Els dijous del Club: El consol, d’Anna Gavalda

Novel·la que, com d’altres de l’autora, és un himne a la vida i a les segones oportunitats. El consol no resulta una lectura amable als lectors, costa de seguir el fil, encara que l’autora ho justifica per la situació del protagonista: “sóc permeable a les sensacions dels meus personatges i narro el que la meva orella escolta. Si el meu protagonista pateix, l’estil pateix, si el meu protagonista s’alleuja, la narració s’alleuja… És així de senzill, encara que ningú no em cregui”.

La història se centra en un moment de crisi vital de l’arquitecte Charles Balanda qui, als 46 anys, s’ha convertit en un professional d’èxit que passa les hores entre avions i aeroports. Quan un dia rep la notícia de la mort d’Anouk, una dona especial i inadaptada que va estimar d’una manera gairebé subterrània al llarg de la seva infantesa i joventut, els fonaments sobre què ha construït la seva vida comencen a trontollar. El neguit d’un passat sense assumir el durà a fer un brusc gir que podria canviar el seu destí.
L’obra, per tant, té dues parts ben delimitades. La primera, que ens presenta el protagonista, les seves circumstàncies vitals i que ens desvetlla la seva situació crítica quan irromp el passat, és de lectura una mica feixuga. Gavalda escriu de manera molt elíptica, inconnexa i, de vegades, cal rellegir per a seguir la trama i el
pensament del personatge. Es tracta d’una escriptura gairebé minimalista. En canvi, la segona part, quan el personatge, ja contra les cordes, decideix enfrontar-se amb el seu passat, la narració es transforma, es fa més fàcil i descriptiva i ens enganxa fins al final.

L’autora, Anna Gavalda és una de les escriptores mes estimades al seu país, França, i la crítica francesa la qualifica de descendent llunyà de la mítica Dorothy Parker, per la subtilesa del retrat dels personatges quotidians i la càustica ironia d’algunes situacions descrites.

El dijos del club: No i jo de Delphine de Vigan

La lectura d’aquest mes ha estat un llibre que segons Astrid Eliard de Le Figaro “és un animal híbrid: agrada a adults i a adolescents; és elogiada pels llibreters, saludada per la premsa i reconeguda pels jurats literaris”. Una història punyent, agredolça, a l’estil de les també autores franceses Anna Gavaldà o Muriel Barbery. No i jo és la història de Lou.

Lou està en plena adolescència, es mou en un món d’adults amb passos de nena. Lou és extremadament tímida, i el fet de ser una superdotada i d’estar en una classe on tots els alumnes tenen més anys que ella, no l’hi posa més fàcil.

I per si això fos poc, a l’arribar a casa, Lou ha d’enfrontar-se a una mare enfonsada per la depressió i a un pare obstinat a veure la vida de color de rosa. Però això al seu estricte professor d’economia no li importa. Lou ha de preparar un treball que haurà d’exposar davant la resta de la classe. I pujar a la tarima, enfrontar-se als seus companys… parlar és el pitjor malson de Lou. Llavors Lou coneix a No, adolescent que sobreviu al carrer, beu vodka, menja en menjadors socials i dorm en albergs, quan té sort. No està a la vora del desastre, i Lou decideix salvar-la. I entre elles sorgeix una amistat sense fisures, que portaran fins al límit.

L’autora, Delphine de Vigan (1966, Boulogne-Billancourt) viu a París i és mare de dos fills. L’any 2001 va entrar en l’escena literària francesa i poc després amb la novel•la No i jo (Edicions 62, 2007), centrada en l’amistat entre una adolescent inadaptada i una solitària jove sense sostre, va obtenir un gran èxit de crítica i públic, confirmat amb el Premi dels Llibreters francesos; un ressò esdevingut internacional amb la traducció de l’obra a vint llengües. Les hores soterrades (Edicions 62, 2009) la va confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants i Res no s’oposa a la nit ha suposat la seva consagració crítica i de lectors. Ha obtingut el premi Renaudot, el premi de novel•la FNAC, el premi de la revista Elle, el premi de novel•la de FranceTélévision, i el gran premi Madame Figaro, i ha estat finalista del Goncourt, del Fémina i del Médicis, i alhora ha obtingut un èxit aclaparador de lectors. Les seves darreres obres són Res no s’oposa a la nit (Edicions 62, 2012)  i Els dies sense fam (Edicions 62, 2014) .