La recerca del flamenc : tertúlia amb Joan Todó i Sebastià Portell

larecercadelflamenc-mitjanaLabreu edicions i el Centre Quim Soler van portar ahir a la biblioteca els escriptors Joan Todó i Sebastià Portell (va disculpar la seva absència Jaume C. Pons Alorda) per presentar un llibre de contes creat per aquest “triange literari”: La recerca del flamenc, gestat a les terres del Delta de l’Ebre la passada primavera.

La recerca del flamenc són “tres contes inquietants on la bellesa estètica es transmuta en una veritat punyent i els personatges tenen a tocar la clau que els pot canviar el destí.

En la seqüència de tres intimitats, tres temperaments reinterpretats, en una localització banyada per la mateixa llum, hi esclataran: una dona desenganyada de l’amor i les relíquies del passat, que es refugia en una casa rural aïllada i idíl∙lica per oblidar Nova York; un narrador que va teixint un tapís ple a vessar de correspondències, amb una escena il∙luminadora, la doble mort d’en Delta, el jove obsessionat en culminar el conte definitiu; i finalment un venedor d’enciclopèdies que mira d’ʹencarrilar la seva vida i desvia els cops de l’edat i la desgràcia amb orgull i tossuderia.

Un triangle literari inesperat i imprevisible, al punt just de maduració, més proper al rosa dels cels d’albarà que a les pluges d’estels que els convocava i unia.”

Joan Todó (La Sénia, 1977) és escriptor. Ha publicat dos llibres de poesia, Los fòssils (al ras) (2007) i El fàstic que us cega (2012), un llibre de contes, A butxacades(2011) i una novel·la, L’horitzó primer (2013), parcialment escrita a Croàcia, a banda d’un relat llarg, “El final del món”, dins La recerca del flamenc (2015), totalment escrit al Delta de l’Ebre.

Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) Escriptor i dramaturg apassionat per les identitats sexuals i de gènere, els universos kitsch i la postmodernitat. Es donà a conèixer en l’àmbit de la narrativa amb el recull de relats Maracaibo (2014) i ha anat a La recerca del flamenc(2015), amb Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó.
És autor d’Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors(2016), una biografia en forma d’entrevista entorn de la vida i l’obra de l’escriptora de Santanyí, i de les peces teatrals Entre tu i jo, gris (2010), La mort de na Margalida (2012), Un torrent que era la mar (2013, Premi Ciutat de Badalona de Teatre), la dramatúrgia del recital Com elles (2014), el monòleg La plaga (2014), o el musical L’endemà de Fedra (2015), amb el compositor Víctor Ferragut. Somriu molt, escriu el que calla.

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) ha publicat molts llibres, sobretot poesia, i és ara, amb aquesta trilogia, que el destí anhelat per als seus tres títols més importants (Els estris de la llum, Cilici i Carn vol dir desaparicions) s’acompleix: aparèixer en un únic volum, finalment. Esperen Cala foc als ossos i Era, dos llibres que confirmaran la grandesa i maduresa d’aquest poeta prolífic que, no ho podia haver fet ningú més, ha traduït, entre altres, totes les Fulles d’herba de Walt Whitman (Premi Cavall Verd Rafael Jaume de Traducció Poètica i Premi de la Crítica Serra d’Or). Ha publicat, també, narrativa, essent el seu darrer llibre Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, diari de rodatge de la pel•lícula Història de la meva mort d’Albert Serra.

Us deixem aquí una entrevista molt interessant als autors al setmanari digital LLavor Cultural.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s