#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

recomana8marçLos Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

Els Dijous del club: El Carrer de les camèlies i La senyora Florentina

Març és el mes de Mercè Rodoreda a la Biblioteca, i el celebrem amb la lectura de les seves obres, El carrer de les camèlies i La Senyora Florentina i el seu amor Homer, aquesta darrera l’ anirem a veure al Teatre Nacional amb Llegir el Teatre, projecte del qual forma part la biblioteca de Falset.

El Carrer de les Camèlies és un clàssic de la literatura catalana, el segon llibre de Mercè Rodoreda escrit a l’exili que descriu a la perfecció, i només com sap fer ella, un retrat de la Barcelona de postguerra. On el carrer està ple de persones anònimes, víctimes del seu patiment particular, que esdevenen testimoni d’una època.

A la Cecília, la protagonista d’aquesta novel·la, la van abandonar al peu de les escales d’una casa del carrer de les Camèlies.

Rodoreda ens narra la vida i desgràcies de la protagonista i l’estreta relació que aquestes guarden amb la seva trajectòria sentimental amb els homes. La vida a la Barcelona de la postguerra és molt dura i encara més per una dona jove que depèn de tots els homes amb els que s’embolica.

Aquests s’aprofiten d’ella fins que és ella la que aprèn a treure profit d’ells. Finalment una Cecília madura i escèptica torna a trobar-se amb el primer home que va aparèixer a la seva vida, l’home que la va trobar i li va posar nom.

La Senyora Florentina i el seu amor Homer és una obra dramàtica de Mercè Rodoreda que es va editar a Barcelona, l’any 1993, dintre del recull El torrent de les flors. Existeixen dues versions d’aquesta obra. Sembla que va ser escrita en la seva primera versió sota el títol La casa dels gladiols, i la versió publicada és la posterior, titulada La senyora Florentina i el seu amor Homer.

A la Barcelona de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.
Concebut des del diàleg directe amb una tradició escènica estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan assenyalada en la literatura europea del segle XX.

 

 

 

 

 

 

Imatge

Març a la biblioteca

marc-a-la-biblioteca

El Llibre de les bèsties

El Llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter politicosocial que forma part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull. En Fèlix es troba durant el seu viatge, uns frares que li expliquen que a prop d’allí hi ha un gran aplec d’animals, reunits per escollir un rei. El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard (la rabosa) a la seva cort, aquesta intenta ascendir alcaptura-de-pantalla-2016-10-08-a-les-15-23-22-copia poder a través de l’engany i la por. Al final del llibre, la mentidera Renard és morta pel lleó.

Aquest llibre el va dedicar a Felip IV de França per ensenyar-lo a dirigir la cort i ens ensenya a no confiar gaire dels que ens envolten.

Doncs bé, Judit Robert n’ha fet una adaptació per al teatre infantil, i ahir divendres va venir a presentar-la a la biblioteca. El llibre l’ha editat Ganzell en el marc de l’Any Llull celebrat el 2016, amb il·lustracions del nen Ot Marín. Es tracta d’un llibre de teatre infantil per a ser treballat en escoles, instituts i biblioteques i l’objectiu d’aquesta obra és donar a conèixer la figura de Ramon Llull, reforçar la lectura en veu alta i la comprensió de textos.

Us en deixem aquí el booktrailer.

 

I si estiguéssim en guerra?

Avui us recomai-si-estiguessim-en-guerra-jpgnem ferventent la lectura del llibre de Jane Teller I si estiguéssim en guerra, , editat per Comanegra, que tot i estar escrit al 2001 és de rabiosa actualitat. Posem per cas que estiguéssim en guerra. On anirieu? Una invitació a imaginar la dura experiència de l’exili.

El llibre és una reflexió sobre els valors que entren en conflicte, o que confonem o oblidem, allà on es doni una relació entre refugiats i nadius. La història escrita per Janne Teller, de fet, despatxa en només un paràgraf les causes geopolítiques que donen lloc al conflicte bèl·lic, absolutament inversemblants, per centrar-se ràpidament en tots els problemes que arrosseguen els refugiats. Sent un llibre escrit des d’una perspectiva occidental i adreçat a aquest mateix públic, l’autora juga a canviar els papers (Europa en guerra, el Magrib políticament estable i acollint refugiats) per tal de fer viure en primera persona al lector tot allò que perdrà i haurà de lluitar si mai hagués de patir la condició d’exiliat.

Sinopsi: Un govern espanyol ultranacionalista ens ha dut a la guerra. La batalla s’enquista i els combats arriben a la teva ciutat. Escassetat, racionament, segrestos polítics, bombardejos, franctiradors, la mort cada cop més quotidiana… tot això és ara casa teva. Però encara seràs dels pocs afortunats que aconseguiran exiliar-se i esdevenir un refugiat en un altre país, que t’acull però no t’entén perquè ets diferent. Un estigma que mai perdràs.

L’autora ens ofereix un colpidor relat que es llegeix en primera persona i que posarà a prova la solidesa dels nostres valors filosòfics i morals més essencials, fins i tot la igualtat i la reciprocitat.

Janne Teller és principalment reconeguda com a escriptora, però va passar també molts anys treballant per a l’ONU en matèria de prevenció i resolució de conflictes. Tant per aquest motiu com per la seva ascendència familiar de refugiats austro-alemanys, sempre ha tingut molta consciència del risc que pugui esclatar unconflicte bèl·lic que transformi totalment la seva vida. Però el que la va empènyer a escriure aquest text el 2002 era precisament la constatació que existeixen ja unes generacions de danesos que no tenen cap experiènciadirecta amb la guerra i les seves conseqüències humanes: “no és el cas dels danesos de soca-rel, per qui la idea de convertir-se en refugiat és tan peregrina com la de viure a Mart”. Al seu entendre, això limita la capacitat d’una societat com la danesa d’avui dia per entendre el trauma personal que arrosseguen els refugiats que acull i per ajudar-los a integrar-se i refer les seves vides malgrat les profundes diferències culturals que
puguin existir.

En el marc de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra‘, demà 18 de febrer a les 16h, a Pl.Urquinaona (Barcelona), tindrà lloc una gran manifestació en favor de l’acollida de persones refugiades i migrants.

Els dijous del club: Aixó sembla el paradís

imatge_658Aquest mes al Club de Lectura hem llegit John Cheever, considerat el Txékhov dels suburbis. Aixó sembla el paradís, editat per Viena edicions, és la seva obra póstuma. És una faula moderna situada a Janice, un idíl·lic poblet dels Estats Units, tan ensopit que cap de les grans cadenes de menjar ràpid no hi ha volgut obrir un establiment. Lemuel Sears, un home gran però encara disposat a deixarse temptar per l’amor i el sexe, recorda haver passat en la seva joventut magnífiques tardes d’hivern patinant a la llacuna glaçada dels afores d’aquesta localitat, un indret que ara, al cap dels anys, descobreix que s’ha convertit en un abocador contaminat i insalubre.

El relat de la sorprenent batalla que lliura Sears per recuperar aquell paradís perdut esdevé en aquesta novel·la una lúcida metàfora sobre la condició humana. I és que, des de la mirada càustica i alhora tendra de l’autor, l’ésser humà és una espècie capaç d’aconseguir el millor sense proposar-s’ho, o fins i tot com a conseqüència d’un pla que s’encaminava en una direcció ben diferent..

John William Cheever  va escriure contes i novel·les. Les seves històries transcorren a l’Upper East Side de Manhattan, als suburbis de WestchesterNova York, a antics pobles de Nova Anglaterra inspirats a algunes ciutats de la zona de South Shore, Massachusetts al voltant de Quincy, Massachusetts, on va néixer, i a Itàlia, especialment a Roma. Actualment és considerat com un dels contistes més importants del segle XX. Tot i que Cheever és recordat sobretot pels seus contes (com La ràdio enormeAdéu, germàEl tren de les cinc quaranta-vuitEl marit rural i El nedador) també va escriure novel·les com  The Wapshot Chronicle (National Book Award, 1958), The Wapshot Scandal (William Dean Howells Medal, 1965), Bullet Park (1969), i Falconer (1977).

 

10 anys de biblioteca

10-anysLa Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa de Falset, celebra avui dissabte a la tarda el seu desè aniversari amb un seguit d’actes. Inaugurada l’any 2007, en tot aquest temps s’ha convertit en una referència quotidiana en la vida social i cultural del municipi, com ho certifica que hi passin una mitjana de 100 persones cada dia que és oberta. Que actualment hi hagi 3.384 persones (quan Falset no arriba als 3.000 habitants) que tenen el carnet evidencia, a més, que és un pol d’interès per a estiuejants, passavolants i veïns d’altres pobles de la comarca.

La festa d’aniversari està prevista a partir de les 17 hores i és oberta a tothom. L’acte més destacat serà un espectacle i anirà a càrrec de la companyia Prou de brou. També hi ha prevista una xocolatada, el sortieg d’una panera i el lliurament de premis als “superlectors”, és a dir, aquells usuaris que tenen una major activitat lectora. Al llarg de dissabte al matí, s’ha programat una jornada de portes obertes.

L’estadística al llarg d’aquests anys a la Biblioteca de Falset també evidencia que són 13.126 els usuaris que, al llarg de l’any, agafen documents prestats (principalment, llibres). Una xifra d’usuaris de prèstec que gairebé dobla el de persones que s’acosten a la Biblioteca a fer ús dels ordinadors. Els documents prestats al llarg de 2.016 van ser un total de 14.126.

Però més enllà de la seva tasca cultural diària, la Biblioteca és un espai que afavoreix la integració, les relacions socials i la convivència. Un lloc on estar, trobar-s’hi i passar-hi el temps, com ho certifica que la Biblioteca s’hagi convertit en un lloc de trobada per a persones de totes les edats, petits i grans. La Biblioteca de Falset és un lloc de cultura i, alhora, una plaça pública oberta a tothom, on és possible trobar-hi informació i gaudir de l’oci i el treball.

Així doncs, per exemple, els dissabtes al matí i els estius, la Biblioteca es converteix en un lloc imprescindible per als forasters, que fan servei del wifi i altres serveis d’accès a la informació. Una tendència que s’ha consolidat al llarg de 2016 és l’increment d’usuaris de wifi en comparació als que fan ús dels ordinadors.

Per tant, la Biblioteca de Falset, ara més que mai, no vol perdre de vista que s’ha convertit en una dinamitzadora de la vida cultural i social del municipi. L’estadística ens indica, en aquest sentit, que s’hi organitzen anualment entre 80 i un centenar d’activitats (hores del conte setmanals, xerrades, presentacions, etc), que atreun més de 2.000 persones al llarg de tot l’any. L’animació a lectura, lògicament, segueix ocupant bona part d’aquest programa d’activitats.

Cal destacar, finalment, entre altres iniciatives, que la Biblioteca compta amb un club de lectura des de fa set anys, en el qual hi participen periòdicament una trentena de lectores. Pel que fa al fons bibliogràfic, la Biblioteca compta actualment amb gairebé 30.000 documents, una part dels quals pertany a un fons especialitzat en enologia i viticultura.

Imatge

Febrer a la biblioteca

febrer-17

30 de gener: Dia Escolar de la No-violència i la Pau

img_20170127_165655El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). A Falset es celebrarà aquest dilluns a les onze del matí amb un acte a la Plaça de La Quartera a càrrec dels nens i nenes de l’Escola Antoni Vilanova.

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra.

Al nostre tauler de Pinterest La pau i la no- violència hi trobareu un seguit de lectures recomanades per reflexionar sobre el tema.

Jesús Ma. Tibau presenta novel·la

Ahir divendres l’escriptor de Cornudella Jesús Ma. Tibau va presentar la seva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, de Cossetània edicions. La presentació va anar a càrrec de Pere Audí.

elnostrepitjorenemic-smallLa història  és un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.

Un general exdictador d’un país inconcret és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables.

Jesús Ma. Tibau és  natural de Cornudella de Montsant i tortosí per amor. Especialista en relats breus,  després d’onze llibres i set reculls de contes, com ara El vertigen del trapezista, Una sortida digna o El noi del costat del padrí, arriba la seva primera novel·la, amb què ha obtingut el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. Entre altres, també ha rebut el premi Marian Vayreda de Narrativa, l’accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2016 i el Premi Blogs Catalunya pel seu blog «Tens un racó dalt del món», el qual dóna nom al programa de televisió que presenta a Canal 21 de les Terres de l’Ebre. El 2013 va ser guardonat amb el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta.

Més informació a jmtibau.blogspot.com.