Divendres de lletres i vins: La Cata

C_ArJhQXgAAtQssNo hi ha res millor que compartir la lectura d’un llibre en bona companyia amb una bona copa de vi. Així ho varem fer a la darrera trobada del club de lectura de la mà de Joan Jarque, de Cellers de Gratallops (DOQ Priorat) amb els seus vins A Capella parlant i comentant La Cata, un conte de Roald Dahl.

Els vins A Capella són el resultat de la passió pel vi de la segona generació de la familia Pastrana Jarque, del Celler Clos de l’Obac de Gratallops, que insistentment vàren demanar per tenir espai per el seu propi projecte, basat en les varietats autòctones del Priorat en la seva expressió mes pura i honesta, en tant en quant en la el.laboració no hi ha cap mena d’addició tret dels aports naturals del terra de llicorella.

La Cata és un dels més brillants relats de Roald Dahl. Es va publicar per primera vegada en l’edició de març de 1945 del Ladies Home Journal i posteriorment va ser publicat, el 1951, a The New Yorker.

Sis persones seuen a la taula a la casa de Mike Schofield, un corredor de borsa londinenca: Mike, la seva esposa i filla, un narrador sense nom i la seva dona, i un famós gastrònom, Richard Pratt. Pratt sol fer petites apostes amb Schofield per tal d’endevinar el vi que s’està servint a taula, però aquesta nit l’aposta serà més gran… la mà de la seva única filla.

Quan Schofield serveix el segon vi del sopar comenta que serà impossible endevinar quin és, cosa que Pratt es pren com un repte.

L’ il·lustrador Iban Barrenetxea ha realitzat un magnífic treball gràfic per convidar-nos a aquesta misteriosa vetllada. El vi està servit. Comença el tast.

Imatge

MAIG 2017: lletres i vins

Maig 2017

Imatge

Feliç Sant Jordi

IMG_20170421_163550

Els dijous del Club: sota la roda

sota-laSota la roda, de Hermann Hesse, és la història commovedora i impactant d’en Hans, el crit desesperat d’un nen prodigi atrapat en una societat mesquina i tancada en què l’excepcionalitat porta les persones als límits de l’alienació i posa en perill la seva integritat.

En Hans Giebenrath és un adolescent delicat i solitari que viu en un poblet de la Selva Negra. Quan els mestres i la família descobreixen que té un talent extraordinari, l’empenyen a emprendre una cursa vertiginosa per passar l’examen d’ingrés al seminari, on els estudiants més brillants del país són sotmesos a una estricta disciplina intel·lectual que els assegura un futur brillant. Però el preu que Hans haurà de pagar per aquesta pressió és molt alt.

Hermann Hesse (1877-1962) fou un escriptor i filòsof suís, d’origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1946 per la seva inspirada obra que exemplifica els ideals humanitaris clàssics i l’alta qualitat de l’estil. Hesse va construir la seva pròpia filosofia a partir de la seva revolta personal i de la seva interpretació dels corrents filosòfics d’Orient (Siddhartha, 1922), i en especial a El llop estepari, 1927, que esdevé una crítica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva pàtria natal.

 

La ràbia: bullying en primera persona

1893_la-rabia-img (1)“El dia que vaig decidir d’escriure la novel·la va ser el dia que vaig rebre un correu d’un dels qui em van fer la vida impossible a l’institut, convidant-me a un sopar d’antics alumnes, per ‘recordar els vells temps’. Quan li vaig recordar algunes coses que m’havien fet i li vaig dir que no volia tornar a veure ningú de la classe per res del món, em va respondre incrèdul, dient que s’havia quedat de pedra. No recordava res!, tenia una inconsciència total sobre allò que m’havia fet. I a partir d’aquí vaig començar a escriure i vaig començar a organitzar uns grups amb víctimes per demanar-los: ‘Com estàs? Què necessites?” Així explica Lolita Bosch com va començar a escriure La ràbia, el llibre que avui us recomanem.

Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada. Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.

La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin… Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.

Llegim Poesia

IMG_20170325_100801El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l’any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar. Per festejar aquest dia, a banda del recital de poemes que fem cada any a la biblioteca, us volem fer unes quantes recomanacions per a veure si us animeu a llegir poesia, un gènere que molta gent escriu però poca en llegeix.

El llibre guanyador del 19è. premi Maria Oleart, Zona Wi-Fi, de Raimond Aguiló, poeta de Falset. El llibre està editat per la lleidatana Fonoll, i és una immersió en la ment d’una persona tancada a un sanatori. Al llarg dels poemes de l’obra, emmarcats sempre en una habitació tancada, el protagonista es debat entre un ordre imposat hipòcritament “per al seu bé”, i la seva veritat interna.

Animals d’hivern, d’Eva Baltasar, catorzè premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, un llibre on els poemes parlen de la supervivència en un món que percebut com a glaçat, un món que se’ns presenta hostil, també les persones.

Del canadenc Marc Strand, Rufaga d’un, editat per Godall i traduït per Joan Todó. En els seus versos hi ha la pèrdua de la innocència, el pas del temps i el descobriment —també massa tard— de la falsedat de la vida.

I finalment, Tot sembla tan senzill, un homenatge a  Montserrat Abelló. Tot sembla tan senzill sorgeix de l’admiració i l’amor que la cantant Celeste Alías sent per Montserrat Abelló (1918-2014), una de les poetes més significatives i prestigioses de la literatura catalana del segle XX i XXI. Alías, una de les veus amb més personalitat i projecció de l’escena musical catalana, ha musicat la paraula d’Abelló i la porta a l’escenari amb la complicitat de tres músics, Santi Careta (guitarra), David Mengual (contrabaix) i Oriol Roca (bateria), i tres poetes, Laia Noguera, Meritxell Cucurella i Sònia Moya. També està editat per l’editorial Fonoll.

La Portadora: revista d’estudis socials i humanístics del Priorat

IMG_20170310_170616Avui divendres a la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa tindrà lloc la presentació oficial de La Portadora: revista d’estudis socials i humanístics del Priorat.  Aquesta nova publicació està editada conjuntament pel Centre d’Estudis del Priorat i l’Arxiu comarcal i vol ser una referència en la publicació d’articles locals i/o comarcals. La revista sortirà un cop l’any i és la hereva de la revista Lo ViOlí: revista cultural del Priorat, desapareguda el 2015 després de 20 números.

Aquest primer volum inclou diversos articles, com ara una història de la construcció de l’Escola Antoni Vilanova, un breu estudi preliminar de les fortificacions medievals de Falset, Pere Audí escriu sobre la violència antireligiosa a la comarca l’estiu de 1936, hi trobem un text sobre el poder esotèric de les campanes i unaltre sobre la riquesa a la baronia de Cabacés el 1715.

La presentació de la nova  publicació anirà a càrrec del Sr. Eugeni Perea Simón, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona; professor d’Història Moderna i Contemporània a la UNED, cap de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona i autor del llibre Cartografia literària del Priorat.

#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

recomana8marçLos Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

Els Dijous del club: El Carrer de les camèlies i La senyora Florentina

Març és el mes de Mercè Rodoreda a la Biblioteca, i el celebrem amb la lectura de les seves obres, El carrer de les camèlies i La Senyora Florentina i el seu amor Homer, aquesta darrera l’ anirem a veure al Teatre Nacional amb Llegir el Teatre, projecte del qual forma part la biblioteca de Falset.

El Carrer de les Camèlies és un clàssic de la literatura catalana, el segon llibre de Mercè Rodoreda escrit a l’exili que descriu a la perfecció, i només com sap fer ella, un retrat de la Barcelona de postguerra. On el carrer està ple de persones anònimes, víctimes del seu patiment particular, que esdevenen testimoni d’una època.

A la Cecília, la protagonista d’aquesta novel·la, la van abandonar al peu de les escales d’una casa del carrer de les Camèlies.

Rodoreda ens narra la vida i desgràcies de la protagonista i l’estreta relació que aquestes guarden amb la seva trajectòria sentimental amb els homes. La vida a la Barcelona de la postguerra és molt dura i encara més per una dona jove que depèn de tots els homes amb els que s’embolica.

Aquests s’aprofiten d’ella fins que és ella la que aprèn a treure profit d’ells. Finalment una Cecília madura i escèptica torna a trobar-se amb el primer home que va aparèixer a la seva vida, l’home que la va trobar i li va posar nom.

La Senyora Florentina i el seu amor Homer és una obra dramàtica de Mercè Rodoreda que es va editar a Barcelona, l’any 1993, dintre del recull El torrent de les flors. Existeixen dues versions d’aquesta obra. Sembla que va ser escrita en la seva primera versió sota el títol La casa dels gladiols, i la versió publicada és la posterior, titulada La senyora Florentina i el seu amor Homer.

A la Barcelona de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.
Concebut des del diàleg directe amb una tradició escènica estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan assenyalada en la literatura europea del segle XX.

 

 

 

 

 

 

Imatge

Març a la biblioteca

marc-a-la-biblioteca