Els dijous del club: El pes de la neu, de Christian Guay-Poliquin

Malauradament aquest dijous no varem poder fer la trobada del club, però escoltades les opinions de les nostres lectores, us recomanem ferventment la lectura d’El pes de la neu.

En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d’intenses nevades, un jove es recupera d’un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d’en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d’ell a canvi d’avituallament i la promesa d’una plaça al primer comboi que amb l’arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l’espera la seva dona malalta. Retinguts per l’hivern implacable, hauran d’afrontar junts el fred i l’avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l’un de l’altre per sobreviure.

“La nevada és una estratègia per convertir els personatges en ostatges”, explica l’autor, Christian Guay-Poliquin prometedor escriptor quebequès. I qui diu “nevada” diu Coronavirus.

El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l’aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic. Christian Guay-Poliquin ha escrit una novel·la premonitòria en què una natura revolta posa a prova la relació entre la voluntat de l’home i la força dels elements.
«Una novel·la sorprenent i difícil de classificar: ben escrita com una obra mainstream i subtilment pertorbadora com un thriller existencial.» 

Christian Guay-Poliquin (Saint-Armand, Quebec, 1982) és un escriptor i investigador quebequès, considerat com una de les noves promeses de la literatura canadenca en llengua francesa. Amb la seva primera novel·la, Le fil des kilomètres (La Peuplade, 2013), va quedar finalista del Gran Premi Literari d’Archambault 2015 i va aconseguir cridar l’atenció de nombrosos crítics i lectors. Amb la seva segona i última novel·la, El pes de la neu, l’any 2017 va guanyar, entre d’altres, el Premi Literari França-Quebec, el Premi Ringuet, atorgat per l’Acadèmia de les Lletres del Quebec, i el Premi Literari dels Estudiants. També va quedar finalista del Premi dels Llibreters del Quebec i del Prix Frye Académie.

Els dijous del club: La vida al davant, de Romain Gary

Retornem a les trobades mensuals del Club de Lectura de la biblioteca per comentar La Vida al davant, de Romain Gary.

El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d’amor, la de l’afecte d’un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville.

Els adults —l’ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa— solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l’alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció.

Novel·la bellíssima i alhora inquietant, amb milions de lectors a França, La vida al davant és molt més que la història d’uns personatges marginals, inoblidables, al París dels anys setanta; és un relat ple d’humor, vitalista i molt actual sobre la importància d’estimar per sobreviure a les adversitats.

Aquesta tardor Netlix estrenarà una adaptació d’aquesta novel·la, La senyora Rosa i Momo, protagonitzada per Sofia Loren.

Octubre a la biblioteca

This gallery contains 1 photos.

El mes de les àvies i els avis a la Biblioteca

La Biblioteca Salvador Estrem i Fa i  l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal del Priorat organitzem conjuntament un seguit d’activitats aquest mes de novembre amb l’objectiu d’afavorir la interacció entre avis i àvies amb els infants i joves. En el programa hi figuren, entre d’altres, el taller que du per nom “Avi, àvia, et voldria dir…”, i que convida els més petits a escriure una carta a un avi o àvia presentant-se i explicant-los què fan i què els agrada.

El programa previst per al mes de novembre s’enceta justament aquest divendres (a les 18.30 h.) amb la presentació del llibre La Casa nova de l’àvia, de Cristina Ribes, que narra la història d’un nen que descobreix que la seva àvia ha canviat de casa i que ara viu en una residència de gent gran. Després de la presentació, es donarà el tret de sortida al taller “Avi, àvia, et voldria dir…”, en la qual la Biblioteca posa a disposició dels infants paper i sobres per tal que escriguin cartes als avis i àvies de la residència Les Vinyes de Falset i del Geriàtric Guiamets. Un cop lliurades les cartes, els avis i àvies que ho vulguin podran respondre-les, amb la intenció de fomentar les relacions intergeneracionals entre persones de la tercera edat i els nens i nenes.

El divendres dia 15 (a les 18.30 h.) també hi ha prevista una “Hora del conte” especial, en la qual els protagonistes seran els infants i  els avis i àvies. Els xiquets que ho vulguin podran dibuixar els seus avis, i els retrats s’exposaran a la Biblioteca tot el mes de novembre. 

Per al divendres dia 29 (a les 18 h. ) s’ha programat una activitat que convida els avis i els seus néts a trobar-se a la Biblioteca i a fer un taller amb l’ús de les cartes sikkhona, un pack de 102 imatges destinades a estimular la comunicació, abordar positivament els conflictes i a créixer en cohesió. La dinàmica consisteix a fer que cada nét esculli una carta per al seu avi o àvia i exposin en grup quina ha estat la raó de la seva elecció. Seguidament, es fa a la inversa i són els avis i àvies els que escullen les cartes per als néts i nétes. De tot plegat, en surt un mural, que quedarà exposat a la Biblioteca.

Altres iniciatives previstes tot el novembre és un aparador de llibres sobre avis i àvies, i la crida “Porta els teus avis a la Biblioteca”, que convida els més petits a anar a la Biblioteca amb els seus avis, fer-los el carnet de préstec si el tenen i endur-se un llibre cap a casa.

Mapa de ciutats somiades: taller d’il·lustració i de creació literària

L’Editorial tarragonina Piscina, un petit oceà està preparant un àlbum il·lustratanomenat MAPA DE CIUTATS SOMIADES on volen mostrar una reinterpretació de les ciutats de la demarcació de Tarragona a ulls dels infants. Mapa de ciutats somiades vol esdevenir una experiència interactiva on els petits prenguin la paraula, una eina en forma de llibre (àlbum il·lustrat) que permeti entendre la relació, percepció i necessitats dels més petits vers la seva ciutat/poble.

El  “treball d’investigació” pel que fa a Falset consistirà en un taller gratuït a la biblioteca amb la finalitat d’entendre la percepció que els nens i nenes tenen de Falset  i obtenir una “radiografia” de la seva relació amb el seu poble. El material esdevindrà un conte i una il·lustració.

El taller es realitzarà a la biblioteca dimarts 19 de desembre a partir de les 6 de la tarda. El projecte està recolzat per la Diputació de Tarragona i l’escriptor i la il·lustradora del llibre resultant basaran el seu treball en les aportacions de la canalla.

Com diu el pedagog italià especialitzat en educació infantil Francesco Tonucci: “Es tracta d’aconseguir que l’administració posi els ulls a l’alçada dels infants, per no perdre de vista ningú. (…) Cal imaginar-se que, quan la ciutat estigui més adaptada als infants, estarà també més adaptada a tothom.”

 

 

 

 

Storytelling

Sessions de contacontes en anglès a càrrec d’alumnes de la URV.

La Biblioteca de Falset acull aaquest desembre tres sessions de contacontes en anglès, a càrrec d’alumnes de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de l’Ensenyament (Grau d’Educació Primària) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La iniciativa és fruit d’un conveni signat recentment entre l’Ajuntament de Falset i la URV per desenvolupar conjuntament projectes d’aprenentatge i servei, que també es duen a terme en altres biblioteques de les comarques de Tarragona.

La primera sessió va ser divendres 9 i n’hi haurà dues més: aquest dissabte 17 de desembre (a les 12h) i el divendres 23 de desembre (a les 18h), i estan obertes a tots els nens i nenes.

Les sessions de contacontes són íntegrament en anglès, i tenen com a mestres de cerimònies els estudiants de les assignatures “Coneixement i ús de la llengua estrangera” i “Competència comunicativa oral i cultura popular” de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de l’Ensenyament.

Des d’una perspectiva estrictament acadèmica, es tracta de pràctiques dels alumnes. Segons el projecte universitari, “d’aquesta manera fem que els nens i nenes de la puguin tenir un contacte més directe amb la biblioteca de la seva zona, estenem l’ús de l’anglès a fora del context escolar i fem que la tasca del nostre estudiantat sigui molt més real i, per tant, significativa”.

El dijous del club: Terra embruixada

La descoberta en un camp de torba irlandès del cap sense cos d’una noia pèl-roja desencadena una doble investigació arqueològica i policíaca. Els efectes de conservació que genera l’indret de la troballa pot situar la data de la mort de la dona decapitada dos dècades, dues centúries o potser molt més.

Un arqueòleg, una paleontòloga i el policia del poble investiguen i alhora la identitat del cadàver i la desaparició dos anys abans d’una dona i el seu fill, de la qual culpen el marit.

D’una banda Cormac (arqueòleg) i Nora (paleontòloga) investiguen el cap que podia portar segles soterrada i així recorren la zona, escolten cançons antigues, parlen amb una dona gran del lloc i es barregen amb la gent, els paisatges i els problemes que els envolten. A més, treballant per Hugh Osborne (el marit sospitós d’assassinat) aprofiten per investigar el que va succeir en la mansió.

D’altra banda, Garrett Devaney (el policia) decideix pel seu compte ocupar-se del cas Osborne desobeint les instruccions del seu superior i compartint aquesta preocupació amb la de certa separació en la seva família.

Folklore, cultura, misteri, medicina forense i romanç en aquest llibre d’ Erin M. Hart que inicia la saga protagonitzada per la forense paleontòloga Nora Gavin i l’arqueòleg Cormac Maguire, que continúa amb  Los crímenes del Lago de las Tristezas (2006) i Falsa sirena (2011).

Erin M. Hart va néixer l’any 1958 a Crawfordsville, Indiana. Traslladada a Rochester des de molt jove, va estudiar Literatura Anglesa i va obtenir un Màster en escriptura Creativa a la Universitat de Minnesota. Va realitzar diversos treballs en el món del teatre, i va treballar com a directora de comunicacions a la Junta de l’estat de Minnesota, alhora que va exercir la crítica teatral en ràdio i diversos diaris. Un interès permanent en la música tradicional irlandesa també la va portar a fundar l’Associació de Dansa de Música irlandesa de Minnesota. Casada amb un músic d’Irlanda, viatja a aquest país amb freqüència i promociona la música irlandesa.

 

Els Rancis del Priorat

Deia Jaume Ciurana al seu llibre Els Vins de Catalunya: “Al Priorat, l’obtenció de rancis no ha passat de la fase artesanal (…) hi ha un gran mercat que pot absorbir aquests vins, dotats naturalment, tan en versions dolces com sobretot en les seques, de tot allò que ha fet dels Oporto i dels Xerès uns vins coneguts i consumits mundialment productors de riquesa per a les seves zones respectives”

Amb la voluntat de reconèixer aquests vins, per segon any consecutiu la Fira de Sant Andreu de Falset  ha programat  La Ruta dels Rancis, un recull de visites guiades i tastos de vins rancis elaborats pels particulars de Falset. Són els propis veïns del poble els qui han decidit col·laborar en l’activitat donant a degustar els rancis a les seves pròpies cases. És una costum molt tradicional i com que s’està perdent, l’ajuntament ha decidit preparar aquesta activitat en col·laboració amb la DO Montsant.

I és que els rancis del Priorat són famosos per la seva qualitat. Vegeu sinò què en deia el porrerà Bonaventura Aguiló Aulestia al seu llibre Per geni al Priorat: quadro de costums en vers (Reus: Imprenta de Vda. de Torroja, 1894)

Que disfruteu d’un bon vi ranci i feliç Fira de Falset!

Roald Dahl 100 amb Jordina Biosca

La recerca del flamenc : tertúlia amb Joan Todó i Sebastià Portell

Labreu edicions i el Centre Quim Soler van portar ahir a la biblioteca els escriptors Joan Todó i Sebastià Portell (va disculpar la seva absència Jaume C. Pons Alorda) per presentar un llibre de contes creat per aquest “triange literari”: La recerca del flamenc, gestat a les terres del Delta de l’Ebre la passada primavera.

La recerca del flamenc són “tres contes inquietants on la bellesa estètica es transmuta en una veritat punyent i els personatges tenen a tocar la clau que els pot canviar el destí.

En la seqüència de tres intimitats, tres temperaments reinterpretats, en una localització banyada per la mateixa llum, hi esclataran: una dona desenganyada de l’amor i les relíquies del passat, que es refugia en una casa rural aïllada i idíl∙lica per oblidar Nova York; un narrador que va teixint un tapís ple a vessar de correspondències, amb una escena il∙luminadora, la doble mort d’en Delta, el jove obsessionat en culminar el conte definitiu; i finalment un venedor d’enciclopèdies que mira d’ʹencarrilar la seva vida i desvia els cops de l’edat i la desgràcia amb orgull i tossuderia.

Un triangle literari inesperat i imprevisible, al punt just de maduració, més proper al rosa dels cels d’albarà que a les pluges d’estels que els convocava i unia.”

Joan Todó (La Sénia, 1977) és escriptor. Ha publicat dos llibres de poesia, Los fòssils (al ras) (2007) i El fàstic que us cega (2012), un llibre de contes, A butxacades(2011) i una novel·la, L’horitzó primer (2013), parcialment escrita a Croàcia, a banda d’un relat llarg, “El final del món”, dins La recerca del flamenc (2015), totalment escrit al Delta de l’Ebre.

Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) Escriptor i dramaturg apassionat per les identitats sexuals i de gènere, els universos kitsch i la postmodernitat. Es donà a conèixer en l’àmbit de la narrativa amb el recull de relats Maracaibo (2014) i ha anat a La recerca del flamenc(2015), amb Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó.
És autor d’Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors(2016), una biografia en forma d’entrevista entorn de la vida i l’obra de l’escriptora de Santanyí, i de les peces teatrals Entre tu i jo, gris (2010), La mort de na Margalida (2012), Un torrent que era la mar (2013, Premi Ciutat de Badalona de Teatre), la dramatúrgia del recital Com elles (2014), el monòleg La plaga (2014), o el musical L’endemà de Fedra (2015), amb el compositor Víctor Ferragut. Somriu molt, escriu el que calla.

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) ha publicat molts llibres, sobretot poesia, i és ara, amb aquesta trilogia, que el destí anhelat per als seus tres títols més importants (Els estris de la llum, Cilici i Carn vol dir desaparicions) s’acompleix: aparèixer en un únic volum, finalment. Esperen Cala foc als ossos i Era, dos llibres que confirmaran la grandesa i maduresa d’aquest poeta prolífic que, no ho podia haver fet ningú més, ha traduït, entre altres, totes les Fulles d’herba de Walt Whitman (Premi Cavall Verd Rafael Jaume de Traducció Poètica i Premi de la Crítica Serra d’Or). Ha publicat, també, narrativa, essent el seu darrer llibre Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, diari de rodatge de la pel•lícula Història de la meva mort d’Albert Serra.

Us deixem aquí una entrevista molt interessant als autors al setmanari digital LLavor Cultural.