntar al vostre llibreter o cercar recomanacions a la xarxa!

Per cert, aprofitem per recomanar-vos el pintor Iman  Maleki: la pintura que il·lustra aquesta entrada és seva!

Feliç 2014 i bones lectures!