Novel·la que, com d’altres de l’autora, és un himne a la vida i a les segones oportunitats. El consol no resulta una lectura amable als lectors, costa de seguir el fil, encara que l’autora ho justifica per la situació del protagonista: “sóc permeable a les sensacions dels meus personatges i narro el que la meva orella escolta. Si el meu protagonista pateix, l’estil pateix, si el meu protagonista s’alleuja, la narració s’alleuja… És així de senzill, encara que ningú no em cregui”.
La història se centra en un moment de crisi vital de l’arquitecte Charles Balanda qui, als 46 anys, s’ha convertit en un professional d’èxit que passa les hores entre avions i aeroports. Quan un dia rep la notícia de la mort d’Anouk, una dona especial i inadaptada que va estimar d’una manera gairebé subterrània al llarg de la seva infantesa i joventut, els fonaments sobre què ha construït la seva vida comencen a trontollar. El neguit d’un passat sense assumir el durà a fer un brusc gir que podria canviar el seu destí.
L’obra, per tant, té dues parts ben delimitades. La primera, que ens presenta el protagonista, les seves circumstàncies vitals i que ens desvetlla la seva situació crítica quan irromp el passat, és de lectura una mica feixuga. Gavalda escriu de manera molt elíptica, inconnexa i, de vegades, cal rellegir per a seguir la trama i el
pensament del personatge. Es tracta d’una escriptura gairebé minimalista. En canvi, la segona part, quan el personatge, ja contra les cordes, decideix enfrontar-se amb el seu passat, la narració es transforma, es fa més fàcil i descriptiva i ens enganxa fins al final.
L’autora, Anna Gavalda és una de les escriptores mes estimades al seu país, França, i la crítica francesa la qualifica de descendent llunyà de la mítica Dorothy Parker, per la subtilesa del retrat dels personatges quotidians i la càustica ironia d’algunes situacions descrites.
bibliofalset 