Centenari Rodari

El proper divendres, 23 d’octubre de 2020, farà cent anys del naixement de Gianni Rodari, escriptor, periodista i pedagog, però sobretot un revolucionari de la literatura infantil, un difusor i promotor de la fantasia, la creativitat i la imaginació com a eines per a canviar el món.

L’any 1970, en rebre el Premi Andersen (el guardó internacional més prestigiòs de literatura infantil) pel conjunt de la seva obra, va afirmar:

“Cal tenir una gran fantasia, una forta imaginació per ser un gran científic —per imaginar coses que no existeixen encara—, per imaginar un món millor d’aquell en què vivim i posar-se a treballar per construir-lo…”

“Jo crec que les rondalles, les velles i les noves, poden contribuir a educar la ment. La rondalla és el lloc de totes les hipòtesis: elles ens poden donar claus per entrar en la realitat per nous camins, poden ajudar l’infant a conèixer el món.”

Les aventures d’en Cebeta, Contes per telèfon, Els negocis del senyor gat, Tirallongues del cel i de la terra, Els viatges d’en Joan Esquenadret…. per posar un exemple de les seves obres més conegudes.

Us convidem a llegir les seves històries, contes i poemes, i com deia Rodari a la Gramàtica de la fantasia,”espero que aquestes pàgines puguin ser útils a qui creu en la necessitat que la imaginació ocupi un lloc en l’educació, a qui té confiança en la creativitat infantil, a qui coneix el valor d’alliberament que pot tenir la paraula”

Trobareu tots els seus llibres disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.

Els dijous del club: La vida al davant, de Romain Gary

Retornem a les trobades mensuals del Club de Lectura de la biblioteca per comentar La Vida al davant, de Romain Gary.

El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d’amor, la de l’afecte d’un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville.

Els adults —l’ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa— solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l’alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció.

Novel·la bellíssima i alhora inquietant, amb milions de lectors a França, La vida al davant és molt més que la història d’uns personatges marginals, inoblidables, al París dels anys setanta; és un relat ple d’humor, vitalista i molt actual sobre la importància d’estimar per sobreviure a les adversitats.

Aquesta tardor Netlix estrenarà una adaptació d’aquesta novel·la, La senyora Rosa i Momo, protagonitzada per Sofia Loren.

Octubre a la biblioteca

This gallery contains 1 photos.

Dilluns 15/6: Fase 3 i horari d’estiu a la biblioteca

This gallery contains 2 photos.

Reobertura de la biblioteca Fase 1

Atenció

Tancament de la biblioteca per prevenció

Els dijous del club: La casa alemanya, d’Annette Hess

Frankfurt, 19 d’agost de 1965: després de 20 mesos de procés, es llegia el veredicte del judici d’Auschwitz. Al camp hi van treballar 8.000 SS; 6.500 van sobreviure a la guerra. A la banqueta només es van asseure 22 acusats, que mai van admetre els seus crims ni la seva culpabilitat malgrat estar acusats d’assassinat i d’haver participat en la maquinària d’extermini seguint les ordres del règim nazi. Eren 21 antics oficials de les SS i un ‘capo’, que després de la guerra i la desnazificació estaven exercint de ‘respectables i inofensius’ fusters, metges, carnissers, conserges o pares de família.

Annette Hess es basa en aquest judici que va dividir la societat alemanya per escriure el seu debut en la novel·la La casa alemanya, que hem llegit aquest mes al club de lectura.

Es la història d’Eva Bruhns una jove que viu amb els seus pares, propietaris de la Casa Alemanya, una fonda molt tradicional. L’Eva treballa com a traductora i intèrpret en una agència i la seva única il·lusió és que el Jürgen, el seu promès, s’animi per fi a demanar la seva mà al seu pare i poder-se casar amb ell. Però en aquests dies a Frankfurt estan a punt de celebrar el primer judici d’Auschwitz i quan l’intèrpret de polonès és detingut a la frontera, truquen a l’Eva perquè ocupi el seu lloc. La reacció dels seus pares és taxativa: una noia jove no s’hauria d’involucrar en un assumpte d’aquestes característiques, i el passat s’hauria de deixar enrere d’una vegada. Ben aviat l’Eva descobreix l’horror del que va passar en els camps de concentració durant la guerra (fets dels quals ningú parla a Alemanya) i comença a fer-se tot tipus de preguntes…

Març a la biblioteca

Muriel Rukeyser i Savage coast, testimoni de la Catalunya l’estiu de 1936

Muriel Rukeyser es trobava de viatge a Barcelona l’estiu de 1936 per a cobrir l’Olimpíada Popular que havia de celebrar-se la ciutat comtal, però que no va arribar a fer-se perquè tan sols uns dies abans va esclatar la Guerra Civil. Des d’una posició privilegiada, Rukeyser va presenciar i va viure els cinc primers dies de bombes, persecucions, corredisses, pors i incendis d’esglésies de l’inici de la guerra. Aquests primers dies van marcar profundament Rukeyser, que aleshores tenia 22 anys i explicà les seves vivències en el llibre Savage Coast, que ha publicat l’editorial Rata i que ve a presentar la traductora, Eulàlia Busquets, aquest divendres dia 28 a la Biblioteca.

Si voleu saber-ne més d’aquesta activista, poeta, i escriptora nord-americana tan desconeguda, que va ser víctima de la Caça de Bruixes de McCarthy i del puritanisme moral i no va poder veure aquesta obra publicada en vida, no dubteu en venir a la presentació, que anirà a càrrec de l’Associació No jubilem la memòria.