Una de les celebracions més singulars que es fan a Catalunya entre les corresponents a Sant Antoni és l’Encamisada de Falset, declarada recentment Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya.
En l’origen de la festa es barrejen la tradició popular i la història. Durant la guerra del Francès (hi ha qui diu que en realitat va ser durant la guerra de Successió), la capital del Priorat es va veure assetjada. Els falsetans van trencar el setge un matí molt boirós de Sant Antoni. Per tal de sorprendre els francesos, van aprofitar la boira, vestint-se completament amb roba blanca. Acte seguit, van participar en la processó de Sant Antoni, tal com anaven. D’aquí que per participar a l’encamisada s’hagi de portar camisa blanca.
Ja tingui l’origen en la guerra de Successió (1702-1714) o en la guerra del Francès (1808-1814), l’Encamisada de Falset ha derivat cap a una celebració sense cap connotació bèl·lica i en una de les més participatives de les que es fan al Camp o a les Terres de l’Ebre. Són, de fet, els Tres Tombs particulars de Falset. Però cal anar amb el vestit de català.
Diu Ramon Violant i Simorra, a Etnografia de Reus i la seva comarca. (Alta Fulla, 1990): “Segons un vell setanter de Margalef, el vestit de calça curta que perpetuaren els vells del poble era de vellut llis, de color torrat clar d’avellana i constava de calça curta, cenyida al genoll amb una renglera de botons i gequeta curta; calcilla blanca o blava de llana, a les cames, amb calçó de badana rossa al damunt; als peus espardenyes envetades anomenades espardenyes de carreter de Barcelona, amb dues o tres vetes negres a cada costat i la capellada petita ; i al cap el sabut mocador de coloraines nuat (…) També duien gorra llarga o bé gorreta (la barretina curta o marinera) de color morat, col·locada damunt del mocador, sobretot a l’hivern.” P.196
“Antigament totes les dones duien gandalla. Mena de bossa, feta de punt de mitja, amb canalets i reixats, generalment de seda, i de cotó i seda les menys luxoses, tan llarga que, sobretot les dones casades, els penjava almenys un pam i mig pel darrera; l’extrem duia una gran borla de passamaneria. (…)La prioratina de Margalef, (…) portava unes enaues o faldilles de davall, a sota de tot ; el refaco a sobre d’aquestes, i després, la faldilla, de llana o de cotó, molt ampla, damunt de tot. El cos el cobria el sac o gipó un xic folgat amb una mica de faldó, negre o de color; mocador al coll, mitges negres i sabates o espardenyes” p.199-202
Si us animeu, aquest cap de setmana, aquí teniu el programa d’actes.
Feliç Encamisada!
bibliofalset 