Monthly Archives: Novembre 2016

Imatge

Desembre a la biblioteca

desembre-2016

Anuncis

Els Rancis del Priorat

Deia Jaume Ciurana al seu llibre Els Vins de Catalunya: “Al Priorat, l’obtenció de rancis no ha passat de la fase artesanal (…) hi ha un gran mercat que pot absorbir aquests vins, dotats naturalment, tan en versions dolces com sobretot en les seques, de tot allò que ha fet dels Oporto i dels Xerès uns vins coneguts i consumits mundialment productors de riquesa per a les seves zones respectives”

Amb la voluntat de reconèixer aquests vins, per segon any consecutiu la Fira de Sant Andreu de Falset  ha programat  La Ruta dels Rancis, un recull de visites guiades i tastos de vins rancis elaborats pels particulars de Falset. Són els propis veïns del poble els qui han decidit col·laborar en l’activitat donant a degustar els rancis a les seves pròpies cases. És una costum molt tradicional i com que s’està perdent, l’ajuntament ha decidit preparar aquesta activitat en col·laboració amb la DO Montsant.

I és que els rancis del Priorat són famosos per la seva qualitat. Vegeu sinò què en deia el porrerà Bonaventura Aguiló Aulestia al seu llibre Per geni al Priorat: quadro de costums en vers (Reus: Imprenta de Vda. de Torroja, 1894)

6

Que disfruteu d’un bon vi ranci i feliç Fira de Falset!

Imatge

Roald Dahl 100 amb Jordina Biosca

medecinadenjordi

La recerca del flamenc : tertúlia amb Joan Todó i Sebastià Portell

larecercadelflamenc-mitjanaLabreu edicions i el Centre Quim Soler van portar ahir a la biblioteca els escriptors Joan Todó i Sebastià Portell (va disculpar la seva absència Jaume C. Pons Alorda) per presentar un llibre de contes creat per aquest “triange literari”: La recerca del flamenc, gestat a les terres del Delta de l’Ebre la passada primavera.

La recerca del flamenc són “tres contes inquietants on la bellesa estètica es transmuta en una veritat punyent i els personatges tenen a tocar la clau que els pot canviar el destí.

En la seqüència de tres intimitats, tres temperaments reinterpretats, en una localització banyada per la mateixa llum, hi esclataran: una dona desenganyada de l’amor i les relíquies del passat, que es refugia en una casa rural aïllada i idíl∙lica per oblidar Nova York; un narrador que va teixint un tapís ple a vessar de correspondències, amb una escena il∙luminadora, la doble mort d’en Delta, el jove obsessionat en culminar el conte definitiu; i finalment un venedor d’enciclopèdies que mira d’ʹencarrilar la seva vida i desvia els cops de l’edat i la desgràcia amb orgull i tossuderia.

Un triangle literari inesperat i imprevisible, al punt just de maduració, més proper al rosa dels cels d’albarà que a les pluges d’estels que els convocava i unia.”

Joan Todó (La Sénia, 1977) és escriptor. Ha publicat dos llibres de poesia, Los fòssils (al ras) (2007) i El fàstic que us cega (2012), un llibre de contes, A butxacades(2011) i una novel·la, L’horitzó primer (2013), parcialment escrita a Croàcia, a banda d’un relat llarg, “El final del món”, dins La recerca del flamenc (2015), totalment escrit al Delta de l’Ebre.

Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) Escriptor i dramaturg apassionat per les identitats sexuals i de gènere, els universos kitsch i la postmodernitat. Es donà a conèixer en l’àmbit de la narrativa amb el recull de relats Maracaibo (2014) i ha anat a La recerca del flamenc(2015), amb Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó.
És autor d’Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors(2016), una biografia en forma d’entrevista entorn de la vida i l’obra de l’escriptora de Santanyí, i de les peces teatrals Entre tu i jo, gris (2010), La mort de na Margalida (2012), Un torrent que era la mar (2013, Premi Ciutat de Badalona de Teatre), la dramatúrgia del recital Com elles (2014), el monòleg La plaga (2014), o el musical L’endemà de Fedra (2015), amb el compositor Víctor Ferragut. Somriu molt, escriu el que calla.

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) ha publicat molts llibres, sobretot poesia, i és ara, amb aquesta trilogia, que el destí anhelat per als seus tres títols més importants (Els estris de la llum, Cilici i Carn vol dir desaparicions) s’acompleix: aparèixer en un únic volum, finalment. Esperen Cala foc als ossos i Era, dos llibres que confirmaran la grandesa i maduresa d’aquest poeta prolífic que, no ho podia haver fet ningú més, ha traduït, entre altres, totes les Fulles d’herba de Walt Whitman (Premi Cavall Verd Rafael Jaume de Traducció Poètica i Premi de la Crítica Serra d’Or). Ha publicat, també, narrativa, essent el seu darrer llibre Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, diari de rodatge de la pel•lícula Història de la meva mort d’Albert Serra.

Us deixem aquí una entrevista molt interessant als autors al setmanari digital LLavor Cultural.

 

Ciència ficció i literatura fantàstica

euron-png_170284181El gènere fantàstic està vivint una edat d’or a tot arreu en part gràcies a Joc de trons, de George R.R. Martin, considerat un dels millors autors de la ciència ficció mundial tot i que sembla haver deixat el gènere per decantar-se cap a la fantasia.

La vella ciència ficció està perdent pes davant el gènere fantàstic? Doncs no si tenim en compte que el passat cap de setmana es va celebrar a Barcelona la gran convenció europea sobre ciència ficció la Eurocon, trobada anual de la Societat europea de ciència ficció que va demostrar que aquest no és només un gènere de i per a frikis. Una trobada amb moltíssimes activitats: xerrades, signatura de llibres, projeccions, amb les entrades esgotades des de feia mesos.

És per aquest motiu que el Servei de biblioteques de la Generalitat de Catalunya ha publicat una bibliografia bàsica amb els títols imprescindibles en el món de la literatura fantàstica i de ciència-ficció, que es troben disponibles al mercat.

La tria bibliogràfica, que s’adreça tant als usuaris de les biblioteques com als tècnics dels serveis que s’ocupen d’actualitzar-ne el fons, inclou llibres de coneixements i de ficció per a adults i joves, còmics i recursos electrònics.

El Servei de Biblioteques ha  complementat aquesta guia amb la compra d’11 lots dels títols recomanats que ja tenim disponibles a la Biblioteca de Falset .

Podeu descarregar-vos la guia aquí.

 

El Dijous del club: Joana E.

00000001-0000-0011-0000-000000597446-1“Aquesta és una història real. Vaig conèixer na Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir que en volia fer una novel·la. Ella es va posar a riure i em va dir: “Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú”.”

Així comença Joana E., la darrera lectura del Club, on Maria-Antònia Oliver ens presenta el retrat introspectiu d’una dona que lluita per alliberar-se dels prejudicis i la hipocresia de l’entorn que l’envolta per aconseguir la felicitat que tant desitja en un món tancat, on les aparences juguen un paper cabdal. És, en definitiva, el retrat d’una societat i d’una època i en primera instància la història d’una dona. És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però també un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria-Antònia Oliver: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.

Maria-Antònia Oliver, premi Premi d’Honor de les Lletres Catalanes aquest 2016 és escriptora i traductora nascuda a Manacor el 4 de desembre de 1946.

Va començar a escriure en castellà perquè ni els pares ni els mestres no li havien dit que la llengua que parlaven servia per fer literatura. Sempre havia vist llibres en espanyol, tret de les Rondaies Mallorquines, conegudes primer des de l’oralitat.

Va aprendre a escriure en català tota sola, fins que n’Aina Moll, professora de francès a l’institut de Palma on va fer batxillerat, fora d’hores lectives feia classes de llengua i literatura catalana a l’alumnat interessat.

Va publicar la primera novel·la el 1970. D’aleshores ençà, ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per cinema, televisió i ràdio. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

Com a narradora ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a les novel·les detectivesques com Estudi en Lila (1985) protagonitzada per Lònia Guiu, qui protagonitzarà diverses novel·les d’aquest gènere. És la primera vegada en la literatura catalana que un personatge femení esdevé el protagonista literari en el gènere negre. Entre les seves obres també cal destacar novel·les com Joana E. (1992) o obres teatrals com Negroni de Ginebra (1993).

Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, a l’alemany, al francès, a l’espanyol, a l’italià, al portuguès i al neerlandès

Cal destacar també la seva tasca com a traductora. Oliver ha traduït al català obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.