Category Archives: activitats

Mapa de ciutats somiades: taller d’il·lustració i de creació literària

L’Editorial tarragonina Piscina, un petit oceà està preparant un àlbum il·lustratanomenat MAPA DE CIUTATS SOMIADES on volen mostrar una reinterpretació de les ciutats de la demarcació de Tarragona a ulls dels infants. Mapa de ciutats somiades vol esdevenir una experiència interactiva on els petits prenguin la paraula, una eina en forma de llibre (àlbum il·lustrat) que permeti entendre la relació, percepció i necessitats dels més petits vers la seva ciutat/poble.

piscinaunpetitocea

El  “treball d’investigació” pel que fa a Falset consistirà en un taller gratuït a la biblioteca amb la finalitat d’entendre la percepció que els nens i nenes tenen de Falset  i obtenir una “radiografia” de la seva relació amb el seu poble. El material esdevindrà un conte i una il·lustració.

El taller es realitzarà a la biblioteca dimarts 19 de desembre a partir de les 6 de la tarda. El projecte està recolzat per la Diputació de Tarragona i l’escriptor i la il·lustradora del llibre resultant basaran el seu treball en les aportacions de la canalla.

Com diu el pedagog italià especialitzat en educació infantil Francesco Tonucci: “Es tracta d’aconseguir que l’administració posi els ulls a l’alçada dels infants, per no perdre de vista ningú. (…) Cal imaginar-se que, quan la ciutat estigui més adaptada als infants, estarà també més adaptada a tothom.”

 

 

 

 

Anuncis

Storytelling

storytellingSessions de contacontes en anglès a càrrec d’alumnes de la URV.

La Biblioteca de Falset acull aaquest desembre tres sessions de contacontes en anglès, a càrrec d’alumnes de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de l’Ensenyament (Grau d’Educació Primària) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La iniciativa és fruit d’un conveni signat recentment entre l’Ajuntament de Falset i la URV per desenvolupar conjuntament projectes d’aprenentatge i servei, que també es duen a terme en altres biblioteques de les comarques de Tarragona.

La primera sessió va ser divendres 9 i n’hi haurà dues més: aquest dissabte 17 de desembre (a les 12h) i el divendres 23 de desembre (a les 18h), i estan obertes a tots els nens i nenes.

Les sessions de contacontes són íntegrament en anglès, i tenen com a mestres de cerimònies els estudiants de les assignatures “Coneixement i ús de la llengua estrangera” i “Competència comunicativa oral i cultura popular” de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de l’Ensenyament.

Des d’una perspectiva estrictament acadèmica, es tracta de pràctiques dels alumnes. Segons el projecte universitari, “d’aquesta manera fem que els nens i nenes de la puguin tenir un contacte més directe amb la biblioteca de la seva zona, estenem l’ús de l’anglès a fora del context escolar i fem que la tasca del nostre estudiantat sigui molt més real i, per tant, significativa”.

El dijous del club: Terra embruixada

poridentidadLa descoberta en un camp de torba irlandès del cap sense cos d’una noia pèl-roja desencadena una doble investigació arqueològica i policíaca. Els efectes de conservació que genera l’indret de la troballa pot situar la data de la mort de la dona decapitada dos dècades, dues centúries o potser molt més.

Un arqueòleg, una paleontòloga i el policia del poble investiguen i alhora la identitat del cadàver i la desaparició dos anys abans d’una dona i el seu fill, de la qual culpen el marit.

D’una banda Cormac (arqueòleg) i Nora (paleontòloga) investiguen el cap que podia portar segles soterrada i així recorren la zona, escolten cançons antigues, parlen amb una dona gran del lloc i es barregen amb la gent, els paisatges i els problemes que els envolten. A més, treballant per Hugh Osborne (el marit sospitós d’assassinat) aprofiten per investigar el que va succeir en la mansió.

D’altra banda, Garrett Devaney (el policia) decideix pel seu compte ocupar-se del cas Osborne desobeint les instruccions del seu superior i compartint aquesta preocupació amb la de certa separació en la seva família.

Folklore, cultura, misteri, medicina forense i romanç en aquest llibre d’ Erin M. Hart que inicia la saga protagonitzada per la forense paleontòloga Nora Gavin i l’arqueòleg Cormac Maguire, que continúa amb  Los crímenes del Lago de las Tristezas (2006) i Falsa sirena (2011).

Erin M. Hart va néixer l’any 1958 a Crawfordsville, Indiana. Traslladada a Rochester des de molt jove, va estudiar Literatura Anglesa i va obtenir un Màster en escriptura Creativa a la Universitat de Minnesota. Va realitzar diversos treballs en el món del teatre, i va treballar com a directora de comunicacions a la Junta de l’estat de Minnesota, alhora que va exercir la crítica teatral en ràdio i diversos diaris. Un interès permanent en la música tradicional irlandesa també la va portar a fundar l’Associació de Dansa de Música irlandesa de Minnesota. Casada amb un músic d’Irlanda, viatja a aquest país amb freqüència i promociona la música irlandesa.

 

Els Rancis del Priorat

Deia Jaume Ciurana al seu llibre Els Vins de Catalunya: “Al Priorat, l’obtenció de rancis no ha passat de la fase artesanal (…) hi ha un gran mercat que pot absorbir aquests vins, dotats naturalment, tan en versions dolces com sobretot en les seques, de tot allò que ha fet dels Oporto i dels Xerès uns vins coneguts i consumits mundialment productors de riquesa per a les seves zones respectives”

Amb la voluntat de reconèixer aquests vins, per segon any consecutiu la Fira de Sant Andreu de Falset  ha programat  La Ruta dels Rancis, un recull de visites guiades i tastos de vins rancis elaborats pels particulars de Falset. Són els propis veïns del poble els qui han decidit col·laborar en l’activitat donant a degustar els rancis a les seves pròpies cases. És una costum molt tradicional i com que s’està perdent, l’ajuntament ha decidit preparar aquesta activitat en col·laboració amb la DO Montsant.

I és que els rancis del Priorat són famosos per la seva qualitat. Vegeu sinò què en deia el porrerà Bonaventura Aguiló Aulestia al seu llibre Per geni al Priorat: quadro de costums en vers (Reus: Imprenta de Vda. de Torroja, 1894)

6

Que disfruteu d’un bon vi ranci i feliç Fira de Falset!

Imatge

Roald Dahl 100 amb Jordina Biosca

medecinadenjordi

La recerca del flamenc : tertúlia amb Joan Todó i Sebastià Portell

larecercadelflamenc-mitjanaLabreu edicions i el Centre Quim Soler van portar ahir a la biblioteca els escriptors Joan Todó i Sebastià Portell (va disculpar la seva absència Jaume C. Pons Alorda) per presentar un llibre de contes creat per aquest “triange literari”: La recerca del flamenc, gestat a les terres del Delta de l’Ebre la passada primavera.

La recerca del flamenc són “tres contes inquietants on la bellesa estètica es transmuta en una veritat punyent i els personatges tenen a tocar la clau que els pot canviar el destí.

En la seqüència de tres intimitats, tres temperaments reinterpretats, en una localització banyada per la mateixa llum, hi esclataran: una dona desenganyada de l’amor i les relíquies del passat, que es refugia en una casa rural aïllada i idíl∙lica per oblidar Nova York; un narrador que va teixint un tapís ple a vessar de correspondències, amb una escena il∙luminadora, la doble mort d’en Delta, el jove obsessionat en culminar el conte definitiu; i finalment un venedor d’enciclopèdies que mira d’ʹencarrilar la seva vida i desvia els cops de l’edat i la desgràcia amb orgull i tossuderia.

Un triangle literari inesperat i imprevisible, al punt just de maduració, més proper al rosa dels cels d’albarà que a les pluges d’estels que els convocava i unia.”

Joan Todó (La Sénia, 1977) és escriptor. Ha publicat dos llibres de poesia, Los fòssils (al ras) (2007) i El fàstic que us cega (2012), un llibre de contes, A butxacades(2011) i una novel·la, L’horitzó primer (2013), parcialment escrita a Croàcia, a banda d’un relat llarg, “El final del món”, dins La recerca del flamenc (2015), totalment escrit al Delta de l’Ebre.

Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) Escriptor i dramaturg apassionat per les identitats sexuals i de gènere, els universos kitsch i la postmodernitat. Es donà a conèixer en l’àmbit de la narrativa amb el recull de relats Maracaibo (2014) i ha anat a La recerca del flamenc(2015), amb Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó.
És autor d’Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors(2016), una biografia en forma d’entrevista entorn de la vida i l’obra de l’escriptora de Santanyí, i de les peces teatrals Entre tu i jo, gris (2010), La mort de na Margalida (2012), Un torrent que era la mar (2013, Premi Ciutat de Badalona de Teatre), la dramatúrgia del recital Com elles (2014), el monòleg La plaga (2014), o el musical L’endemà de Fedra (2015), amb el compositor Víctor Ferragut. Somriu molt, escriu el que calla.

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) ha publicat molts llibres, sobretot poesia, i és ara, amb aquesta trilogia, que el destí anhelat per als seus tres títols més importants (Els estris de la llum, Cilici i Carn vol dir desaparicions) s’acompleix: aparèixer en un únic volum, finalment. Esperen Cala foc als ossos i Era, dos llibres que confirmaran la grandesa i maduresa d’aquest poeta prolífic que, no ho podia haver fet ningú més, ha traduït, entre altres, totes les Fulles d’herba de Walt Whitman (Premi Cavall Verd Rafael Jaume de Traducció Poètica i Premi de la Crítica Serra d’Or). Ha publicat, també, narrativa, essent el seu darrer llibre Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, diari de rodatge de la pel•lícula Història de la meva mort d’Albert Serra.

Us deixem aquí una entrevista molt interessant als autors al setmanari digital LLavor Cultural.

 

El Dijous del club: Joana E.

00000001-0000-0011-0000-000000597446-1“Aquesta és una història real. Vaig conèixer na Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir que en volia fer una novel·la. Ella es va posar a riure i em va dir: “Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú”.”

Així comença Joana E., la darrera lectura del Club, on Maria-Antònia Oliver ens presenta el retrat introspectiu d’una dona que lluita per alliberar-se dels prejudicis i la hipocresia de l’entorn que l’envolta per aconseguir la felicitat que tant desitja en un món tancat, on les aparences juguen un paper cabdal. És, en definitiva, el retrat d’una societat i d’una època i en primera instància la història d’una dona. És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però també un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria-Antònia Oliver: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.

Maria-Antònia Oliver, premi Premi d’Honor de les Lletres Catalanes aquest 2016 és escriptora i traductora nascuda a Manacor el 4 de desembre de 1946.

Va començar a escriure en castellà perquè ni els pares ni els mestres no li havien dit que la llengua que parlaven servia per fer literatura. Sempre havia vist llibres en espanyol, tret de les Rondaies Mallorquines, conegudes primer des de l’oralitat.

Va aprendre a escriure en català tota sola, fins que n’Aina Moll, professora de francès a l’institut de Palma on va fer batxillerat, fora d’hores lectives feia classes de llengua i literatura catalana a l’alumnat interessat.

Va publicar la primera novel·la el 1970. D’aleshores ençà, ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per cinema, televisió i ràdio. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

Com a narradora ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a les novel·les detectivesques com Estudi en Lila (1985) protagonitzada per Lònia Guiu, qui protagonitzarà diverses novel·les d’aquest gènere. És la primera vegada en la literatura catalana que un personatge femení esdevé el protagonista literari en el gènere negre. Entre les seves obres també cal destacar novel·les com Joana E. (1992) o obres teatrals com Negroni de Ginebra (1993).

Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, a l’alemany, al francès, a l’espanyol, a l’italià, al portuguès i al neerlandès

Cal destacar també la seva tasca com a traductora. Oliver ha traduït al català obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.

Roald Dahl 100

proxyLa Biblioteca de Falset se suma a la commemoració del centenari Roald Dahl

Amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor Roald Dahl (Llandaf, 1916 – Oxford, 1990), la Biblioteca de Falset  ha preparat un seguit d’activitats i un aparador amb una mostra de la seva obra, que pot veure’s fins a final de novembre. Les activitats previstes comencen justament aquest divendres amb la lectura en veu alta de textos de Dahl a càrrec dels alumnes de 5è de l’Escola Antoni Vilanova de Falset.

Els actes programats es desenvoluparan al llarg de tot el mes de novembre. S’han previst tallers, lectures i contes per a gent de totes les edats i sempre al voltant d’aquest autor gal·lès que, amb més de 250 milions de llibres venuts, està considerat un dels millors escriptors del segle XX. El seu llegat creatiu comprèn des d’obres de literatura infantil i juvenil fins a relats per a adults, guions cinematogràfics o poesia.

Roald Dahl va convertir-se en escriptor de forma casual: durant la II Guerra Mundial se li adreçà l’escriptor C. S. Forester interessant-se per la seva participació en el front africà. Dahl va complaure’l tot escrivint una història anomenada Un tros de pastís, que va publicar la revista ‘Saturday Evening Post’. Va conrear especialment el gènere del relat curt infantil i juvenil, sense oblidar la narrativa per adults, també destacable. Algunes de les seves obres més conegudes són ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ i ‘Matilda’, que van ser portades al cinema i la darrera adaptació ‘El gran amic gegant’, es projectarà al teatre de l’Artesana de Falset el 13 de novembre.

Vida en parella

IMG_20161014_155618.jpgLa vida en parella no és un camí de roses. Diu el psicòleg John Gray “Quan els homes i les dones són capaços d’acceptar i respectar les seves diferències, l’amor té l’oportunitat de florir.” Divendres que vé els terapeutes de  Mima’t vindran a la biblioteca a parlar de dones…homes..parelles! amors i conflictes! Amb un toc de serietat però també d’humor… Amb aquesta excusa us volem recomanar alguns llibres que ens parlen d’amor, parelles, homes i dones.

De Walter Riso, Amor o dependència.

Moltes persones viuen atrapades en relacions afectives malaltisses de les quals no poden, o no volen, escapar. La por a perdre la font de seguretat i / o benestar les manté lligades a una forma de tortura pseudoamorosa, de conseqüències fatals per a la seva salut mental i física. Amb el temps, estar malament es converteix en costum. És com si tot el sistema psicològic es adormís i comencés a treballar al servei de l’addicció, enfortint i evitant enfrontar-la per tots els mitjans possible. Lenta i silenciosament, l’amor passa a ser una utopia quotidiana, un anhel inabastable. I malgrat el letargia afectiu, dels maltractaments i de la constant humiliació d’haver de demanar tendresa, la persona aferrada a una relació disfuncional es nega la possibilitat d’un amor lliure i saludable; s’estanca, es paralitza i es lliura a la seva mala sort. No importa quin tipus de vincle tinguis, si realment vols alliberar d’aquesta relació que no et deixa ser feliç, pots fer-ho. No és impossible.

De Sergio Sinay, El arte de vivir en pareja: cómo armonizar las diferencias.

L’amor no és fruit de la màgia ni de la casualitat. És la creació constant, responsable i única de dos éssers convocats per aquesta meravellosa energia. En aquest llibre, Sergio Sinay explora amb lucidesa i sensibilitat els aspectes i matisos més subtils i profunds del vincle amorós. L’art de viure en parella indaga en la convivència quotidiana i proposa idees concretes per a la consolidació de la relació de parella.La rutina de la convivència i els problemes quotidians atempten contra la parella. L’escriptor i terapeuta de vincles assegura que es pot aprendre a viure de dos, i sosté que la teoria de la mitja taronja genera relacions tòxiques.

De Javier Urra, Mujer creciente, hombre menguante

Aquest és un llibre que parla de la dona, de l’home, de llums i ombres, de parelles, de pares, d’ insatisfaccions i goigs, i de fills. També parla d’adults que són analfabets emocionals perquè de nens no van acceptar, no se’ls va ensenyar, l’idioma de l’empatia, ni la tolerància o la frustració. Si hi ha alguna possibilitat d’aconseguir els voltants de la felicitat, aquesta consisteix en aprendre a acceptar la frustració de tota mena, però molt especialment la sentimental.

 

 

El dijous del club: La Filla estrangera

Vàrem encetar la setena temporada del Club de lectura de la biblioteca amb la trobada dijous passat  per parlar de la lectura del  llibre de Najat El Hachmi, La Filla estrangera.

La filla estrangera narra l’entrada en la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya. És la història de la seva rebel·lió personal, del dilema que comporta el fet de sortir o no sortir del món de la immigració i del dur conflicte intern que suposa trencar l’estret vincle emocional que la uneix amb la mare. La jove i brillant protagonista d’aquesta novel·la ha acabat l’etapa de l’institut i amb tan sols divuit anys ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per desenvolupar el seu talent.

Al llarg del relat, en què la llengua actua com a element actiu de la trama, símbol de les dificultats de comunicació i del xoc d’identitats, la noia reflexiona, entre moltes altres coses, sobre la llibertat, les arrels, les diferències generacionals o la complexa realitat personal, social i cultural que la condició d’immigrant imposa. I com qualsevol jove d’avui dia ha d’afrontar les limitacions de l’entorn i les dificultats per accedir al món laboral. Amb una veu narradora molt potent, que pren forma de monòleg, La fi lla estrangera és una novel·la familiar, una història en què la protagonista encara amb honestedat, determinació i valentia les contradiccions que marquen la seva vida. Una novel·la definida per la intensitat dels lligams afectius que ens uneixen a una terra, a una llengua i a una cultura.

Najat El Hachmi (Nador2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana i mitjancera cultural d’origen amazic.  Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d’esports… fins a ser mediadora a la Delegació d’Ensenyament de Vic. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l’antiga emissora Catalunya Cultura. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l’edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la  L’últim patriarca, que ha sigut traduïda a set llengües. El 2015 va guanyar el Premi Sant Joan de narrativa per La filla estrangera.

Najat El Hachmi, La filla estrangera.- Edicions 62, 2015